Psicoanàlisi Freudiana: Mecanismes de Defensa, Principis i Neurosi

Mecanismes de Defensa Psíquics: Estratègies del Jo

L’equilibri de la personalitat depèn que el Jo sàpiga controlar l’energia de l’Allò i no deixar-se subordinar totalment a les impulsions del Superjò. Per tal de poder mantenir aquest equilibri, el Jo ha d’implementar una sèrie de mecanismes de defensa:

1. Repressió: Posar una barrera als sentiments desagradables i inconfessables, de manera que queden a l’inconscient. Tot i això, continuen actius.
2. Racionalització: Intentar explicar-se a si mateix una situació i trobar una justificació ("si en el fons és el que volia...").
3. Negació de la realitat: No es vol acceptar la realitat i es diu tot el contrari ("no em passa res!").
4. Fantasia: Forma de negar la realitat realitzant en la imaginació allò que la persona no pot fer en la realitat.
5. Introjecció: Atribuir-se a un mateix característiques o formes d’actuar que no són pròpies.
6. Projecció: Atribuir a altres la pròpia frustració, els problemes o comportaments propis ("els altres són així!"), quan ets tu qui ho és.
7. Reacció: Accentuar la conducta contrària (molts tímids passen a l’extrem contrari per a combatre la timidesa).
8. Compensació: S’intenta compensar el fracàs en una activitat amb el triomf en una altra (dolent en relacions, però molt bo en física).
9. Supercompensació: Triomfar en allò en què s’ha fracassat.
10. Sublimació: Els impulsos que es consideren inacceptables (sexuals o agressius) són desviats cap a altres objectes o objectius considerats superiors (activitats artístiques, etc.).

Principis Psicoanalítics: Plaer, Realitat i Energia

Els principis que regeixen la vida humana estudien la distribució i circulació de les energies de les pulsions. Aquests principis determinen que no donem un valor objectiu als objectes, sinó que els carreguem afectivament de manera variable. Aquestes càrregues poden transformar-se en contràries (amor-odi), poden fluir, etc. Aquesta distribució s’efectua d’acord amb uns principis:

Principi de Plaer

Segons aquest principi, tota activitat psíquica tendeix a aconseguir el màxim de plaer i evitar el desplaer. El plaer és concebut com una manera de distensió, segons Freud.

Principi de Realitat

El fet de viure en el món comporta que haguem d’adaptar la nostra conducta a la realitat. Això implica que, de vegades, s’hagi d’ajornar (posposar) la satisfacció d’un plaer. És possible que, en intentar eliminar o satisfer un plaer, s'acabi obtenint un dolor.

Símptomes Neuròtics i el Mètode Catàrtic de Freud

Els símptomes neuròtics, segons Freud, són lesions que no tenen res a veure amb les físiques i que no es poden curar amb tractaments físics. Normalment, solen ser experiències traumàtiques que pertorben el benestar de la persona. Freud va trobar un mètode anomenat "mètode catàrtic", que consistia a hipnotitzar el pacient perquè expliqués els seus traumes i, posteriorment, ajudar-lo a entendre'ls per tal de curar-se. Així, Freud va suposar que existeix un nivell no conscient, fora de la consciència, que influeix en la conducta i que aquest segon nivell té energia pròpia.