Proves i Factors de l'Evolució Biològica

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,84 KB

Proves de l'Evolució

  • Proves taxonòmiques
  • Proves biogeogràfiques
  • Proves paleontològiques: En el registre fòssil, des de l'antiguitat fins ara, hi ha un augment de la diversitat d'espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes.
  • Proves basades en els àcids nucleics: Es comparen seqüències de nucleòtids de DNA i de l'RNA entre espècies.
  • Proves anatòmiques;
    • Òrgans homòlegs: Indiquen parentiu evolutiu, mateix origen i mateixa estructura. Són resultat de l'evolució divergent.
    • Òrgans anàlegs: Mateix origen, però diferent estructura i mateixa funció.
  • Òrgans vestigials: Heretats sense funció específica. Indiquen parentiu però no són necessaris.
  • Proves embriològiques: S'han descobert semblances entre els embrions de diferents tipus d'éssers vius. Aquestes semblances tenen relació directa amb un antecessor comú.
  • Proves bioquímiques: Com més proximitat filogenètica hi ha entre dues espècies, més semblants són les seves molècules. Els mètodes més utilitzats són l'anàlisi del DNA, el DNA mitocondrial, el RNA ribosòmic i les proteïnes.
  • Proves serològiques: Es basen en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes. Hi ha un major grau d'aglutinació si l'espècie és molt diferent i un menor grau si és més propera.

Factors que Afavoreixen l'Evolució

  • Mutacions: Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.
  • Migracions: Emigracions i immigracions fan que variï el fons genètic d'una població per l'aportació o substracció d'al·lels deguda a les migracions (flux genètic).
  • Deriva genètica: Canvi en les freqüències gèniques que es dóna quan el nombre d'individus reproductors que contribueixen a formar la generació següent resulta inferior al que és imprescindible perquè aquestes freqüències gèniques hi estiguin ben representades.
  • Selecció natural: Eliminació dels individus menys aptes i amb menor capacitat de sobreviure i deixar descendència. Actua sobre els fenotips i produeix canvis en les freqüències genotípiques de la descendència. D'aquesta manera, s'originen adaptacions. Pot ser de tres tipus:
    • Selecció direccional
    • Selecció estabilitzadora
    • Selecció disruptiva
  • Selecció sexual i familiar: Inclou el diformisme sexual i la selecció de parentiu o familiar (altruisme).

Entradas relacionadas: