Psicoanàlisi de Freud: Inconscient, Tòpiques i Mecanismes de Defensa
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,96 KB
Psicoanàlisi: Mètode, Teoria i Estructura Psíquica
La psicoanàlisi és un mètode de tractament de les malalties nervioses. A més, també és una teoria fonamental de la personalitat i de la cultura.
El Creador de la Psicoanàlisi
El creador de la psicoanàlisi va ser Sigmund Freud (1856-1939).
Els Mestres de la Sospita i la Crítica a la Raó
Aquests autors van qüestionar la primacia de la raó en l'ésser humà:
- Freud (autor de la “sospita”): Afirma que l’ésser humà té un inconscient que preval sobre la raó. No governen els pensaments lògics, sinó els instints (forces irracionals inconscients). Aquesta visió porta a la figura de l'home neuròtic, malalt i reprimit.
- Marx: Critica la racionalitat burgesa, veient l'home alienat i cosificat per les estructures econòmiques.
- Nietzsche: Sosté que darrere la moral judeocristiana s'amaga un “home de ramat”, resultant en l'home submís, esclau i enganyat.
La Descoberta de l'Inconscient
Freud va descobrir que l’origen de la histèria es trobava en conflictes psíquics desconeguts pel propi malalt. Inicialment, aquests conflictes es creien manipulables mitjançant la hipnosi.
El Cas d'Anna O
Anna O. va ser una pacient d’histèria amb una sèrie de trastorns. Va ser tractada inicialment amb hipnosi, però posteriorment es va utilitzar el mètode de l’associació lliure d’idees.
Manifestacions de l'Inconscient
Tesi Fonamental
La tesi fonamental de la psicoanàlisi és l’afirmació de l’existència de l’inconscient.
Com es Manifesta l'Inconscient?
L’inconscient es manifesta mitjançant:
- Somnis: Són la satisfacció disfressada d’un desig amagat.
- Actes Fallits: Actes no voluntaris o errors que revelen una força interior (desig inconscient).
- Acudits: Permeten l'expressió d'idees que la consciència no acceptaria.
- Histèria: Malaltia psíquica que té el seu origen en conflictes inconscients.
La Teoria de la Personalitat Segons Freud
La Primera Tòpica (Model Topogràfic)
L’aparell psíquic està dividit en tres sistemes o “llocs”:
L'Inconscient
No és accessible a la consciència. Està format per desitjos i records censurats que escapen del nostre control conscient.
El Preconscient
S'hi troben processos psíquics que no són conscients en un moment donat, però que s’hi poden tornar fàcilment.
La Consciència
Coneixement més o menys clar que té l’individu de la seva existència i experiència.
La Segona Tòpica (Model Estructural)
Aquesta és una explicació funcional de l’aparell psíquic, format per tres instàncies:
L'Allò (Id)
Nucli bàsic i primitiu de la personalitat humana. Es regeix pel Principi de Plaer, buscant la satisfacció immediata. L’essència de l’ésser humà és la recerca d’aquest plaer.
El Jo (Ego)
Nucli psíquic conscient de la personalitat. Es regeix pel Principi de Realitat. Regula els processos perceptius, d’aprenentatge i les funcions intel·lectuals. Manté l’equilibri entre les demandes de l’Allò i les restriccions del Superjò.
El Superjò (Superego)
Última instància de la personalitat. Apareix després de la superació del Complex d’Èdip. Representa la consciència moral i els valors socials, imposant normes i ideals.
Mecanismes de Defensa Psíquica
Són estratègies inconscients que utilitza el Jo per mantenir l’equilibri de l’aparell psíquic davant l'ansietat o el conflicte:
- Repressió: Anul·la i envia a l'inconscient els sentiments, desitjos o records inconfessables.
- Racionalització: Busca excuses lògiques i raonades per justificar o amagar la veritat darrere d'un acte inacceptable.
- Negació de la Realitat: Rebutja un fet real o traumàtic per evitar el patiment.
- Fantasia: Consisteix a refugiar-se en mons imaginaris com a forma de negació de la realitat.
- Projecció: Atribueix a altres persones els propis sentiments, desitjos o defectes que no s'accepten en un mateix.
- Regressió: Retorn a conductes o etapes de desenvolupament anteriors per fer front a l'estrès.
- Sublimació: Canalització d'impulsos inacceptables (sexuals o agressius) cap a activitats socialment acceptables (art, ciència, esport).
- Compensació: Amagar el fracàs o la deficiència en una àrea mitjançant l'èxit o l'èmfasi en una altra.