Quint Horaci Flavi: poeta i crític de la societat romana

Quint Horaci Flavi (65 a Venúsia-8aC a Roma). Neix a una família eqüestre del camp que es poden permetre enviar-lo a estudiar als 7 a Roma. Als 20 anys va acabar la seva formació filosòfica a Grècia, de la mateixa manera que molts altres autors. Quan estava a Grècia va coincidir amb el 2n triumvirat. Per mala sort, es va enrolar a l’exèrcit de Brutus, que s’havia amagat a Roma (els que conspiren contra Juli Cèsar perden contra el 2n triumvirat), i quan la desfeta va ser evident va tornar a Roma per ser secretari del fisc (captador d’impostos). L’any 38aC Mecenes el porta davant d’August (cercle artístic propagandístic d’Octavi August gestionat per aquest patrici). Mecenes els donava estabilitat econòmica (el que necessitaven per viure sense treballar i poder dedicar-se únicament a fer literatura sota les ordres d’August).

Quint Horaci Flavi només escrivia poesia. Escriu el llibre Sàtires, que són 18 poemes escrits en hexàmetres. L’autor en aquests poemes ens ofereix retalls de la seva vida i critica els vicis de la societat del seu temps, i ho fa de manera alegòrica, personificant-los en persones de la seva època. També escriu els Èpodes, també en to satíric i omitint l’estructura de l’hexàmetre; fa servir altres metres (en la seva majoria grecs) amb gran èxit, sent un mestre de la mètrica: es un poetae novus. Composa també Carmina (odes), on destaca com a mestre de tota la estructura (nova) mètrica grega i es nota la influència dels autors gregs (Safo, Anacreont, Alceu…), introduïnt també els tòpics grecs (petits plaers: amistat, amor… una mica estoic). Es diferencia de Catúl en el fet de què ell és més un mestre formal amb un contingut lleuger. Trobem dos tipus de poemes: poemes progandístic (August) on es parla d’ell i es lloen les seves gestes i altres poemes que parlen sobre valors clàssic (filosofia, amistat, vida, amor…). A més, va escriure dos llibres de literatura epistular en hexàmetres. Entre aquestes hi ha les Epistulae ad Pisones, què és d’art poètica, com una espècie de manual, explicant la seva concepció d’obra d’art i dels gèneres de la literatura. Idea també les Odes, on desapareix el terreny amorós i es basa en l’exaltació de la dinastía julioclàudia. Per últim, escriu el Carmen saeculare, què és un canvi per celebrar la transició històrica entre un període de conflictes i guerres civils cap a l regnat d’August (i la pax augusta), l’estabilitat política, el canvi de segle i el canvi de sistema (de la República a l’Imperi), sota d’August.