Psicologia Cognitiva: Memòria, Intel·ligència i Teràpies

Fonaments de la Psicologia Cognitiva i la Memòria

Què és la psicologia cognitiva?

La psicologia cognitiva es defineix com l'estudi dels processos intel·lectuals, des dels més simples fins als més complexos.

Tipus de memòria

Els diferents tipus o modalitats de memòria són:

• Memòria sensorial
• Memòria a curt termini
• Memòria a llarg termini

Usos de la memòria: mecànica i significativa

La memòria es pot utilitzar de dues maneres principals:

• Memòria mecànica: Es caracteritza perquè els records s'emmagatzemen mitjançant la repetició, d'una manera automàtica.
• Memòria significativa: És l'ús comprensiu de la memòria que permet assimilar els continguts en forma d'aprenentatge.

Què és la memòria sensorial?

La memòria sensorial és la capacitat de recordar la informació lligada als sentits. També és coneguda com a memòria perceptiva.

Transició de memòria sensorial a curt termini

Que la informació pugui passar de la memòria sensorial a la memòria a curt termini depèn de l'interès i l'atenció que se li presti.

Pas de memòria a curt termini a llarg termini

Si la informació interessa, es concentrarà l'atenció en ella i passarà a la memòria a llarg termini.

Funció de la memòria a llarg termini

La memòria a llarg termini conserva la informació de manera indefinida. Representa la funció més important en el procés d'estudi i aprenentatge, ja que és la que permet retenir la informació comprensivament per més temps.

Optimització de la fixació mnemònica

En relació al procés mnemònic i a la fixació, per retenir bé la informació i fixar-la, hem de fer servir l'elaboració significativa de la informació, ja que la fixa millor que la repetició mecànica.

Definició d'amnèsia

L'amnèsia és un trastorn de la memòria que pot ser causat per un trauma físic o emocional. Aquesta afecció pot afectar la capacitat d'una persona per recordar informació anteriorment apresa, records d'experiències passades i per aprendre nova informació. L'amnèsia pot ser temporal o permanent, i els símptomes poden variar des de lleugers fins a greus. Pot afectar la memòria a curt termini, a llarg termini o ambdues.

La Intel·ligència i el Desenvolupament Cognitiu

Trastorns de la memòria: hiperamnèsia, ecmnèsia i paramnèsia

Hiperamnèsia:

És un excés de record; imatges que el subjecte mai havia evocat apareixen en la seva ment; imatges que es creien definitivament perdudes són rememorades. Els fenòmens hipermnèsics es produeixen en estats de febre intensa, en el somnambulisme, en la hipnosi, en situacions de perill de mort, etc.

Ecmnèsia:

És coneguda com l'al·lucinació del passat; en ella el passat és agafat com a present; el passat torna a ser viscut —no només recordat— de nou.

Paramnèsia:

Coneguda també com la il·lusió d'allò ja viscut, es basa en un fals reconeixement: el present és pres com a quelcom passat.

Definició d'intel·ligència

La intel·ligència és la capacitat per a resoldre problemes.

Què és una conducta intel·ligent?

Per conducta intel·ligent s'entén la resolució d'un problema nou per insight (comprensió sobtada) i no per assaig-error.

Què és la psicometria?

La psicometria és l'enfocament orientat a mesurar la intel·ligència. Va ser proposat per Alfred Binet (1857-1911).

Edat cronològica i edat mental segons Binet

Segons Binet, s'entén per:

• Edat cronològica: Els anys biològics d'una persona (es mesura per mesos).
• Edat mental: El nivell mitjà d'intel·ligència que correspon a una certa edat cronològica.

Què és el quocient intel·lectual (QI)?

El quocient intel·lectual (QI) és un número que resulta de la realització d'una bateria de proves per mesurar les habilitats cognitives d'una persona en relació amb el seu grup d'edat.

Assimilació i acomodació en psicologia evolutiva

La psicologia evolutiva estudia el desenvolupament de la intel·ligència a través de les diferents etapes o estadis del procés maduratiu de la persona.

• Assimilació: La intel·ligència adapta l'experiència als seus esquemes preexistents.
• Acomodació: La intel·ligència modifica els seus esquemes per ajustar-los a la realitat.

Definició d'estadi de desenvolupament

Un estadi es refereix a les etapes o fases característiques del desenvolupament.

Nota: Cal parar atenció als esquemes dels diferents estadis, ja que ajudaran a preparar l'examen.

Trastorns Obsessius-Compulsius i Psicologia Evolutiva

Què és una obsessió?

Una obsessió és una preocupació persistent, com ara idees, paraules o imatges, que angoixen les persones i que no tenen una justificació ni una motivació clares.

