Psicoanàlisi: Teoria, Personalitat i Mecanismes de Defensa

Què és la Psicoanàlisi?

La psicoanàlisi pot definir-se de tres maneres:

• Com una teràpia per tractar i curar malalties mentals.
• Com una teoria o model que explica l'estructura de la personalitat i el funcionament del psiquisme humà.
• Com una teoria de la cultura que explica el perquè de l'art, la religió, etc.

Psicoanàlisi i Consciència

La consciència (mètode: introspecció, instrument: llenguatge) es relaciona amb la psicoanàlisi. Alguns instruments d'avaluació inclouen tests de motivació i tests de personalitat.

La Teoria de l'Inconscient de Freud

Freud va proposar la teoria segons la qual els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat: l'inconscient.

El Conscient

És la part que ens lliga amb el món exterior i que coneixem, és a dir, de la qual ens adonem (percepció, memòria, pensament, imaginació). És el coneixement que hom té d'ell mateix, d'allò que l'envolta i de la seva conducta. S'oposa a l'inconscient.

El Preconscient

Són records inconscients però que fàcilment poden tornar a ser conscients (part controlada però que se'ns pot escapar el control). El conscient i el preconscient formen la personalitat. El primer el podem controlar, el segon se'ns escapa. El nostre jo va més enllà (inconscient).

Teoria de la Personalitat: Jo, Allò i Superjò

El Jo

(Conscient, part voluntària). És el conjunt de motivacions i d'actes d'una persona que permeten l'adaptació a la realitat, satisfan les seves necessitats i resolen els conflictes fruit dels desitjos impossibles.

L'Allò

(Inconscient, instint animal). Comportament innat, espontani, invariable i comú als individus de la mateixa espècie (instint d'autoconservació i l'instint sexual, instint de vida -eros- i l'instint de mort -thànatos). És la part biològica, el conjunt d'impulsos primaris dels instints. És l'energia que ens mou. Obeeix el principi de plaer. És inconscient.

El Superjò

(Cultura/Sociologia, moralitat). Conjunt de normes morals inconscients que regulen la conducta. El superjò té una funció autoritària tant en relació a l'allò com al jo.

Mecanismes de Defensa

Si no són prou forts, perdem la salut. Intenten reduir el dolor.

Repressió

Has vist una peça de roba que t'agrada però que veus que és molt cara i t'autoconceixes que no la necessites.

Racionalització

Consisteix a inventar-se arguments racionals per justificar la conducta que exigeix l'allò. Intentes negar-te la realitat per no tenir conseqüències.

Negació de la Realitat

Consisteix a negar un fet de la realitat, penses que no és veritat i negues la realitat.

Projecció

Consisteix a veure en els altres sentiments o idees propis d'un mateix però que no es volen acceptar (A tu t'agrada aquell - en realitat t'agrada a tu).

Regressió

Descarregar la ira amb una persona, et col·loca a una situació que no cal pensar.

Reacció

Donar la volta.

Sublimació

Consisteix a canviar l'objectiu de desig a mesura que no ho aconsegueixes, per tal que no aparegui la frustració i aquesta quedi substituïda per un reforç positiu.

Fantasia

Imaginar una situació on es satisfan els teus desitjos.

Teoria dels Instints (Pulsió)

També s'anomena pulsió. Representa una mena d'energia que prové de dins el cos (orgànic, genètic) i que està entre la part psíquica i biològica. Un instint té un origen, un objecte i una finalitat.

• L'origen: és una excitació dins de l'organisme causada per algun desequilibri (gana).
• L'objecte: pot ser el mateix cos o bé un objecte extern (poma).
• La finalitat: és restablir l'equilibri (menjar i acabar la fam).

Hi ha dos instints principals: Autoconservació i Instint Sexual (Llibido). Els dos es regeixen pel principi de plaer.

Freud va donar molta importància a l'instint sexual (criticat). També diu que la sexualitat té:

• Origen: és una estimulació nascuda d'una part de l'organisme (erògena).
• L'objecte: pot ser una persona de l'altre sexe, del mateix o el propi cos.
• Finalitat: és restablir l'equilibri que neix de l'impuls sexual, la llibido.

Eros i Thànatos

Són dos principis oposats: vida i mort (amor-odi). No sols expliquen la conducta sinó l'evolució de la cultura humana.

Els Somnis

Són manifestacions de l'inconscient i, per tant, són un camí privilegiat per conèixer l'inconscient de les persones. Són desitjos de l'inconscient de l'allò que no poden ser acceptats pel jo i el superjò. Tenen dos aspectes: