Psicologia Sistèmica i PNL: Comunicació, Relacions i Benestar

Enfocament Sistèmic: Relacions i Context

La psicologia sistèmica centra l'atenció en les relacions i el context, i en la posició que les persones ocupen en aquest context. És un enfocament relacionat amb la teoria de la comunicació, la filosofia del llenguatge i l'enfocament de la psicologia constructivista. La psicologia sistèmica va començar analitzant la família com un sistema i l'individu com un membre d'aquest sistema.

Els sistemes són relacions que tenen un determinat equilibri. Les conductes de cada membre del sistema són les responsables que la xarxa estigui equilibrada o no. Els problemes psicològics que poden tenir els individus dependran de les seves relacions i els seus comportaments. La teràpia sistèmica s'està desenvolupant amb molta força i pot ser complementària d'altres teràpies.

Comunicació i PNL: El Mapa No és el Territori

Un dels temes clau de la perspectiva psicològica de la PNL és la comunicació i com afecta el nostre benestar psicològic. La comunicació pot ser origen de sensacions i emocions agradables, de reforç de la nostra identitat i autoestima, o la causa de conflictes psicològics que provoquen un estat de malestar.

El Mapa No és el Territori

Per explicar una de les idees clau sobre la comunicació de la PNL, es fa servir la metàfora que el mapa no és el territori. La comunicació humana es pot comparar a la relació que hi ha entre un mapa i un territori. Un mapa és una representació de la realitat, una aproximació, i el territori és la realitat.

Cada persona contempla el món i elabora un mapa de la realitat, però aquesta visió no correspon exactament a la realitat. És una aproximació: és com un mapa del món. Per dibuixar el nostre mapa, les persones filtrem la realitat (el territori) segons:

• La personalitat i identitat.
• Els nostres valors i creences.
• Les nostres experiències i els nostres records.

Aquests filtres fan que el mapa no coincideixi directament amb la realitat. Es pot afirmar que hi ha tants mapes com persones. A més, cadascú pensa que el seu és el correcte.

Quan dues persones es comuniquen, ho fan mitjançant els seus mapes, és a dir, cadascuna explica el món a través del seu mapa. Si es produeix una bona comunicació, això significa que els mapes coincideixen. Si dues persones no es comuniquen, és perquè els seus mapes són molt diferents, o perquè una persona confon el seu mapa amb el territori.

Què és la PNL? Origen i Fonaments

La PNL (Programació Neurolingüística) es va crear als EUA. És un model que explica com ens comuniquem i ens relacionem amb les altres persones i amb la realitat, i de quina manera podem millorar aquesta comunicació i resoldre els conflictes. També és una teoria que explica com construïm la realitat i com aconseguim conèixer-nos a nosaltres mateixos.

La PNL parteix d'uns principis que es nodreixen de diverses teories psicològiques, i hi concorren elements de la psicoanàlisi, de la Gestalt i del conductisme. S'aprofita de les aportacions de les teories psicològiques per construir el seu model.

La PNL analitza les creences de les persones, com afecten la seva conducta i, al mateix temps, de quina manera el canvi de creences pot millorar la vida. Parteix de la base que les persones actuem a partir de determinats programes mentals que defineixen la nostra conducta, i es manifesten a través del pensament i el llenguatge. S'ha desenvolupat una teràpia pròpia i la PNL actualment segueix en formació.