La Psicomotricitat: Mètode Terapèutic, Educatiu i Trastorns Associats
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
La Psicomotricitat: Àmbits d'Aplicació i Evolució
La Psicomotricitat com a Mètode Terapèutic
En els seus inicis, la psicomotricitat formava part d'un tractament terapèutic i reeducatiu, utilitzat en la pràctica clínica per tractar nens amb retards i alteracions en el seu desenvolupament. Actualment, continua formant part dels mètodes d'estimulació primerenca i reeducativa, incloent-hi també un enfocament més preventiu, orientat a detectar i prevenir la possible existència de trastorns psicomotrius o emocionals.
La Psicomotricitat com a Pràctica Educativa
La concepció restringida anterior ha deixat pas actualment a la utilització de la psicomotricitat com una metodologia educativa a aplicar a tots els nens durant l'educació infantil. Aquesta pràctica contribueix a estimular el desenvolupament físic i psíquic dels infants i ajuda a prevenir o evitar alguns dels problemes pels quals algun nen podria necessitar una atenció reeducativa posterior.
El Sistema Postural i les seves Implicacions
Elements que Formalitzen el Sistema Postural
El sistema postural es va formalitzant a través dels següents elements:
- El to muscular, que sosté la postura des de l'origen.
- La vida afectiva.
- Les experiències sensoriomotrius viscudes pels infants.
- El sistema cinestèsic, que està format per l'aparell vestibular i els receptors sensorials dels músculs i els tendons del cos.
Repercussions de les Dificultats en el Control Postural
Les dificultats en el control del sistema postural poden repercutir en:
- Augment del cansament, ansietat i problemes d'atenció.
- Dificultats en activitats d'exploració, la qual cosa pot afectar l'autonomia personal i la vida de relació dels infants.
- Dificultat per accedir a aprenentatges cognitius superiors.
Classificació dels Trastorns Psicomotrius
Classificació segons H. Bucher
H. Bucher proposa una classificació en tres grups:
- Trastorns de l'esquema corporal.
- Retards de maduració.
- Disharmonies tonicomotores.
Classificació segons J. d'Ajuriaguerra
J. d'Ajuriaguerra proposa la següent classificació:
- Desordres en la realització psicomotora.
- Inestabilitat psicomotriu.
- Debilitat motora.
- Problemes de lateralització.
- Trastorns tonicoemocionals o de relació.
Estructuració Temporal i Interiorització
El procés d'interiorització s'inicia a partir de la vivència de les rutines i els hàbits diaris. Aquests estableixen un ritme, una successió d'esdeveniments, que són el nucli de la seva estructuració temporal. A partir d'aquest nucli, els infants aniran adquirint gradualment les nocions de dia-nit, matí-tarda, organitzant la seva pròpia percepció temporal fins a assolir l'avui-ahir-demà.
Etapes de l'Organització Progressiva de les Relacions en el Temps (L. Picq i P. Vayer)
- ETAPA 1: Adquisició dels elements i nocions bàsiques.
- ETAPA 2: Presa de consciència de les relacions en el temps.
- ETAPA 3: Abast del nivell simbòlic a partir de la coordinació dels diferents elements i la capacitat d'abstracció.
Beneficis de la Psicomotricitat
- Facilita la representació de l'esquema corporal.
- Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció.
- Afavoreix l'orientació i organització espacial.
La Funció Tònica i els seus Components
L'Aspecte Motor
El to assegura l'equilibri del cos i de cadascuna de les seves parts, adoptant una actitud apropiada. Aporta elasticitat, estabilitat, força i precisió.
La Sensibilitat
Les estructures neurològiques que regulen la funció tònica reben estimulacions, tant internes com externes, i mantenen una constant tensió latent que les uneix entre si.
Les Emocions i el To
El to és a la base de la manifestació de les emocions. Per exemple, un sobresalt, un impacte emocional o un gran disgust sol generar una caiguda de la tensió tònica: el moviment queda llavors sense base ni sustentació, i apareix una confusió o un desordre de la funció tònica.
La Relaxació i el Control Tònic
La disminució voluntària del control tònic dona lloc a la relaxació muscular, que té un efecte directe sobre la relació corporal. Per aquesta raó, es poden programar activitats de relaxació per exercitar el control tònic.