Racionalisme vs. Empirisme: Descartes i Hume en Contrast
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
Racionalisme vs. Empirisme: Descartes i Hume
En el camp de la filosofia, René Descartes i David Hume representen dues postures fonamentalment oposades respecte a la raó i l'origen del coneixement. Mentre que Descartes atorga a la raó un paper central en la construcció del saber, Hume en limita l'abast.
La Raó i el Coneixement
Per a Hume, la raó només és aplicable als judicis matemàtics i lògics, és a dir, a les relacions d'idees que no amplien el coneixement. Segons ell, ens hem de guiar per les impressions, ja que l'experiència dels sentits proporciona el coneixement més fiable. Així doncs, aquests dos filòsofs tenen idees i postures totalment contràries.
La Naturalesa de les Idees
Les Idees segons Descartes
Per a Descartes, la idea és una representació mental. En classifica tres tipus:
- Idees adventícies: Les que provenen de l'experiència externa.
- Idees factícies: Les que creem nosaltres combinant altres idees.
- Idees innates: Les més rellevants, ja que són el pensament que es té per si mateix. Descartes les utilitza per demostrar l'existència de Déu i provar la segona veritat.
Les Idees i Impressions segons Hume
Per a Hume, les idees són representacions mentals de les impressions que han perdut la força que tenien. Les classifica com a còpies d'impressions i poden ser simples o complexes. Poden provenir de la memòria o de la imaginació. Si provenen de la imaginació, es consideren idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real.
Hume no comparteix l'existència de les idees innates. Ell defensa que la nostra ment és un "paper en blanc" (tabula rasa) quan comencem a conèixer, defensant així la postura de John Locke.
Metafísica i Substàncies
De Descartes, cal destacar la importància dels conceptes metafísics. Per a ell, aquests proven l'existència de tres veritats i de tres substàncies: el Jo (pensament), Déu (infinitud) i el Món (extensió). Al contrari, Hume critica aquests conceptes i també la idea de substància.
La Concepció de la Veritat
La veritat per a Descartes serà tot allò que es percebi de forma clara i distinta, mentre que per a Hume només ho serà si prové d'una impressió.
El Principi de Causalitat
Per a Hume, existeix un qüestionament cap al principi de causalitat perquè no hi ha impressions de la connexió necessària entre el que anomenem causa i efecte. Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d'una relació causal.
Descartes, en canvi, pensa que l'univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte. Així doncs, tot i que no esmenta com a tal el principi de causalitat, la seva teoria mecanicista del món pressuposa aquest principi.
Conseqüències de les Teories
Finalment, cadascun dels filòsofs té una conseqüència derivada de la seva teoria.
- Per a Descartes, el seu mètode serveix per fomentar el coneixement; n'extreu tres veritats: Jo, Déu i Món, que són equivalents a tres substàncies.
- Hume, però, pensa que no podem conèixer res més enllà de les nostres impressions. No obstant això, sí que creu en l'existència del món, ja que la considera necessària per a la nostra supervivència.