Publicitat: Tipus i Elements Clau | Víctor Català (Caterina Albert)

La Publicitat: Objectius, Tipus i Elements

La publicitat té com a objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat en les persones a les quals s'adreça. S'intenta crear en el receptor el desig d'obtenir allò que s'anuncia.

Tipus de Publicitat Segons l'Objectiu

• Institucional: Dona consells o anuncia algun tipus de servei. S'utilitza principalment per institucions i organismes públics.
• Comercial: Vol aconseguir que la gent faci servir o consumeixi algun tipus de servei o producte. S'utilitza sobretot per a empreses.

Existeixen diverses menes d’anuncis: orals, visuals i audiovisuals.

Elements Clau dels Anuncis

• Imatge: Mostra l'objecte que s'anuncia, però també pretén ser activa, fascinar i atreure la mirada de l'espectador, per això ha de ser original.
• Eslògan: Frase breu i fàcil de recordar. Ha de ser suggeridora i sovint utilitza recursos lingüístics molt semblants als de la poesia.
• Text: És la part informativa de l'anunci i explica el producte o servei ofert.
• Logotip: Identifica la marca. Pot mostrar el nom, sigles o abreviatures.

Víctor Català: Caterina Albert i Paradís (1869-1966)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Va néixer el 1869 i va morir el 1966. Fou una escriptora filla d'una important família de propietaris rurals. Va començar a pintar i a escriure molt aviat; amb 14 anys va escriure la narració Parricidi. La seva formació d'escriptora va ser autodidacta. El 1898 es va fer conèixer als Jocs Florals d'Olot amb el monòleg La infanticida i el poema El llibre nou.

La Narrativa de Víctor Català

Va escriure monòlegs teatrals i narracions curtes, però el gènere literari que va donar més fama a l'escriptora va ser el narratiu, especialment les obres Drames rurals, Caires vius i Solitud. Va ser una escriptora plenament integrada en el Modernisme i va crear un univers mític dotat de realisme i vivesa. El conjunt de la seva obra narrativa correspon al naturalisme rural o ruralisme.

Drames Rurals (1902)

El va publicar el 1902. Va ser rebuda amb entusiasme per la crítica i va provocar certa polèmica perquè es considerava un tipus de literatura massa dura, ja que la fatalitat i la mort són sempre presents i determinants. Sobretot, la gent es va escandalitzar quan van saber que l'autora era una dona.

Solitud (Publicada entre 1904 i 1905)

Solitud va aparèixer primerament per capítols a la revista Joventut. El 1909 se’n va publicar la tercera edició, amb la qual l'autora va obtenir el premi Fastenrath. La novel·la va ser traduïda al castellà, el francès, l’alemany i l’italià. Solitud narra la història d’una dona (la Mila) aïllada en una ermita de muntanya i oblidada pel seu marit. La protagonista es troba en perill a causa de la brutalitat d'un altre home (l'Ànima) que encarna l'antihumanitat. La novel·la mostra el conflicte entre l'individu i el seu entorn, i la lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat i llibertat.