Proves Bioquímiques Bacterianes: Indol i Fermentació de Glucosa
Clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,74 KB
Anàlisi Bioquímica Bacteriana: Indol i Fermentació
La Prova de l'Indol: Detecció de Triptofanasa
Els bacteris poden utilitzar el triptòfan com a font de matèria i energia per via aeròbica. No obstant això, si hi ha glucosa, utilitzen preferentment aquest sucre com a font de matèria i energia. En aquesta situació, es produeix una repressió enzimàtica de la síntesi de l'enzim triptofanasa, que degrada el triptòfan.
Objectiu de la Prova de l'Indol
La prova de l'indol té com a objectiu detectar si el bacteri produeix l'enzim triptofanasa. Aquest enzim degrada l'aminoàcid triptòfan a indol, que és excretat al medi. La prova detecta la presència de l'indol produït pels bacteris en cultivar-los en condicions aeròbiques en aigua de triptona, que és especialment rica en l'aminoàcid triptòfan i no conté glucosa.
Detecció de l'Indol amb el Reactiu de Kovacs
La detecció de la presència d'indol en el medi es realitza amb el reactiu de Kovacs Indol (para-dimetilaminobenzaldehid o p-DMBA), que reacciona amb l'indol per formar rosindol, el qual es manifesta amb un color vermell més o menys intens (vegeu la composició a la figura). El reactiu de Kovacs Indol conté, a més de p-DMBA, alcohol isoamílic, que té una forta afinitat per l'indol que produeixen els bacteris quan degraden el triptòfan.
Metabolisme de la Glucosa i Proves Diferencials
Metabolisme de la Glucosa en Enterobacteriaceae
Els bacteris de la família Enterobacteriaceae són anaerobis facultatius que utilitzen la glucosa en dues fases:
- Primer, metabolitzen la glucosa aeròbicament, consumint ràpidament l'oxigen del medi.
- Després, quan s'ha esgotat l'oxigen del medi, metabolitzen la glucosa anaeròbicament (fermentació de la glucosa).
Tipus de Fermentació de la Glucosa
Cada gènere d'aquesta família pot fermentar la glucosa de dues maneres diferents:
- A través de la fermentació àcid-mixta.
- O bé a través de la fermentació butilenglicòlica.
Productes de la Fermentació
- La fermentació àcid-mixta produeix àcids orgànics com:
- Àcid fòrmic
- Àcid acètic
- Àcid làctic
- Àcid succínic
- La fermentació butilenglicòlica dóna com a productes finals compostos neutres com el butandiol i l'etanol, però també certes quantitats de diòxid de carboni, hidrogen i àcids (en una proporció molt menor que en la fermentació àcid-mixta). Produeixen també acetoïna com a producte intermedi.
La Prova del Vermell de Metil
La fermentació àcid-mixta, en produir àcids, provoca una disminució del pH del medi que podrà ser detectada amb un indicador com el vermell de metil. A un pH de 4,2, el vermell de metil es presenta amb una coloració vermellosa.
Els bacteris que fermenten la glucosa per la via butilenglicòlica no produeixen suficients àcids com per disminuir el pH a aquest valor, per la qual cosa la prova del vermell de metil serà negativa per a aquests bacteris.
Diferenciació d'Enterobacteriaceae
Aquesta prova (Vermell de Metil), juntament amb la prova de Voges-Proskauer, s'utilitza per diferenciar els dos grans tipus de bacteris anaerobis facultatius de la família Enterobacteriaceae.