Psicologia de la Percepció: Gestalt, Trastorns i Ment-Cervell

L'Escola de la Forma (Gestalt)

Max i Wolfgang rebutgen la creença del sentit comú i defensen la naturalesa holística del procés perceptiu.

Lleis Gestàltiques

• Llei de proximitat: els estímuls que són propers tendeixen a agrupar-se.
• Llei de semblança: els estímuls semblants pel que fa a la mida, forma o color tendeixen a ser agrupats.
• Llei de la continuïtat: és la tendència a percebre units els estímuls que tenen una continuïtat.
• Llei de contrast: la percepció d’un element està influïda per la relació que té amb altres elements del conjunt.
• Llei de tancament: és la tendència a percebre els objectes com a entitats totals, encara que algunes parts puguin faltar o estar ocultes.

Trastorns Perceptius: Agnòsia, Il·lusions i Al·lucinacions

Agnòsia

És la incapacitat per identificar o reconèixer estímuls a través d'un sentit particular, encara que la persona tingui bona capacitat intel·lectual.

Il·lusions

És una deformació de l’objecte percebut, deguda a una percepció falsa o un error en el reconeixement. Hi ha diversos tipus d’il·lusions:

• Per falta d’atenció: com saludar algú que no coneixem.
• Il·lusions catatímiques: deformació de situacions segons ens hagués agradat que passessin.
• Paridòlies: il·lusions fantàstiques pròpies de la imaginació.

Al·lucinacions

Es produeixen quan percebem objectes sense que hi hagi un estímul extern. Criteris a tenir en compte per considerar si són al·lucinacions:

• Percebre un estímul sense que sigui extern.
• Sembla real.
• Apareix de manera inesperada.

Les al·lucinacions més significatives són:

• Auditives: sorolls, veus, murmuris.
• Visuals: es presenten en trastorns cerebrals i intoxicacions greus.
• Gustatives i olfactòries: comunes en persones deprimides i esquizofrèniques.
• Tàctils: sensacions com picors o punxades.

Teories de la Relació Ment-Cervell

Dualisme

Consideren que el cervell i la ment són dues entitats diferents que poden interaccionar o no, però tenen característiques diferents. El cervell és material i espacial; en canvi, la ment és immaterial i intencional.

Monisme

Rebutgen la divisió entre el cervell i la ment. Reivindiquen que la ment i la consciència són el resultat del treball de les neurones i depenen del cervell.

Emergentisme

Afirmen que l’activitat mental emergeix dels processos fisicobiològics. La consciència emergeix de l’organització cerebral.