Racionalisme Cartesià: Conceptes Clau i Mètode Filosòfic

Idees Fonamentals del Racionalisme

• Confiança i Autosuficiència de la Raó: La raó, abans subordinada a la fe, esdevé el fonament de la ciència. El món és concebut com una màquina sotmesa a lleis físiques expressables matemàticament, originant el mecanicisme.
• Menyspreu del Coneixement Sensible: No ens podem fiar dels nostres sentits. Els únics coneixements vàlids són els que procedeixen de la raó.
• Existència d'Idees Innates: Idees no adquirides a partir de l'experiència.
• Matemàtica com a Model del Coneixement: La seva universalitat i objectivitat permeten descobrir veritats segures a partir de primers principis evidents, seguint el mètode deductiu.

Regles del Mètode Cartesià

El mètode universal de Descartes ens guiarà cap a la recerca de la veritat:

• Evidència: Una veritat evident es presenta amb claredat i distinció. L'evidència és una intuïció intel·lectual.
• Anàlisi: Descompondre una idea complexa en els seus elements més simples per comprendre les parts fosques del problema.
• Síntesi: Establir un ordre lògic en la deducció.
• Enumeració: Verificar que en l'aplicació de la segona i tercera regla no s'ha oblidat res. Controlar l'ordre i la correcció de l'anàlisi i la síntesi.

El Dubte Cartesià: Trets Específics

• Metòdic: És un camí obligat per garantir la certesa.
• No és escèptic.
• Universal: S'estén a tots els àmbits i camps del saber; és hiperbòlic.
• Provisional: És un pas obligat però no definitiu, ja que trobem una primera veritat.

Les Idees: Formes Mentals Indubtables

Només tinc clar que sóc una substància que pensa. En el cas que no puguem donar compte de cap altra realitat diferent a la meva pròpia subjectivitat, restarem tancats en el cogito i només ens caldrà acceptar el solipsisme.

• Adventícies / Adquirides: Procedeixen de l'experiència externa.
• Artificials / Fictícies: Construïdes per mi gràcies a la imaginació.
• Innates / Naturals: Les trobo en mi, nascudes amb la meva consciència.

El problema amb les idees adventícies és que remeten a un món exterior. Caldrà comprovar si posseïm idees innates i quina és la seva objectivitat.

Existència de Déu: Arguments Cartesians

• Argument de la Idea d'Infinitud i Perfecció: Tota causa té un efecte. La idea d'infinitud i perfecció que hi ha en mi no procedeix només de mi; l'ha posat allò que és perfecte i infinit, Déu. Per tant, Déu existeix.
• Argument de la Contingència del Jo: No m'he creat a mi mateix, sinó que aquell ésser que té aquelles perfeccions que puc pensar, Déu, m'ha creat.
• Argument Ontològic: Basat en Sant Anselm. L'existència pertany a la seva essència; és un ésser perfecte. Si no existís, no seria perfecte. (Arguments a posteriori i a priori)

Cal reconèixer que no sóc l'única substància existent, superant-se així el solipsisme. Déu és la causa de mi mateix i de totes les idees perfectes. Demostrant l'existència de Déu, arribem a l'afirmació fonamental del racionalisme: que hem d'acceptar l'existència de les idees innates. Així es veu derrotada la hipòtesi del geni maligne, ja que Déu és bo i perfecte.

El Món i la Res Extensa

Pensem que les idees adventícies procedeixen d'una realitat separada de mi, la Res Extensa. Aquesta no pot ser posada en dubte. No podem acceptar tot allò que els nostres sentits manifesten, perquè a vegades ens enganyen, però tampoc posar-ho en dubte completament, perquè Déu ens garanteix el criteri de la veritat.

Les Tres Substàncies i la Concepció de l'Home

• Déu: Substància infinita, infinitud.
• Res Cogitans: Substància finita, pensament.
• Res Extensa: Substància finita, extensió.

En la concepció de l'home, parlem de Dualisme Antropològic: l'home es concep amb una doble estructura, la res cogitans i la res extensa, distintes entre si però que interactuen.

Comparació amb Plató

Plató actua de manera semblant. Parla d'un dualisme epistemològic, amb l'episteme (coneixement veritable) i la doxa (opinió). Parla de la doxa a través del món sensible, però és un coneixement inferior. Per tant, podem dir que els dos autors s'assemblen en el fet que els sentits no ens aporten autèntic coneixement, i que no ens en podem fiar (punt essencial). L'únic autèntic coneixement ens el proporciona la raó, característica clau dels autors racionalistes.