Quebec i Canadà: Referèndums, Federalisme i la Qüestió Nacional
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
La Revolució Tranquil·la i el Quebec (1960-1980)
En el cas del Quebec, l'any 1960 es va produir la Revolució Tranquil·la, un període governat per forces polítiques conservadores i nacionalistes, tot i que no es plantejava la secessió.
Impacte Social i Polític de la Revolució Tranquil·la
Pràcticament no hi havia polítiques socials, ja que era l'Església Catòlica qui prestava aquests serveis. Aquesta Revolució Tranquil·la va suposar un canvi de govern (amb l'arribada dels liberals), una profunda secularització (transformació del que pertanyia a l'Església en quelcom civil o laic) i, finalment, l'administració pública va assumir els serveis que complia l'Església.
El Primer Referèndum del Quebec (1980)
L'any 1976, el Partit Quebequès va guanyar les eleccions i, l'any 1980, va convocar el primer referèndum preguntant als habitants del Quebec si volien un nou pacte d'associació. El resultat va ser un 60% de NO.
Repatriació Constitucional i Federalisme (1982-1992)
La Repatriació de la Constitució Canadenca (1982)
L'any 1982 es va produir la Repatriació. Des del Govern es va pactar amb Londres per elaborar la nova Constitució (la de 1982, explicada anteriorment). Hi van participar totes les províncies, excepte el Quebec, que no acceptava les condicions.
Sistema de Partits i Pactes Federals
Al Canadà hi ha un triple sistema de partits: nacionals, provincials i locals.
Durant els anys 80 i 90, es van dur a terme un seguit de pactes perquè el Quebec signés el pacte federal, entre els quals destaquen:
- El Pacte del Llac Meech del 1987, que atorgava el dret de veto al Quebec.
- L'Acord de Charlottetown del 1992, que va ser sotmès a un referèndum a tot el Canadà, on el 54% va votar que no.
El Segon Referèndum i la Llei de Claredat (1995-2000)
El Referèndum de 1995 i les seves Conseqüències
L'any 1995 es va produir el segon referèndum, on es va preguntar al poble si volia una nova associació amb el Canadà. El resultat va ser un 51% de NO. Les altres províncies no van acceptar aquesta proposta de federalisme asimètric. Després d'aquest referèndum, la societat va quedar molt dividida. Stéphane Dion va ser l'encarregat de liderar l'escenari posterior al referèndum.
La Qüestió de la Secessió Unilateral del Quebec
Es va començar a preguntar si la secessió unilateral del Quebec era conforme a la Constitució vigent, i totes les respostes van ser NO.
El govern va fer aquestes preguntes per aconseguir legitimitat, però si hi hagués hagut una resposta clara, ambdues parts haurien de negociar en el marc d'una reforma constitucional.
La Llei de Claredat del 2000: Normativa i Impacte
La Llei de Claredat del 2000 estableix que el govern negociarà en cas que alguna qüestió es pregunti per referèndum i, posteriorment, el Parlament del Canadà decidirà si la participació ha estat suficient per considerar el resultat vinculant.