El Racionalisme de Descartes: Idees, Mètode i Substàncies

El Racionalisme: Fonaments i Característiques

El racionalisme és la teoria filosòfica del segle XVII que inaugura la modernitat, i a la qual pertany Descartes. És una contraposició a l'empirisme. Defensava l'autosuficiència de la raó com a font de coneixement. El racionalisme defensa aquestes tesis:

1. Confiança en la raó: És un element bàsic que es recull del Renaixement. La raó és el fonament de la ciència i l'instrument amb què l'home pot dominar el món.
2. Minusvaloració del coneixement sensible: Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar, que la sensibilitat no és una bona guia de l'acció humana i que la raó humana és autosuficient. En canvi, els empiristes diuen que la sensibilitat està en la base de la raó.
3. L'innatisme: És l'afirmació que diu que en la raó humana hi ha idees innates que són universals i són el fonament de qualsevol raonament. Descartes segueix Plató i considera que les idees innates són evidents per si mateixes. Les idees innates dels racionalistes són iguals en tothom. En canvi, els empiristes diuen que no hi ha idees innates, que la ment és un full en blanc.
4. La matemàtica com a model de ciència: La matemàtica té un caire necessari, objectiu, indiscutible. Qualsevol que raoni segons el model matemàtic, també podrà explicar el món d'una manera racional. Amb les matemàtiques disposen d'una imatge del món objectiva i reduïble a fórmules que la raó pot comprendre. Descartes diu que les regles del mètode filosòfic han de ser tan clares com les matemàtiques.
5. La centralitat del mètode: Un mètode és un camí per arribar a la veritat. Pensar correctament és "pensar ordenadament".
6. La lluita contra l'escepticisme: Tots els racionalistes lluiten contra l'escepticisme perquè consideren que en un món escèptic no hi hauria autonomia de la raó i no hi hauria veritat possible.
7. La racionalitat del món: Si la raó és l'instrument que té l'home per conèixer el món, és perquè el món és racional.

El Mètode Cartesià: Objectiu i Normes

Característiques:

• El seu objectiu és buscar un ordre de les coses, arribar a idees veritables.
• Vol evitar l'error.
• Vol aconseguir un camí senzill cap a la veritat.
• Vol distingir entre veritat i mentida.
• Buscar un coneixement perdurable.
• Desconfiança en els sentits i la imaginació.
• És un mètode matemàtic i racional.

Les 4 normes del mètode:

1. Evidència-Intuïció: No s'ha d'admetre res que no sigui evident. Idees clares i distintes que són: es poden percebre fàcilment, pots veure les seves parts, coneixement immediat, està a l'intel·lecte. S'han d'evitar els prejudicis.
2. Anàlisi: Descompondre en elements simples.
3. Síntesi: Posar en ordre els elements simples per fer-ne de més complexos.
4. Enumeració: Conclusió o repàs.

El Dubte Metòdic Cartesià: Característiques i Motius

Característiques:

• Hiperbòlic: És un dubte exagerat, és una cosa exagerada, és un dubte de tot, fins i tot de la raó, fins a l'últim extrem.
• Universal: Es qüestiona tot: fe, moral, idees clares i distintes.
• Metòdic: Punt de partida per trobar una veritat i superar l'escepticisme. No és un fi, és un mitjà per superar-lo. És real, és sincer.
• És conseqüència de la primera regla del mètode: dubta de tot el que no sigui evident.
• És una eina per arribar a alguna veritat. És complet i radical.
• Per a un cartesià només és veritat l'indubtable.
• El dubte cartesià NO ÉS ESCÈPTIC.

Motius del dubte:

1. Sentits erronis, incertesa dels sentits.
2. Hi ha raonaments equivocats, errors de la raó.
3. Els somnis semblen realitat, podem estar somiant ara mateix.
4. La hipòtesi del geni maligne:
   • És una metàfora: hi ha un follet enganyador que ens fa creure que és veritat allò que no és veritat.
   • Metàfora del dubte sobre la raó mateixa.
   • La meva raó es pot equivocar fins i tot en les matemàtiques.
   • Si el geni maligne m'enganya, llavors existeixo.
   • Si jo mateix m'enganyo, no sóc alguna cosa? He negat tot sobre mi mateix, i encara penso, perquè sóc, jo sóc, jo existeixo. Primera gran veritat (cogito ergo sum - penso, aleshores existeixo).

Condicions de la Primera Gran Veritat ("Cogito")

• Ser clara: idea present a l'intel·lecte.
• Ser distinta: les parts es diferencien.
• Ser evident: s'ha de percebre.
• Captada per la intuïció: coneixement immediat.
• Ser indubtable: no es pot dubtar d'ella.
• Ser innata: al marge de l'experiència.

