Psicoanàlisi: L'Estructura de la Personalitat (Allò, Jo, Superjò) i Mecanismes de Defensa

L'Estructura de la Personalitat Segons la Psicoanàlisi

Freud va elaborar dues teories de la personalitat.

Les Dues Teories de la Personalitat de Freud

1. La primera correspon a l’època en què fa servir per primera vegada el terme *inconscient*. Aquesta estructura es complementa amb els termes *preconscient* i *conscient*.

2. L’any 1923, Freud va perfeccionar aquesta teoria de la personalitat proposant un nou model. Està constituïda per tres elements: l’allò, el jo i el superjò.

El Model Estructural de la Personalitat

L'Allò (Id)

És la part més antiga de la nostra personalitat i la font de tota l’energia mental. És totalment inconscient i primitiva. El seu mecanisme de funcionament consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats sense més consideracions, i en aquest sentit es diu que l’allò és totalment instintiu. Quan una persona neix és només allò. L’allò no té valors morals ni actua pensant en els altres; actua només amb el *principi del plaer*. Per això, la seva conducta va dirigida només a aconseguir el plaer i evitar el que és desagradable.

El Jo (Ego)

S’origina a partir de l’allò en el nen petit. A mesura que va creixent i entra en contacte amb el món exterior, va creant el seu jo i es convertirà en la part mental de control de la conducta. Té com a finalitat el contacte amb la realitat. Quan el jo actua, ha de considerar les conseqüències dels seus actes a més del plaer o la satisfacció que pugui obtenir, i això és el *principi de la realitat*.

El Superjò (Superego)

Es construeix a partir dels 5 o 6 anys, quan els fills idealitzen la imatge dels pares i aprenen el sentit de les normes que cal respectar. Les normes i prohibicions s’integren en la personalitat del fill i es fan inconscients. El superjò, un cop desenvolupat, representa les pautes morals; és el punt de referència moral de la persona. Les característiques del superjò depenen de la moral de cada societat i de la influència educativa dels pares i d’altres adults que estiguin amb ells.

Mecanismes de Defensa

Freud diu que el jo, pressionat per l’allò i el superjò, té unes tècniques per evitar aquestes pressions: els *mecanismes de defensa*.

Repressió

És el més comú. En la repressió, el superjò frena els impulsos de l’allò i d’aquesta manera ajuda el jo, però alhora crea conflictes. El jo intenta mantenir aquests desitjos fora de la consciència, però segueixen vius en l’inconscient i són la causa de les tensions que coneixem com a *neurosi* (conflictes que neixen del desig que no es pot satisfer).

Racionalització

Consisteix a inventar arguments racionals per justificar una conducta que exigeix l’allò.

Negació de la realitat

Consisteix a negar un fet real o deformar la realitat. És la conducta típica del qui diu de seguida “jo no ho he fet”, quan està clar que sí, o del qui no vol reconèixer un fracàs o frustració.

Projecció

Consisteix a veure en els altres sentiments o idees pròpies que un mateix no vol acceptar.

Regressió

Davant d’una dificultat o una situació inesperada, l’infant o l’adult tenen comportaments propis d’èpoques anteriors de la vida, més infantils o inapropiats per a la seva edat. És una manifestació d’immaduresa.

Reacció (o Formació Reactiva)

Consisteix a manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte que s’ha reprimit. D’aquesta manera, s’oculta el veritable sentiment, que no pot ser acceptat en la consciència.

Sublimació

Consisteix a desviar l’objectiu de les pulsions (o instints) cap a finalitats socialment acceptades i, per tant, tolerades pel superjò. L’art, la literatura i l’esport són resultats de sublimacions. Ofereix una sortida constructiva i eficaç a les pulsions.

Desplaçament

És un procés mitjançant el qual es trasllada un sentiment, un desig o una pulsió del seu objecte o persona original a un altre objecte o persona. (Exemple: una persona que viu sola i desplaça a un animal de companyia les necessitats afectives que té respecte d’altres persones).