Psicologia del Desenvolupament: Piaget (Etapes) i Pavlov (Conductisme)

1. Psicologia Evolutiva: Piaget i les Etapes del Desenvolupament

El primer que desenvolupa l'ésser humà en néixer són els reflexos. A poc a poc, el nadó anirà evolucionant, aprenent conductes innates com ara xuclar, moure's, etc. La teoria piagetiana representa, mitjançant un esquema, com s'estructura i s'organitza la ment en cada moment de la vida.

Primera Etapa: Els Tres Primers Estadis (0-2 anys)

La primera etapa es divideix en tres estadis: l'estadi dels actes reflexos (0-3 mesos), l'estadi d'organització i percepció dels hàbits (3-12 mesos) i l'estadi sensoriomotriu (1-2 anys), sent aquest últim el més destacat. La base de la vida del nadó fins als 18 mesos són una sèrie de subestructures cognoscitives i reaccions afectives. El nadó ha de fer servir els seus instints per sobreviure, com ara l'exemple de mamar, que a poc a poc es converteix en una manera de comprendre el món. El nadó realitza activitats intel·ligents a mesura que desenvolupa la seva intel·ligència. Finalment, Piaget afirma que el nadó pot pensar sense disposar de llenguatge si disposa dels elements necessaris i els pot manipular.

2. Segona Etapa: Les Operacions Preoperatives (2-7 anys)

En aquesta etapa apareix el llenguatge, que l'ajudarà a intercanviar informació amb els altres i a raonar amb paraules. Piaget ho considera «el naixement del pensament». Parla del pensament, afirmant que no neix de cop, sinó que es va elaborant fins al final de l'etapa. El pensament del nen és egocèntric perquè tot gira al seu voltant. Exemple: La lluna brilla perquè jo hi pugui veure la nit.

No distingeix el perquè de les coses. Exemple: Per què gira una pilota? Per què la pilota ve cap a mi?

Apareix el pensament artificialista, segons el qual es creu que tot està fet per l'ésser humà.

El nen té una intuïció espacial, però no hi existeix un pensament lògic.

Un nen menor de 7 anys diria que hi hauria les mateixes unitats en les dues files. Un major de 7 anys diria que n'hi ha més a la segona fila.

3. Tercera Etapa: Les Operacions Concretes (7-12 anys)

En complir 7 anys, el nen ja comença a demostrar un pensament lògic i la supressió de l'egocentrisme, l'animisme i l'artificialisme, la qual cosa li permet una visió més equilibrada i amb més possibilitats de comprendre el món.

En aquesta etapa, apareix una intel·ligència social que permet al nen discutir, raonar amb els altres, treballar en comú i cooperar.

Gràcies al fet d'escoltar diverses perspectives, es desenvolupa una reflexió en ell.

Cas de l'Atomisme: La Desaparició del Sucre

• Nen menor de 7 anys: «Ha desaparegut»
• Nen major de 7 anys: «S'ha diluït en aigua». (Als 9-10 anys serà capaç de dir que té més densitat i més volum). El nen treballa les nocions de substància, pes i volum.

Un dels progressos més espectaculars és el del pas de les intuïcions a les operacions concretes. Això permet al nen: reunir, organitzar o classificar objectes. L'estructura sil·logística és el que Piaget anomena reversibilitat, que permet invertir operacions lògiques i que es representa mitjançant aquest esquema: «Si A=B i B=C, llavors A=C». Aquest fet permet admetre altres punts de vista, sent la reversibilitat fonamental.

4. Quarta Etapa: El Pensament Formal (12 anys en endavant)

Per quarta i última etapa, s'esdevé en la ment de l'infant el pas del pensament concret al pensament abstracte.

Les operacions intel·lectuals són formals, en què els objectes poden ser manipulats sense tenir-los al davant, bàsicament amb símbols o representacions, és a dir, nombres, fórmules matemàtiques o paraules. Això rep el nom de pensament formal o hipotètic-deductiu. Un nen de 10 anys, si tingués al davant dues nenes de diferents colors de cabell, contestaria una suposició basada en la seva presència (pensament concret). Un adolescent, en canvi, no tindria la necessitat que existissin físicament per raonar sobre elles. Aquesta etapa ja seria el principi de la maduresa del pensament. Més endavant, aquesta capacitat de pensar s'anirà usant de forma més formal per preveure les coses i interpretar l'experiència, per tal de tenir una millor comprensió del món.

5. Conductisme Clàssic de Pavlov: Introducció i Esquema Bàsic

Pavlov afirma que l'organisme està governat per una sèrie de lleis i que l'objectiu de la psicologia és, precisament, descobrir-les. La base de la teoria de Pavlov és que l'organisme s'interrelaciona amb un entorn i ha de reaccionar davant d'aquest, la qual cosa rep el nom de conducta. Per a Pavlov, l'adaptació constant es manifesta a través dels reflexos incondicionats, que són la manera innata de reaccionar de l'organisme amb el medi.

Pavlov també parla dels reflexos i els relaciona amb una sèrie d'exemples:

• 1r Exemple: Una presa envoltada per depredadors es manté alerta per si l'ataquen, i els depredadors intenten que no els percebi amagant-se.
• 2n Exemple: Girem el cap quan sentim un cop a la nostra esquena.

Descartes deia que això és una resposta del cos, no de la ment. Pavlov deia que les activitats de l'ésser humà (imaginar, recordar, comprendre, etc.) es podien estudiar.