La Província i Entitats Locals: Organització i Funcions Clau

La Província: Definició i Funcions Clau

La Província és una entitat local determinada per l'agrupació de municipis amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins.

Funcions Essencials de la Província

• Garantir els principis de solidaritat i equilibri territorial.
• Assegurar la prestació, en la totalitat del territori, dels serveis de competència municipal.
• Coordinar l'administració local amb l'autonòmica i estatal.

El Govern i l'Administració de la província corresponen a la Diputació Provincial. Cal destacar que hi ha diputacions excepte en les comunitats autònomes uniprovincials, les províncies basques i les insulars.

Organització de la Diputació Provincial

La Diputació s'organitza per òrgans. A més, hi ha d'haver-hi òrgans que tinguin com a objecte l'estudi, informe o consulta dels afers que cal sotmetre a decisió del Ple, i els òrgans complementaris que s'estableixen i regulen les mateixes diputacions.

• President de la Diputació

  És elegit pels diputats entre ells. És el responsable de dirigir el govern i l'administració de la província.

• Vicepresidents

  Substitueixen el president en els casos de vacant, absència o malaltia.

• Diputats

  El seu nombre es determina segons el nombre d'habitants de cada província. S'escullen entre els regidors d'algun municipi d'aquest partit judicial.

• El Ple

  Format pel President i els diputats. La seva composició s'estableix a partir dels resultats de les eleccions municipals. Les seves funcions inclouen: l'organització de la Diputació, l'aprovació i modificació de les ordenances, els pressupostos i els plans de caràcter provincial.

Règims Provincials Especials

Existeixen règims provincials especials per a les següents entitats:

• Comunitats autònomes uniprovincials
• Comunitat Foral de Navarra
• País Basc
• Canàries
• Balears

Altres Entitats Locals

L'Article 42 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local permet a les Comunitats Autònomes (CCAA) la possibilitat de constituir altres entitats locals que agrupin municipis. Aquestes poden adoptar diverses formes:

• Comarques

  Agrupació de municipis amb característiques i interessos comuns que necessiten una gestió pròpia.

• Àrees Metropolitanes

  Integrades per municipis entre els nuclis de població dels quals hi hagi vinculacions econòmiques i socials.

• Mancomunitats de Municipis

  Lliure associació de municipis dins el marc jurídic nacional per a l'execució en comú d'obres i serveis.

• Entitats d'Àmbit Territorial Inferior al Municipi

  Administració descentralitzada que es pot regular per les lleis de les CCAA sobre règim local. Exemples inclouen: Caseries, Parròquies, aldees, etc.