La Qüestió Homèrica: Anàlisi de la Ilíada i l'Odissea

Homer i la Qüestió Homèrica

Els millors documents que tenim per conèixer l'evolució de la cultura grega des de l'etapa micènica fins a l'etapa arcaica són els dos grans poemes d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. Es considera Homer com un aede cec o com un mestre d'una escola de rapsodes, nascut a Quios, o en alguna altra ciutat de l'Àsia Menor entre els segles IX i VIII aC.

La transmissió dels poemes es produïa de forma oral. En els poemes homèrics apareix la figura de l'aede, un cantor que en palaus i places improvisava diversos cants sobre les gestes dels herois i s'acompanyava d'un instrument de corda en la recitació.

L'aede podia dir de memòria llargs relats èpics, per a la qual cosa es valia d'un repertori fix d'epítets i fragments de versos.

La llengua homèrica i el vers homèric

La llengua de la Ilíada i l'Odissea no ha estat parlada per cap grup ètnic, sinó que va ser creada amb una finalitat poètica després de quatre segles de transmissió oral. Per això, hi intervenen elements micènics, eòlics, jònics i àtics.

Procediments literaris: la Ilíada

Estructura

És un cant èpic atribuït a Homer, que consta de vint-i-quatre cants o rapsòdies. Relata un episodi de la guerra de Troia, que va succeir al segle XIII aC. Troia era una fortalesa situada a l'Àsia Menor, a prop dels Dardanels, avui anomenada Hissarlik. Fou descoberta per Heinrich Schliemann.

Els aqueus, sota el comandament d'Agamèmnon, rei d'Argos i de Micenes, van enviar una expedició contra Príam, el rei de Troia. El motiu de la contesa era venjar l'ofensa causada pel troià Paris a Menelau, rei d'Esparta, per haver-li segrestat l'esposa, la bella Helena.

El tema fonamental de la Ilíada ressalta la ira d'Aquil·les dins el marc general de la guerra de Troia. Aquil·les, rei de Ftia, a Tessàlia, va ser ferit en el seu honor per Agamèmnon, cabdill de les tropes aquees, per causa de l'esclava Briseida.

Quan Zeus va fer que els troians posessin en perill les naus gregues, Aquil·les va consentir que el seu amic Pàtrocle, que vestia la seva armadura, s'enfrontés als troians. Quan Pàtrocle va morir en el combat a les mans d'Hèctor, que era el fill més valent de Príam, Aquil·les va matar Hèctor en una lluita de venjança i, a més, va ultratjar-ne el cadàver. Finalment, Príam va rescatar el cos del seu fill Hèctor.