Psicomotricitat: Conceptes, Metodologies i Aplicació en el Desenvolupament Infantil

Què és la Psicomotricitat?

La psicomotricitat es defineix com: "Tots els éssers tenen un desenvolupament cognitiu i motriu que construeixen una persona en globalitat. És igual per on començar, ja que tots acabaran tenint els mateixos conceptes."

Originalment, Psicomotricitat va ser un terme emprat a la pràctica clínica per referir-se d'una manera integral a retards o problemes evolutius dels infants. Es considerava un mètode terapèutic o reeducatiu destinat a normalitzar el comportament i el rendiment dels nens.

Actualment, la Psicomotricitat es pot entendre com una àrea de coneixement que s'ocupa de l'estudi i la comprensió de fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament. Però la psicomotricitat és, també, una forma d'abordar l'educació que pretén desenvolupar les capacitats de l'individu.

La Visió de Wallon sobre la Psicomotricitat

Wallon considera l'individu com una unitat biopsicosocial. El diàleg tònic és fonamental: el nounat interactua amb el medi social a través de l'activitat muscular i els moviments. Per exemple, quan la mare l'agafa en braços, percep el seu to muscular, que després esdevé cada cop més consistent. El nadó rep de la mare la pressió muscular de les seves mans i braços que l'aguanten amb cura i suficient força per evitar que caigui.

Metodologies d'Intervenció en Psicomotricitat

Segons la Posició de l'Educador

• Directiva: Preveu la intervenció a partir d'una programació amb objectius, ordre i preparació de sessions decidits prèviament. Les sessions de psicomotricitat són un instrument amb principis didàctics perquè l'infant adquireixi habilitats i comprensió de conceptes.
• No Directiva: Preveu la intervenció a partir dels desitjos de l'infant per aconseguir l'adquisició d'alguna habilitat o concepte, aprofitant els llaços relacionals establerts prèviament. No hi pot haver una programació prèvia d'objectius ni una ordenació o seqüenciació d'activitats, ja que dependrà de la vivència i els desitjos de l'infant.

Segons el Criteri de l'Educador

El Conductisme

L'aprenentatge i la conducta, per la qual cosa utilitza uns mitjans eficaços aplicats als individus, a fi d'aconseguir uns resultats esperats en els seus actes o conductes.

Característiques:

• La intencionalitat previsora de l'educador.
• El disseny precís de les sessions per provocar el desenvolupament de determinats comportaments psicomotors i el desenvolupament d'aptituds per aplicar els comportaments psicomotors a diferents aprenentatges.
• Les pràctiques que es duguin a terme han de tenir una finalitat o servir per a alguna cosa en concret.

La Psicoanàlisi

La constitució del psiquisme propi de cada individu, la constitució de la seva pròpia personalitat, que és la causa o el que determina la pròpia conducta. Cada infant és el seu model.

Particularitats:

• Facilitar la vivència personal dels participants a cada sessió.
• Proporcionar experiències psicomotrius que permetin a cada individu inferir nocions o bases de coneixement a partir de les seves experiències.
• La realització de pràxies simbòliques a través de les quals es pugui fomentar l'empatia, la comunicació i l'expressió.

Propostes Metodològiques Destacades

1. La Psicocinètica de Jean Le Boulch

   (Enfocament psicoanalític) Els seus principis teòrics parteixen d'una concepció global de la naturalesa humana, oposada a una visió dualista, i es poden sintetitzar en:

   • Una noció del cos-propi, on preval una significació de globalitat.
   • L'objectiu fonamental de l'educació psicomotriu és l'estructuració de la personalitat.
   • Per aconseguir l'estructuració de la personalitat, cal, prèviament, haver aconseguit l'estructuració de l'esquema corporal.
   • L'estructuració de l'esquema corporal s'obté a partir dels moviments espontanis.

2. La Línia Psicopedagògica de L. Picq i P. Vayer

   (Enfocament conductista) El seu propòsit és educar d'una manera sistemàtica les conductes motrius i psicomotrius, facilitant amb això l'acció educativa i la seva integració escolar i social.

   Motricitat, Psiquisme i l'Educació Psicomotriu

   Assenyalen que fins als 3 anys la motricitat i el psiquisme estan imbricats, superposats. A partir dels 3 o 4 anys, a aquesta estreta relació entre el psiquisme i la motricitat li segueix una diferenciació cada vegada més gran entre les diferents funcions: fins i tot en una mateixa unitat funcional, el desenvolupament motor, l'afectiu i el cognitiu es van independentitzant. Per facilitar aquesta integració, es busca la consciència del propi cos, el domini de l'equilibri, el control i més tard l'eficàcia de les coordinacions globals i segmentàries, el control de la inhibició voluntària i de la respiració, l'organització de l'esquema corporal i l'orientació en l'espai, i les millors possibilitats d'adaptació al món exterior.

