Psicomotricitat: Estudi del moviment corporal i desenvolupament
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,41 KB
La psicomotricitat es pot entendre com una àrea de coneixement que s'ocupa de l'estudi i la comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament.
Segons Picq i Vayer, l'educació psicomotriu és una acció psicològica que utilitza els mitjans d'educació física per normalitzar o millorar el comportament de l'infant.
Laierre i Aconturier defineixen el procés basat en l'activitat motriu en la qual l'acció corporal espontàniament vivenciada es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals que apareixen en els seus inicis.
Criteris classificació segons posició de l'educador
- Directiva: preveu la intervenció a partir d'una programació en la qual s'han establert objectius a través d'un ordre i preparació de les sessions. Les sessions de psicomotricitat són instruments amb principis didàctics perquè l'infant adquireixi habilitats i comprensió de conceptes.
- No directiva: preveu la intervenció a partir dels desitjos dels infants per aconseguir l'adquisició d'alguna habilitat o algun concepte. No hi ha programació prèvia d'objectius ni una ordenació, aquest mètode és vivencial.
Segons el criteri de l'educadora
El conductisme: utilitza mitjans eficaços aplicats als individus per aconseguir resultats. La intencionalitat previsora de l'educador o disseny de l'educador, les pràxies han de tenir una finalitat.
La psicoanàlisi: la constitució del psiquisme propi de cada individu i la construcció de la seva personalitat. Facilitar la vivència personal, proporcionar experiències psicomotrius, pràxies simbòliques.
L'esquema corporal: la formació de l'esquema corporal es produeix alhora que es duu a terme el desenvolupament de l'individu com a resultat d'un únic procés en les diferents àrees sensorial, motriu, socioafectiva, del llenguatge i cognitiva. Vayer defineix l'esquema corporal com l'organització de les sensacions relatives al seu propi cos en relació amb les dades del món exterior.
Segons Lieverl, l'esquema corporal és el coneixement i la consciència que un individu té de si mateix com a ésser corporal.
Le Bouch entén l'esquema corporal com una intuïció global o coneixement immediat del nostre cos tant en estat de repòs com en moviment.
Wallon diu que l'esquema corporal és una necessitat que es construeix segons les necessitats de l'activitat.
Pastor diu que la noció d'esquema corporal en cada individu s'estructura progressivament en funció del coneixement que aconsegueix del seu propi cos i de les possibilitats funcionals.
Martinez: consisteix en la representació mental del propi cos.
Desenvolupament de l'esquema corporal en 4 etapes:
1. diàleg tònic-postural: durant els primers mesos de vida, aspectes que definiran el tipus de relació de l'infant construcció del tònic.
2. sensoriomotriu: desenvolupa l'exploració gràcies al control motor que possibilita la prehensió i permet posar-se dret i caminar.
3. perceptive-motriu: s'ha aconseguit totes les possibilitats motrius, tot i que es poden perfeccionar.
4. projecció simbòlica: s'ajusta la noció de cos en quant a coneixement i expressió.
El control tònic: el to assegura l'equilibri de les parts del cos i sosté la progressió de cada fase del moviment, en la sensibilitat les estructures neurologiques regulen la funció tònica i en les emocions el to és la base.
Les activitats hauran de contenir tots dos aspectes.
El control postural:
La postura: posició que adopta el cos en qualsevol moment.
Equilibri: és un estat de desequilibri permanent compensat, relació estable entre l'eix corporal i l'eix de gravetat.
El control respiratori: intercanvi de gasos entre l'organisme i el medi extern realitzat als pulmons. Aquesta respiració es manté mecànicament per l'homeòstasi.
Lateralització: és el procés mitjançant el qual es desenvolupa en l'infant la predilecció o domini d'un costat respecte l'altre.
L'estructuració espaciotemporal segons Piaget, adquisició de l'espai 1. espai topològic de 0 a 3 anys limitat al camp visual i realitzacions motrius del nadó 2. espai euclidià de 3 a 7 anys l'esquema corporal es consolida i afavoreix l'adquisició de nocions com la mida, situacions, direcció 3. espai racional a partir dels 7 anys espai abstracte que es pot representar mentalment.
L'estructuració del temps durada d'un esdeveniment o interval subjectiu segons la seva pròpia experiència i objectiu.
El control pràxic pràxia: sistema de moviments que es troben coordinats i adaptats en funció d'una intervenció específica. Segons García i Pablo, perquè la pràxia s'executi és necessari un desig, una integració en l'espai, una organització temporal i una previsió de moviments.
Pràxies bàsiques punt de vista motor desplaçaments posicions cos
Pràxies fines control del to muscular.
Trastorns psicomotors: aquelles pertorbacions que manifesten els individus que tenen dificultats per adquirir els diferents aspectes psicomotors.
Bucher: Trastorns de l'esquema corporal, retards de maduració, disharmonies tonicomotrius.
Ajuriaguerra: desordres en la realització psicomotriu, inestabilitat psicomotriu, debilitat motriu, problemes de lateralització, trastorns tonicoemocionals.
Recursos: espai, temps i material.