El Racionalisme i el Mètode Filosòfic de René Descartes

El Racionalisme: Conceptes i Sentits

El terme racionalisme pot ser interpretat en tres sentits diferents:

• Sentit Psicològic: El racionalisme és la teoria segons la qual la raó, entesa com a pensament o facultat de pensar, és superior a la voluntat i a l’emoció o sensibilitat.
• Sentit Epistemològic: El racionalisme és la teoria segons la qual l’única facultat que ens proporciona coneixement cert és la raó, de manera que el coneixement veritable és d’origen racional.
• Sentit Metafísic: El racionalisme és la teoria segons la qual la realitat té un caràcter racional.

Característiques del Racionalisme

Les principals característiques del racionalisme inclouen:

• Confiança en la raó
• Minusvaloració del coneixement sensible
• L’innatisme
• La centralitat del mètode
• La matemàtica com a model de ciència
• La racionalitat del món
• La lluita contra l’escepticisme

René Descartes: Objectiu i Mètode Filosòfic

Objectiu de la Filosofia de Descartes

Descartes veia la filosofia del seu temps no com un mitjà per assolir la veritat, sinó com una manera de parlar amb versemblança, capaç de convèncer els menys doctes. En la filosofia, tot era dubtós i objecte de disputes. I, com que, segons Descartes, les ciències prenen els seus principis de la filosofia, si aquesta és dubtosa, aquelles també ho seran.

Calia, doncs, tornar a repensar els principis, tornar a repensar la filosofia. Aquesta desconfiança davant la filosofia del seu temps va fer que l’objectiu més immediat de Descartes fos el de tornar a repensar la filosofia a fi de sanejar els fonaments de tot l’edifici del saber.

Intuïció i Deducció: Camí cap a la Certesa

La intuïció i la deducció són les dues operacions de l’intel·lecte que ens condueixen a la certesa.

• La intuïció és com una mena de visió intel·lectual mitjançant la qual la ment comprèn de manera immediata i de forma completa una qüestió.
• La deducció és un tipus de coneixement que arrenca o deriva d’un altre coneixement. Mitjançant la deducció derivem nous coneixements d’altres coneixements anteriors, dels quals ja tenim certesa.

Intuïció i deducció treballen conjuntament, ja que la veritat d’un raonament deductiu depèn de la veritat de les premisses.

La Unitat de la Raó i el Mètode Cartesià

El mètode cartesià es basa en quatre regles fonamentals:

1. La regla de l’evidència: Consisteix a no admetre mai com a veritable res que no se sàpiga de manera evident que ho és.
2. La regla de l’anàlisi: Consisteix a dividir cada problema o dificultat en tantes parts com sigui possible.
3. La regla de la síntesi: La síntesi consisteix en una reorganització del pensament. Començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, es va deduint a poc a poc, gradualment, el coneixement més complex.
4. La regla de l’enumeració: Aquesta regla ens diu que és necessari revisar contínuament els passos seguits en la investigació per tal d’assegurar-nos que tots i cadascun d’ells estan totalment justificats.

L’Aplicació del Mètode: El Dubte Metòdic

Primera Meditació: De les Coses que es Poden Posar en Dubte

El propòsit de Descartes és aplicar la primera regla del seu mètode, que recordem consisteix a no acceptar cap coneixement que pugui ser objecte del més petit dubte i acceptar només aquells coneixements dels quals la raó en té certesa.