   Etapes (entre 2 i 5 anys):

   1. Exploració
   2. Coneixement
   3. Representació

3. L'Educació Vivenciada de Lapierre i Aucouturier

   Es parteix del principi d'unitat i globalitat en la persona. Aquesta proposta pedagògica es fonamenta en l'objectiu de proporcionar a l'infant, a través d'una educació vivenciada, unitària i global.

Principis Teòrics de l'Educació Vivenciada

1. Criteri Neurofisiològic: En prendre consciència d'aquestes reaccions subcorticals, descobrir el mitjà de provocar-les, controlar-les i inhibir-les, és com s'arriba, per a l'infant, al domini de si mateix, que és, en principi, domini corporal.
2. Criteri Psicogenètic: A partir de les experiències, extreure un punt abstracte del que és concret.
3. Criteri Semàntic: Deixar que el nen tingui experiències i els educadors posteriorment li posaran el nom.
4. Criteri Epistemològic: A través de l'experiència els nens adquireixen un pensament intuïtiu.

Enfocament Pedagògic

Tots els criteris que s'acaben d'exposar justifiquen la concepció d'una educació vivenciada, unitària i global que proporcioni el pas de la vivència motriu al pensament abstracte. L'educador s'adapta a cada infant i a cada grup. Ha d'aprofitar les situacions espontànies i canviants.

Cap a una Educació sense Compartiments Estancs

Prescindeixen de l'edat per adaptar-se a cada nen. Abordarem cada noció en el nivell més concret:

• A nivell sensoriomotriu, a través d'una situació motriu espontània, si és possible.
• Per una polarització de l'atenció aconseguirem el nivell perceptivomotor, després l'anàlisi i l'organització perceptiva, i a continuació progressarem cap a l'abstracció.

Deixarem que el coneixement s'elabori d'una manera confusa, amb una aproximació gairebé intuïtiva; l'adaptació motriu precedeix l'expressió, i després ve la representació gràfica i verbal. L'objectiu de l'educació bàsica hauria de ser una acció a nivell d'aquestes estructures fonamentals, i no l'intent de desenvolupar separadament unes maneres de pensar específiques.

Nocions Primitives i Fonamentals

• Noció d'intensitat: Contrastos absoluts o relatius, com fort i feble.
• Noció de grandària: Gran i petit, llarg i curt, lluny i a prop.
• Noció de velocitat: Ràpid i lent.
• Nocions de direcció, situació i orientació: Cap a, des de, en, dins, fora, abans...

Expressió: Diferents Formes d'Abstracció

Una situació, una noció o una relació que ha estat vivenciada, pot expressar-se mitjançant:

• El gest, més o menys simbòlic, que conduirà a l'expressió corporal, la dansa o el mim.
• El grafisme que pot ser:
  • Simbòlic, que conduirà a l'expressió gràfica o art abstracte.
  • Racional, que portarà cap a la topologia, geometria o relació matemàtica.
• El so, que conduirà a l'expressió musical.
• El llenguatge verbal, que portarà al vocabulari, l'expressió lògica o gramatical i l'escriptura.

Experiències de Sessions Psicomotrius

1. 1r Temps: Activitat Psicomotriu Espontània

   Consisteix en una activitat psicomotriu espontània, en la qual es col·locarà l'infant en una situació de creativitat. Es van adaptant i passen d'activitats o experimentacions més simples a altres de més complexes.

2. 2n Temps: Anàlisi Perceptiva

   S'imposa una activitat igual per a tot el grup. A partir d'aquí, l'educador fa una proposta o una pregunta. Si no es dona aquesta situació de realització grupal, l'educador, després d'un temps prudencial en què ha deixat transcórrer l'activitat espontània d'una manera natural, guia l'atenció del grup cap a la situació que li sembla més aprofitable.

3. 3r Temps: Intel·lectualització del que s'ha Vivenciat

   És la fase d'intel·lectualització del que s'ha vivenciat. L'infant abstreu i expressa les vivències, les nocions o les relacions que ha viscut en els dos temps anteriors de la sessió. Aquesta comunicació la pot fer mitjançant el gest, el grafisme, el so o el llenguatge verbal.