Punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial: Stalingrad, Anglaterra i URSS

Batalla de Stalingrad

La batalla de Stalingrad va ser el punt d'inflexió que es va desenvolupar entre l'estiu del 1942 i l'hivern del 1943 a la vora del Volga. La sort d'aquesta ciutat es va convertir en una obsessió per a Hitler, que va prohibir la retirada de les seves tropes. Stalin va respondre amb l'ordre de “Ni un pas enrere”. El febrer del 1943, enmig d'un duríssim hivern, l'exèrcit alemany es va veure obligat a capitular davant dels soviètics. La ràpida evacuació alemanya del Caucas va impedir una derrota més gran, però la seva última ofensiva a Rússia, l'estiu del 1943, va suposar la victòria soviètica en la batalla del Kursk. Des de llavors, els alemanys van adoptar una actitud defensiva, que no va evitar que acabessin retirant-se. Començava l'avanç soviètic cap a les fronteres del Reich.

Batalla d'Anglaterra

Després de la derrota de França, Alemanya es va concentrar en la batalla aèria d'Anglaterra, únic continent que no havia estat vençut. El Regne Unit havia format un govern de concentració, presidit per Churchill, que resistia gràcies als recursos humans i materials que obtenia dels territoris del seu imperi. La primera tasca del nou govern va ser repatriar el cos expedicionari britànic. Alemanya va bombardejar Coventry i Londres, en un intent de minvar la moral i la capacitat de resistència de la població civil. Anglaterra va mostrar una resistència que va sorprendre els nazis. En un primer moment, la força aèria alemanya, la Luftwaffe, va bombardejar les instalacions militars per preparar un embarcament, però, veient que no aconseguien disminuir el poder de l'aviació britànica, Hitler va canviar de tàctica i va ordenar la guerra total. Aquests mesos de lluita ferotge van ser crucials per la Segona Guerra Mundial. La resistència britànica va frustrar els plans de conquesta de Hitler i va marcar un punt d'inflexió en el conflicte. La victòria de la RAF va mantenir oberta la possibilitat de resistir i lluitar contra el nazisme, donant esperança als Aliats i consolidant la determinació de continuar la lluita fins a la derrota de l'Eix.

Invasió de la URSS

Hitler va prendre la decisió d'envair l'URSS al juny de 1941, desafiant el pacte de no-agressió entre ambdós països. Creia que l'URSS s'enfonsaria ràpidament i aspirava a apropiar-se dels seus vastos recursos naturals, com les reserves de cereals a Ucraïna i els pous de petroli al mar Caspi. Tot i els èxits inicials, l'avanç alemany es va veure obstaculitzat per la resistent defensa soviètica i els rigors de l'hivern rus.

Els fronts es van estendre més enllà de les capacitats logístiques del Tercer Reich, afectant la línia d'aprovisionament alemanya. La brutalitat nazi envers la població local, considerada com a "subhumana", va generar un fort rebuig i va reforçar la determinació de la resistència soviètica. Les atrocitats comeses per les tropes de les SS van contribuir a crear un clima de terror entre la població civil. Aquesta resistència va minar les esperances de Hitler d'una victòria fàcil i va marcar el començament del declivi de les forces de l'Eix a l'Est. Tot i l'optimisme inicial, l'avanç alemany va ser frenat i va començar a retrocedir, donant inici a una lluita prolongada i costosa per aconseguir els seus objectius a l'URSS.