Què és la Psicomotricitat? Definició, Beneficis i Aplicacions

Què és la Psicomotricitat?

Originalment, la psicomotricitat va ser un terme emprat a la pràctica clínica per referir-se d’una manera integral a retards o problemes evolutius dels infants. En aquest aspecte, la psicomotricitat es considerava un mètode terapèutic o reeducatiu destinat a normalitzar el comportament i rendiment de l’infant.

Posteriorment, el sentit d’aquest terme s’ha anat ampliant cap a una posició més profilàctica i preventiva: totes aquelles accions adreçades a evitar que apareguin trastorns o malalties, fins a incloure una metodologia educativa que considera l’etapa infantil de manera integrada i global, amb la qual es poden preveure i evitar alguns dels problemes pels quals l’infant pugui necessitar reeducació posterior.

Es parteix, doncs, d’una concepció del desenvolupament de l'infant en què hi ha identitat inicial entre les funcions neuromotrius i les funcions psíquiques. A la seva investigació, H. Wallon ja es va referir a aquest desenvolupament global de l'infant i va arribar a considerar la persona una unitat biopsicosocial. Factors biològics, psicològics i socials són factors que ajuden al desenvolupament de l’infant, però si un d’ells falla, els altres es veuran afectats també. Per això, l’educació s’ha de dirigir a l’infant en la seva globalitat.

Així, la psicomotricitat es pot entendre com una àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i la comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament. Però la psicomotricitat és, fonamentalment, una forma d’abordar l’educació que pretén desenvolupar les capacitats de l’individu (intel·ligència, comunicació, afectivitat, sociabilitat, aprenentatge) a partir del moviment i l’acció. Aquesta concepció del desenvolupament i aquests criteris metodològics ja els van adoptar diversos moviments que van sorgir amb la renovació i evolució de l’educació infantil. A l’estat espanyol, entre altres, han estat Pablo, Josep Ferré i Jordi Galí.

Per això, les idees de la psicomotricitat, com a concepció i mètode educatiu, ja s’apliquen en diverses institucions d’ensenyament infantil. Segons Picq i Vayer, l’educació psicomotriu és una acció psicològica que utilitza els mitjans educatius físics a fi de normalitzar o millorar el comportament de l’infant.