Què és una compulsió?

Una compulsió és una acció repetitiva que habitualment serveix per reduir l'ansietat i el malestar.

Conductes compulsives comunes

Les conductes compulsives més comunes són netejar, comprovar i ordenar les coses, entre d'altres.

Jean Piaget i la psicologia evolutiva

Jean Piaget és el creador de la psicologia evolutiva, tot i que es considera un dels pares o antecessors de la psicologia cognitiva.

Objectiu de la psicologia evolutiva

Aquesta branca de la psicologia se centra en l'evolució de les persones des de la infància fins a l'edat adulta.

Focus de la psicologia cognitiva

La psicologia cognitiva se centra sobretot en els processos del pensament, del coneixement, del llenguatge i de la memòria.

Conductes innates en el nadó

Quan un ésser humà neix, només disposa d'unes conductes anomenades reflexos, que són conductes innates com ara xuclar, agafar, moure's, etc.

Desenvolupament de la intel·ligència

El desenvolupament de la intel·ligència consisteix en l'acumulació d'esquemes i maneres de resoldre problemes.

Definició d'esquema cognitiu

Un esquema representa com s'estructura i s'organitza la ment en cada moment de la vida, a partir del que ja se sap anteriorment i amb el contacte amb el món exterior.

Estadis de desenvolupament segons Piaget

Piaget i els seus col·laboradors van dividir el desenvolupament del nen en sis estadis (etapes).

Desenvolupament infantil (0-2 anys)

En els primers estadis (0-2 anys), el nadó posseeix eines corporals per conèixer el món exterior. D'aquesta manera, xuclar li permet conèixer el món, entre altres moviments.

Transformació de l'instint de xuclar

L'instint de xuclar ens permet sobreviure. A mesura que anem creixent, es converteix en una manera de comprendre i conèixer el món. Això explica que un nen xucli tot i es posi objectes i coses a la seva pròpia boca.

Exemple de manipulació intel·ligent d'objectes

Un exemple de manipulació intel·ligent d'objectes seria quan un nen veu una joguina sobre una pila de roba i, per tal d'aconseguir-la, tira de la roba per agafar-la.

El llenguatge com a salt en el desenvolupament

En aquesta etapa, es fa un salt gegantí quan el nen adquireix la capacitat del llenguatge. Per exemple, Piaget defensava que un nen adquiria la intel·ligència abans de la capacitat del llenguatge.

Egocentrisme en el pensament infantil (2-7 anys)

Que el pensament del nen de 2 a 7 anys sigui egocèntric vol dir que tot gira al seu voltant.

L'animisme en el pensament infantil

L'animisme és una actitud en la qual les coses del món són pensades i funcionen perquè el nen les utilitzi, anant acompanyada d'una intencionalitat en els objectes. Per exemple, "la lluna brilla perquè jo hi pugui veure a la nit". Aquesta característica ens recorda a les velles cultures primitives.

La pregunta del "per què" en la infància

Un altre tret de la intel·ligència infantil és la pregunta del "per què", ja que no distingeixen entre el "per què" causal i el "per què" final.

Exemple de "per què" causal vs. final

Una explicació a "per què roda una pilota" podria ser: "perquè el terra fa pendent" (causa) o "perquè la pilota és meva i es dirigeix cap allà on sóc jo" (finalitat).

L'artificialisme en el pensament infantil

L'artificialisme és una actitud en la qual els nens tenen la creença que totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les lleis o forces humanes i les naturals. Exemple: "les persones hem plantat pedres i per això han crescut muntanyes".

El paper de la intuïció en el desenvolupament

En aquest estadi, els nens no tenen raonament lògic, per això tenen una intuïció espectacular i primitiva. La intuïció té el paper de substituir el raonament lògic.

Desaparició de l'egocentrisme (7-12 anys)

En la fase dels 7-12 anys, al mateix temps que el nen comença a demostrar un pensament lògic, l'egocentrisme desapareix i és capaç de distingir el seu punt de vista i el dels altres.

Què és la socialització?

La socialització consisteix en un conjunt de conductes com ara el treball en comú, la cooperació, la discussió i el raonament amb els altres, l'acceptació i comprensió de normes que possibiliten els jocs organitzats, etc. És un progrés de la intel·ligència, i l'element clau és la discussió amb els altres nens.

Transició al pensament abstracte (12 anys)

El darrer canvi important en l'àmbit del pensament que s'esdevé a la ment als 12 anys és el pas del pensament concret al pensament abstracte.

Operacions intel·lectuals concretes

Fins als onze o dotze anys, les operacions intel·lectuals són concretes, és a dir, sempre fan referència a objectes que poden ser manipulats.

