Psicologia Evolutiva i Aprenentatge: Teories de Piaget i el Condicionament

Psicologia Evolutiva: Les Etapes de Desenvolupament de Piaget

Des del naixement fins als 2 anys, el nadó elabora unes subestructures cognoscitives i una sèrie de reaccions afectives elementals que seran la base de la seva vida intel·ligent i afectiva posterior. Aquesta revolució consisteix a passar de creure que el món és el propi cos del nen a descobrir que hi ha un univers fora d’ell mateix i a construir el llenguatge.

En néixer, el nen és només instint, i a poc a poc passa de ser un instint a ser una eina per conèixer la realitat que l’envolta. Els moviments de les mans i dels braços són, en principi, un exercici físic, però acaben convertint-se en eines intel·lectuals del nen. Per exemple, si estira una peça de roba perquè hi ha una joguina a sobre que vol agafar però no hi arriba, ja tenim una activitat de resolució de problemes: una activitat intel·ligent. Manipulant els objectes, el nen desenvolupa la seva intel·ligència. Quan comença a caminar, aquesta possibilitat augmenta moltíssim. I el seu nivell intel·lectual farà un salt gegantí quan, al final de l’etapa, adquireixi la capacitat de llenguatge. Piaget està convençut que el nen és capaç de resoldre problemes i de ser intel·ligent abans de ser capaç d’usar el llenguatge.

L'Etapa Preoperacional de Piaget (2-7 Anys)

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. El pensament (un dels trets de la intel·ligència) no neix de cop, sinó que és un procés llarg que dura des dels 2 anys fins al final de l’etapa.

Al començament, el pensament del nen és egocèntric, tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. Aquesta assimilació del món va acompanyada d’una intencionalitat en les coses. Per exemple:

“La lluna brilla perquè jo hi pugui veure a la nit.”

També tenen la creença que totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les lleis o forces humanes i les naturals. D’aquesta actitud se’n diu artificialisme. Totes aquestes característiques seran abandonades posteriorment al llarg de l’evolució. En aquest estadi, els nens no tenen encara raonament lògic, però el supleixen amb una intuïció espectacular i primitiva. Les intuïcions són el pas previ a les operacions lògiques que desenvoluparan més tard.

L'Etapa de les Operacions Concretes de Piaget (7-12 Anys)

En complir els 7 anys, el nen comença a demostrar un pensament lògic que completa el procés d’intuïcions de l’estadi anterior. Al mateix temps, el seu egocentrisme intel·lectual desapareix i és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres. Això permet una visió del món més equilibrada i amb més possibilitats de comprendre’l.

També permet el treball comú, la cooperació, la discussió i el raonament amb els altres, l’acceptació i comprensió de normes que fan possibles els jocs organitzats, etc. Tot plegat provoca un procés d’intel·ligència que Piaget anomena socialització. L’element clau és la discussió amb els altres nens. El fet d’escoltar altres punts de vista i intentar entendre les seves raons provoca la reflexió.

El cas de l’atomisme de Demòcrit lliga amb les concepcions atomístiques dels nens. Per exemple, si dissolem sucre en un got d’aigua i preguntem què se n’ha fet del sucre, observem les següents respostes:

• Per un nen de menys de 7 anys, simplement el sucre ja no hi és.
• Per un de més de 7 anys, el sucre és al got i s’ha barrejat amb l’aigua o bé s’ha trencat en trossets que són dins l’aigua.

Cap als 9 o 10 anys, el nen tindrà encara més noció del que ha passat i, per tant, la seva explicació serà més desenvolupada.

El progrés més espectacular que construeix el pensament durant aquesta etapa és el pas de les intuïcions a les operacions concretes. Una operació és qualsevol acció que impliqui reunir, organitzar o classificar sèries d’objectes. És allò de sumar pilotes i no pas números. També podran fer i raonar l’estructura sil·logística bàsica, com ara: si A=B i B=C, aleshores A=C. L’esquema intel·lectual que costa més d’adquirir és el que Piaget anomena reversibilitat. La reversibilitat és fonamental per a les operacions matemàtiques. Aquest esquema es construeix precisament al mateix temps que la socialització: el fet d’haver d’admetre altres punts de vista.

L'Etapa de les Operacions Formals de Piaget (12+ Anys)

El darrer canvi en l’àmbit del pensament que s’esdevé a la ment de l’infant és el pas del pensament concret al pensament abstracte. Fins als 12 anys, les operacions són concretes, és a dir, sempre fan referència a objectes que poden ser manipulats. Però a partir d’aquesta edat, poden fer operacions sense tenir els objectes al davant. D’aquest raonament, se’n diu formal o hipotètic i deductiu.

L’exemple clàssic és el següent raonament:

L’Eva té els cabells més foscos que l’Anna. L’Eva és més rossa que la Núria. Qui té els cabells més foscos?

Un nen de 10 anys, malgrat que és capaç de fer una sèrie de colors, contestarà que l’Anna és més morena perquè suposa que l’Eva i la Núria són rosses. Només podria resoldre el problema si tingués al davant les tres noies: això és pensament concret. Un adolescent, en canvi, pot resoldre el problema de manera hipotètica i formal, sense necessitat de veure les noies i fins i tot sense necessitat que existeixin. Aquesta etapa seria l’inici de la maduresa del pensament, i la persona serà capaç d’usar el pensament formal per preveure i interpretar l’experiència i, al mateix temps, tenir una millor comprensió global del món.

