Racionalisme i Empirisme: Descartes, Locke, Hume

Racionalisme vs Empirisme

Racionalisme

• Corrent del continent europeu.
• Coneixement possible gràcies a la Raó.
• Existeixen idees innates.
• Hem de dubtar de les dades obtingudes a través dels sentits.
• La raó s’imposa a l’experiència.

Empirisme

• Es desenvolupa a les Illes Britàniques.
• Coneixement basat en l'experiència.
• Nega l’existència d’idees innates.

Filosofia Moderna: Descartes

Descartes és considerat el primer autor modern i pare del Racionalisme.

Objectiu de Descartes

L'objectiu de Descartes en la filosofia és trobar un coneixement segur.

Mètode Cartesià

El mètode cartesià és el model per elaborar el seu pensament filosòfic. Descartes vol trobar un principi filosòfic indubtable per deduir totes les altres veritats.

Les 4 Regles del Mètode

1. Regla de l'evidència (principi de claredat i distinció)
2. Regla de l'anàlisi
3. Regla de la síntesi
4. Regla de l'enumeració

El Dubte Metòdic

Durant la recerca de la primera veritat indubtable, Descartes proposa el dubte metòdic com a eina per trobar la veritat. Aquesta veritat ha de superar la regla de l’evidència. Amb aquest objectiu, Descartes desenvoluparà el dubte hiperbòlic, que consisteix a no acceptar cap coneixement que tingui la més petita possibilitat de ser erroni.

Fases del Dubte

1. Dubtem dels sentits.
2. Dubtem de la distinció entre estar despert o somniant.
3. La hipòtesi del geni maligne.
4. El cogito (la primera veritat indubtable).

Tipus d'Idees (Descartes)

Les idees presents en el subjecte són:

• Innates: Neixen amb nosaltres.
• Adventícies: Conegudes pels sentits (provenen de l'exterior).
• Factícies: Elaboracions a partir de les idees adventícies (creades per la imaginació).

La Idea de Déu (Descartes)

La idea de Déu és innata. Déu és perfecte, jo sóc imperfecte, per tant no puc haver creat la idea d'allò perfecte. La idea de Déu perfecte nega la possibilitat d'un geni maligne enganyador.

Les Tres Substàncies (Descartes)

Descartes distingeix tres substàncies:

• Res cogitans (substància pensant): L'ànima, la ment.
• Res infinita (substància infinita): Déu.
• Res extensa (substància extensa): El món material, els cossos.

Tota res extensa es comporta de forma mecànica. L'ànima és res cogitans.

Filosofia Moderna: Locke

Locke és una figura clau de l'Empirisme.

Idees Basades en l'Experiència

Les idees es basen en l'experiència.

Negació de les Idees Innates

No existeixen les idees innates. La ment està buida en néixer (tabula rasa).

Tipus d'Experiència (Locke)

• Externa: Coneixem pels sentits externs (sensació).
• Interna: Coneixem els nostres sentiments, estats d’ànim, processos mentals (reflexió).

Tipus d'Idees (Locke)

Les idees es classifiquen en:

Idees Simples

Són causades pels sentits. Poden ser:

• Qualitats primàries: Són objectives, inherents a l'objecte (ex: forma, mida, posició, moviment).
• Qualitats secundàries: Són subjectives, depenen del subjecte per ser percebudes (ex: colors, sons, sabors, olors).

Idees Complexes

Són combinacions d'idees simples. Poden ser:

• Substància: La base d'un objecte, allò que "sosté" les qualitats (va per dintre).
• Mode: Propietat d'una cosa (ex: bellesa, gratitud).
• Relació: Comparació entre idees (ex: pare i fill, causa i efecte).

Modes de Coneixement (Locke)

Locke distingeix diferents graus de certesa en el coneixement:

• Absolutament segurs: Certesa intuïtiva (ex: la nostra pròpia existència).
• Demostratius: Exactes amb certesa (ex: les matemàtiques).
• Empírics: Es basen en l'experiència (la majoria del nostre coneixement sobre el món).

Filosofia Moderna: Hume

Hume és una figura clau de l'Empirisme radical.

Coneixement: Impressions i Idees

El coneixement està format per impressions i idees, derivades de l'experiència.

Impressions

Provenen dels sentits i són vives i intenses (sensacions, emocions). Són els nostres records o imatges mentals d'aquestes impressions originals.

Idees

Són còpies de les impressions, amb menys força o vivacitat que la impressió original.

Les idees poden ser:

• Simples: Còpia d'impressions simples.
• Complexes: Vàries idees simples juntes.

Llei d'Associació d'Idees

Les idees complexes es formen i s'associen segons certes lleis:

• Per semblança: Associem idees que s'assemblen.
• Per contigüitat en l'espai-temps: Quan trobem un objecte, esperem trobar-ne un altre proper en espai o temps.
• Per relació causa-efecte: Connectem dos fenòmens (ex: llamp i tro).

Crítica a la Causalitat (Hume)

Per Hume, no hi ha una connexió necessària entre causa i efecte que puguem observar directament. La nostra creença en la causalitat prové només d'una sensació que ve de l’hàbit en nosaltres, per la repetició de moltes experiències semblants on un esdeveniment segueix l'altre.

Crítica a la Idea de Substància (Hume)

Hume diu que no disposem de cap impressió sensorial de la substància com a tal. Per tant, diu que la idea de substància no és una certesa indubtable, sinó una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació.

Crítica al Subjecte Cartesià (Hume)

El "jo" individual no és per Hume una veritat indubtable, una certesa (tal i com defensava Descartes), sinó una creença útil, un feix de percepcions que canvia constantment.

Crítica a la Demostració de Déu (Hume)

Com que no tenim cap impressió sensorial de Déu, no podem saber que aquest existeix. No tenim cap prova empírica de la seva existència.