La seva investigació seguirà un mètode racional i deductiu, tot es deduirà a partir de la primera veritat.

• Puc dubtar de tot, però no puc dubtar que estic pensant, si dubto, penso.
• Pensar i existir són idees innates.
• El cogito és la primera veritat intuïtiva. Cogito = pensar.

El cogito té tres característiques:

1. És una intuïció immediata: pensar és la seva forma de ser.
2. És una idea clara i distinta: vol dir veritat.
3. És una veritat immutable: és eterna, es dóna sempre.

La tradició escolàstica: Déu-món-home. Descartes inverteix l'ordre: home-món-Déu.

Les Tres Substàncies en la Filosofia Cartesiana

Dualisme cartesià: La resposta cartesiana serà dir que en l'home hi ha dues substàncies: la matèria (cos) i la ment (pensament, ànima), dues entitats evidents per elles mateixes. El pensament està constituït per dues facultats: l'enteniment i la voluntat. Cos i ànima = 1 unitat. HOME = res cogitans + res extensa.

Res Cogitans (Ànima)

= Ànima = Jo pensant: substància finita, creada i pensant. Atribut: la raó, pensament. Jo pensant: subjecte, la cosa pensant.

Tres tipus d'idees:

• Adventícies: Idees que provenen dels sentits, poden resultar errònies.
• Factícies: Idees que inventem nosaltres dins de la ment amb informació que ja tenim.
• Innates: No provenen de l'exterior, no provenen de la composició d'idees, provenen del nostre pensament natural.

Res Infinita (Déu)

= Déu, substància infinita i pensant. La idea de perfecció és innata, prové de Déu, permet afirmar l'existència de la realitat. El pensament que Déu és perfecte, no pot enganyar. Déu garanteix el coneixement de jo i el món. Veritats divines: lleis matemàtiques i lleis naturals. Si Déu és perfecte, existeix.

Tres tesis:

1. Déu és el creador de les veritats matemàtiques.
2. En el "Discurs del mètode" la idea de Déu té dues maneres: Déu de la tradició i Déu de la raó.
3. La raó és tan perfecte que fins i tot pot pensar Déu.

Res Extensa (Cos)

= El cos = La matèria. Atribut: l'extensió. La idea de l'extensió que concebem en qualsevol espai, és la veritable idea que hem de tenir del cos. Qualsevol vida, no és res més que un mecanisme, un conjunt de peces articulades i extenses que fabriquen moviment. Si el jo pensant i la matèria són dues substàncies independents, com s'explica que el meu jo pensant decideixi anar a fer un tomb i el meu cos realitzi la decisió? Com es comuniquen entre elles? Descartes diu que hi ha un punt en el nostre cos, la glàndula pineal, que està situada al mig del cervell, i que és on s'allotja l'ànima i des d'allà connecta amb el cos i en modifica els moviments.

El Mecanicisme Cartesià

(Relació amb la res extensa) El cos és governat per lleis mecàniques i materials. El jo pensant és lliure i governa el cos i el món físic. Això té dues conseqüències:

• Augmenten els estudis de biologia i medicina.
• L'home adquireix una actitud de dominació de la natura.

Descartes és un mecanicista radical. Una màquina consumeix energia i produeix treball, que és el que fan el cor, el fetge, l'estómac o l'animal. Si l'animal no pot comunicar el seu pensament és perquè no en té. Això significa que està regit per un principi mecànic.

Ètica, Llibertat i Generositat en Descartes

Savi: Humà conscient de la importància del lliure albir, que no està disposat a rebaixar-se, és l'individu que fa de la seva vida un acte de generositat, gastant el seu lliure albir en l'estudi i en el treball. L'ús del lliure albir és el que distingeix l'home de tots els éssers naturals. La diferència entre els humans està en el lliure albir.

Home generós: És el que sap que el seu valor depèn del bon ús que faci del lliure albir. Només l'home que usa el lliure albir pot ser generós. La seva generositat consistirà a fer que tothom usi el lliure albir per orientar la vida pròpia. La generositat no té res a veure amb donar alguna cosa als altres, sinó amb treballar la pròpia personalitat.

Comparació amb Altres Filòsofs

Concepció Antropològica

Es pot comparar amb:

• Plató: També és dualista i també creu que l'ànima és immortal, però la divideix en tres parts, la fa reencarnar i viatjar entre els dos mons. La relació ànima-cos és de presoner culpable i presó.
• Nietzsche: L'ànima no és cap substància diferenciada del cos. En l'home hi ha una unitat antropològica, i les diferenciacions metafísiques no són més que falsificacions que posen de manifest la feblesa de l'home. La racionalitat abstracta no és la propietat que defineix l'home, al marge de l'instint, la vitalitat, la voluntat...