Condicionament Clàssic: Pavlov i els Estímuls

Adquisició i Extinció del Reflex Condicionat

El gos que utilitza Pavlov en l’experiment és l’exemple típic d’adquisició d’un reflex condicionat. Si cada vegada que fem sonar la campana (estímul condicionat = EC), deixem de presentar el menjar (estímul incondicionat = EI), no es produirà el condicionament i, com a conseqüència, el gos reaccionarà cada vegada més dèbilment davant l’EC, fins al moment en què en sentir la campana ja no salivarà: el condicionament s’haurà extingit.

Les respostes condicionades, però, no s’esborren del tot. Pavlov ja va observar aquest fenomen, que s’anomena recuperació espontània. El mateix ens passa a les persones quan, després d’una temporada llarga, ens trobem que hem de tornar a practicar una habilitat, com per exemple anar amb bicicleta. Però com que el condicionament no ha desaparegut del tot, al cap d’un temps tornem a pedalar correctament.

Generalització i Discriminació d'Estímuls

Pavlov encara va estudiar més mecanismes de condicionament. Dos d’aquests mecanismes són la generalització i la discriminació d’estímuls.

• La generalització d’estímuls es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a elements que tinguin característiques similars a l’estímul condicionat. Si en l’experiment de Pavlov el so de la campana era una mica greu o una mica més agut, l’animal reaccionava de forma similar, és a dir, salivant. Havia creat una generalització d’estímuls.
• De manera paral·lela al procés de generalització, es produeix un procés de discriminació. Consisteix en la capacitat de distingir entre l’estímul condicionat original que ens provoca l’acte reflex condicionat i els estímuls condicionats que se li assemblen. Per exemple, quan en una revetlla veiem les llums de colors, no pensem pas en situacions d’alerta ni de prohibició. Ben al contrari, formen part d’un ambient que convida a passar-s’ho bé.

Condicionament Instrumental: Thorndike i Skinner

Thorndike introduïa un gat famolenc en una gàbia i situava el menjar a l’exterior. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que, si es pressionava, s’obria la porta de sortida i el gat podia satisfer la seva fam. El gat anava fent proves i ho tocava tot per intentar sortir. Casualment, tocava l’anella i aconseguia obrir la porta i menjar. Es repetia l’experiment i cada cop el gat tardava menys a tocar l’anella.

Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. A aquesta conducta la va anomenar llei de l’efecte. Així doncs, mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és estímul-resposta, en el nou model és a l’inrevés.

Skinner va crear la caixa de Skinner, una gàbia en la qual hi ha una palanca que, si es prem, cau menjar a l’interior de la gàbia. El subjecte, un ratolí per exemple, tancat en una gàbia, després d’alguns moviments espontanis, prem casualment la palanca (una resposta) i després d’aquesta acció rep una bola de menjar (el reforç). Si no hi ha resposta, no hi ha estímul. Aquest depèn de la conducta de l’animal.

La resposta no és, per Skinner, una sèrie de moviments d’un organisme, sinó el que ell anomena un acte o operant, que produeix un efecte determinat sobre el medi. Hi ha una retroalimentació entre operant i medi.

Tipus de Condicionament Instrumental: Reforç i Càstig

Reforçament Positiu

És un tipus de condicionament que provoca una conducta que s’obté a través d’un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Quan un nen o una nena passa d’emetre sons a articular una paraula (com "papa" o "mama"), la reacció positiva de l’ambient, el premi, provoca un reforçament d’aquesta conducta. Com a resultat, l’infant tendirà a repetir les paraules. En l’exemple de la caixa de Skinner, el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.

Càstig

Aquest procediment consisteix en la presència d’un reforç negatiu o desagradable. És el contrari de la llei de Thorndike. En la caixa de Skinner, es considera càstig quan prémer la palanca va seguit d’un estímul negatiu, per exemple, un petit corrent elèctric. En la vida quotidiana, el reforç negatiu seria una escridassada dels pares o dels amics. El càstig té com a finalitat extingir les conductes.

Condicionament Instrumental: Omissió i Reforç Negatiu

Omissió del Reforç

És una forma de càstig que consisteix a retirar l’estímul positiu d’una conducta. L’objectiu de l’omissió i el càstig és l’extinció de la resposta. Si hem condicionat un ratolí a prémer la palanca per obtenir el menjar i a partir d’un moment concret no s’ofereix el menjar, la conducta de prémer la palanca tendirà a desaparèixer. Amb aquest tipus de condicionament aconseguim l’extinció de la conducta.

Reforçament Negatiu

El mecanisme de reforçament negatiu és complex. Perquè es produeixi, cal que la persona rebi un estímul negatiu constant i que només el pugui vèncer amb una conducta. Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu que provoca que es dugui a terme la conducta. Per exemple, imaginem un pare el fill que plora, marraneja i crida constantment perquè vol que li compri un gelat: els plors del nen són l’estímul negatiu que provoca la conducta del pare de comprar el gelat.