Quim Monzó i Mercè Rodoreda: Narrativa Catalana Postguerra

Quim Monzó: Biografia i Estil Literari

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el premi “Prudenci Bertrana” de narrativa.

Influències i Procés Creatiu

Les seves influències literàries són diverses:

• Franceses (Queneau)
• Nord-americanes (Barthelme)
• Sud-americanes (Cortázar)
• Catalanes (Calders)

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica. Així, ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúcides que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Obra de Monzó: Novel·la i Contes

Conrea la novel·la, destacant La magnitud de la tragèdia, on barreja els tons festius amb angoixes i autoenganys.

Sobreeix, però, en els reculls de contes, on descriu i analitza temes quotidians amb un to irònic, crític i també absurd. Alguns títols destacats són:

• Uf, va dir ell
• El perquè de tot plegat

Finalment, amb la literatura periodística, es decanta per una escriptura ràpida que redueix al ridícul tota mena de discursos, en especial els que anomena fonamentalistes més o menys disfressats de progressisme.

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1970)

A continuació s'explica com el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins al 1970 va condicionar la producció narrativa de l’època.

La Postguerra i l'Exili (Fins als Anys Seixanta)

La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandeixament cultural de les llengües peninsulars, va significar per als territoris de llengua catalana un període negatiu, ja que s’hi produí l’exili geogràfic i/o personal dels nostres narradors.

Fins als anys seixanta, assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari. Els models dominants de narrativa en català van ser:

• Novel·la psicològica: (Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga)
• Novel·la fantàstica: (Pere Calders, Joan Perucho)

Canvis Socials i Nous Corrents (A partir dels Anys Seixanta)

A partir dels anys seixanta, els canvis econòmics i socials van comportar un relaxament de la censura i l’aparició de noves editorials. Això va permetre la introducció de dos corrents literaris europeus i nord-americans:

1. La novel·la realista: Amb voluntat de testimoniar la realitat i, sobretot, denunciar injustícies socials. Es consoliden narradors com Enric Valor i M. A. Capmany.
2. La novel·la d’experimentació formal: Introduïda als anys setanta, amb Manuel de Pedrolo com a autor més representatiu.

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Simbòlic

L’obra de Mercè Rodoreda (1908 - 1983) ha estat influïda pels esdeveniments vitals i socials que li tocà viure. Va conrear poesia, teatre, conte i, especialment, novel·la.

Influències Vitals Clau

Entre els factors que van marcar la seva vida i obra destaquen:

• La influència de l’avi, que li va ensenyar a estimar la seva llengua (català) i el seu país (Catalunya).
• El matrimoni amb l’oncle.
• L’exili a París i Ginebra.
• Les seves relacions sentimentals.

Etapes de l'Obra Narrativa

Podem dividir la seva obra en tres etapes principals:

1. Primera etapa (Aprenentatge): Amb novel·les que després rebutja, excepte Aloma (revisada el 1969).
2. Segona etapa (Maduresa): On intenta aconseguir un estil propi, destacant Plaça del Diamant.
3. Tercera etapa (Vellesa): Amb obres com Mirall trencat.

Característiques de l'Estil Rodoredià

El seu estil rep influències europees del segle XX:

• Woolf: La condició femenina en un món d’homes.
• Proust: El record que actualitza el temps passat.
• Mann: La universalització descriptiva.

Es caracteritza pel profund tractament psicològic dels personatges, la incidència en la temàtica femenina i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.