Desenvolupament del pensament formal

A partir d'aquesta edat, els nois i les noies poden fer operacions sense tenir els objectes al davant, sinó únicament amb símbols o representacions (paraules, nombres o fórmules matemàtiques). A aquest raonament se'n diu pensament formal o hipotètic i deductiu.

Exemple de raonament deductiu

L'exemple clàssic de raonament deductiu és: "L'Eva té els cabells més foscos que l'Anna. L'Eva és més rossa que la Núria. Qui té els cabells més foscos?"

Un nen de deu anys contestarà que l'Anna és més morena perquè suposa que les altres dues són rosses. Només podria resoldre el problema si tingués les tres noies al davant (pensament concret). En canvi, un adolescent pot resoldre el problema de manera hipotètica i formal, sense cap necessitat de veure les noies i fins i tot sense cap necessitat que existeixin. Aquesta etapa seria l'inici de la maduresa del pensament.

Teories Cognitives i Teràpia

Principals representants de la psicologia cognitiva

Els principals representants de la psicologia cognitiva són George A. Miller, Eugene Galanter i Karl Pribram, que van publicar el llibre Plans and Structure of Behavior, considerat l'obra que va marcar la línia de la psicologia cognitiva. Altres psicòlegs destacats són Albert Ellis, Aaron Beck, Albert Bandura, Donald Broadbent, Allen Newell, Herbert Simon i J. C. Shaw.

Teoria de les emocions d'Albert Ellis

Albert Ellis proposa una teoria sobre les emocions des de la perspectiva cognitiva. Afirma que els problemes emocionals que tenim les persones provenen d'una sèrie de creences irracionals o esquemes amb els quals orientem la nostra vida i determinem la nostra conducta. Aquests esquemes són una mena de regles de vida o principis que tenim interioritzats i que desconeixem, tot i que determinen la nostra manera de ser.

Tres idees irracionals segons Ellis

Ellis proposa diverses idees irracionals, entre les quals destaquen:

• 1a idea irracional: És una necessitat fonamental de cada persona ser estimada i que la seva conducta sigui aprovada per les persones importants de la seva comunitat.
• 2a idea irracional: Hi ha certa gent que és vil, malèvola i infame, i han de ser castigats i culpabilitzats per la seva dolenteria.
• 3a idea irracional: La història passada d'una persona és determinant i decisiva en la conducta actual, i si en el passat va tenir una mala actuació o una mala experiència, això ha de seguir afectant-la de manera indefinida.

El model ABC de les idees irracionals

El mecanisme de funcionament de les idees irracionals és conegut com a model ABC i s'estructura de la següent manera:

Un fet (A) és interpretat per una persona, i a partir d'aquest fet es desenvolupa una sèrie de creences (B) que poden ser lògiques i racionals (rB), o bé il·lògiques i irracionals (iB). A partir d'aquestes creences es desenvolupen unes conseqüències (C) que poden ser emocionals (Ce) o/i conductuals (Cc). Per tant, les conseqüències d'una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.

Conclusió del model ABC

La conclusió principal del model ABC és que les conseqüències d'una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.

Exemple del model ABC en acció

Fet (A): En Josep no m'ha dit res quan ens hem creuat pel passadís.

Interpretació o creença racional (rB): Potser no m'ha vist o estava distret pensant en altres coses.

Interpretació o creença irracional (iB): En Josep no s'interessa per a mi, sóc una persona que no interesso a ningú.

A partir del pensament irracional (iB), hi ha dos tipus de conseqüències:

• Conseqüències emocionals (Ce): Em sento deprimit, poc apreciat i incomprès.
• Conseqüències conductuals (Cc): Evitaré trobar-me amb en Josep, ja que no val la pena tornar a començar una relació amb ningú.

Pensaments irracionals i racionals: exemples

• iB: "No puc suportar-ho." → rB: "Puc tolerar allò que no m'agrada."
• iB: "No hi té dret." → rB: "Té dret a fer el que li sembli, tot i que hagués preferit que no ho hagués fet."
• iB: "Tot surt sempre malament." → rB: "A vegades, potser sovint, les coses surten malament."

Què és la teràpia cognitiva?

La teràpia cognitiva és una combinació de tècniques conductistes per modificar la conducta i aspectes cognitius. Pretén canviar conductes i, alhora, els pensaments i els judicis dels pacients. La tesi que defensa aquesta teràpia és que les conductes no són degudes únicament a elements ambientals, sinó que depenen d'elements cognitius, de pensament. Pressuposa que la modificació cognitiva, el canvi de pensaments, pot canviar la conducta. La finalitat de la teràpia és la modificació cognitiva.