Racisme i Colonialisme al Segle XIX
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
El Racisme
La creença que la pròpia “raça” era superior a la resta. Una creença que només es podia demostrar exercint el domini sobre les altres.
La Missió Civilitzadora
Els europeus sentien la necessitat i el deure de difondre la seva cultura “superior” entre els pobles “salvatges” colonitzats.
Societat Antropològica de Londres (Sessió Científica 1863)
Conclusions:
- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l'europeu, com per fer de l'ase una espècie diferent de la zebra.
- El negre és inferior intel·lectualment a l'europeu.
- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
Crisi de Sobreproducció a Europa (1873)
El 1873 Europa va patir una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada per les importacions cereals d'Estats Units (més barats que els europeus).
La crisi al camp va reduir el consum, per això es va donar una greu crisi de sobreproducció. Les indústries van començar a tancar i augmentava l'atur.
Per protegir la seva producció, els països europeus van adoptar mesures com el proteccionisme (posar aranzels (impostos) als productes importats). Però la resta de potències fora d'Europa van fer el mateix, amb la qual cosa els països europeus es van trobar que tampoc podien donar sortida al seu excés de producció.
La conflictivitat social va augmentar, això va provocar la necessitat de buscar nous mercats on vendre els excedents de producció i obtenir matèries primeres.
Crisi de Sobreproducció i Proteccionisme (1873)
La crisi de sobreproducció de 1873 va provocar el descens dels preus, i amb això el proteccionisme, és a dir, la protecció dels productes propis de cada país prohibint l'entrada d'articles estrangers o gravant-los amb impostos. Això va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema.
D'altra banda, potències capitalistes europees com Anglaterra, els Països Baixos i Bèlgica necessitaven buscar matèries primeres per a les seves indústries, ja que ja començaven a esgotar-se o a escassejar a Europa.
El Repartiment del Món
A la fi del segle XIX totes les grans potències es van llançar a la lluita pel repartiment del món. Aquesta conquesta es va centrar principalment en el domini d'Àfrica i Àsia, i la major part de les illes del Pacífic (inclosa Austràlia) i també, malgrat que en menor proporció, una part d'Amèrica.
La Formació dels Imperis
Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris, podem diferenciar diferents tipus de colònies:
Colònies (pròpiament dites)
Territoris conquerits i dominats per les potències industrials sobre les quals la metròpoli exercia un control absolut.
Aquests territoris no tenien govern propi i depenien directament de la metròpoli. Grans empreses occidentals explotaven els seus recursos naturals utilitzant com a mà d'obra els indígenes, els quals treballaven en condicions de semiesclavitud.
Un governador militar i l'exèrcit mantenien l'ordre (Ex: Índia, Colònies africanes, Indoxina). Era el model més habitual.