Quattrocento: L'Art i l'Arquitectura del Renaixement

Quattrocento: CARACTERÍSTIQUES:

• 1. Descobriment i aplicació sistemàtica de lleis de perspectiva lineal, tant per projectar edificis com per crear espai tridimensional en pintura i relleu.
• 2. Admiració per l'art clàssic, que es manifesta en l'adopció d'elements d'arquitectura antiga i de tipologies d'edificis, així com en la introducció de temes mitològics.
• 3. Actitud antropocèntrica: "l'home és la mesura de totes les coses".
• 4. Consideració de la naturalesa com a model a partir del qual elaborar models de bellesa. Recerca ideal de bellesa, ja que l'artista ha de seleccionar formes per captar la bellesa.

ARQUITECTURA QUATTROCENTO: A Florència, hi havia obres sense acabar a causa de la crisi originada per la pesta. Superada aquesta, els gremis destinen recursos financers a la finalització d'aquestes obres. L'arquitectura és una manifestació artística en què es veu la influència de l'antiguitat clàssica, que es evidencia en dos principis: l'ús d'elements formals de l'art grec i romà i la racionalització de l'espai.

Autors i Importància:

• FILIPPO BRUNELLESCHI: Orfebre, escultor i arquitecte, és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Va estudiar monuments antics i també va ser un gran coneixedor de tècniques constructives gòtiques. La necessitat de representar sobre paper l'arquitectura el va portar a trobar lleis de perspectiva lineal. La seva gran obra: cúpula de la catedral de Florència (Santa Maria del Fiore). També va introduir l'Hospital dels Innocents i el Palazzo Pitti.
• ALBERTI: Presenta la primera gran sistematització teòrica i pràctica dels principis del classicisme romà. També va ser un notable arquitecte, amb exemples com Santa Maria Novella o el Palazzo Rucellai.

ESCULTURA QUATTROCENTO: Disciplina artística en la qual el classicisme renaixentista es manifesta de forma més primerenca. Un dels aspectes més rellevants de l'escultura és l'alliberament de condicionaments imposats per la subordinació al marc arquitectònic. L'interès dels autors es centra en la figura exempta; l'aplicació de principis de la perspectiva al relleu escultòric és una altra aportació. Pel que fa als temes, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana i recupera la representació de cossos nus. Materials: marbre i bronze són els més emprats.

GHIBERTI: Guanyador d'un concurs per adjudicar la realització de relleus de les parts del baptisteri de Florència. Presenta trets propis del darrer gòtic i un coneixement de l'escultura clàssica.

DONATELLO: Gran mestre que introdueix tots els temes característics de l'escultura renaixentista. En primer lloc, recupera la figura humana exempta, com en el cas de David. En segon lloc, dóna preferència al retrat i marca un moment culminant en el modelatge naturalista del cos i els vestits.