La Ràdio: Paraula, Veu i Locució Eficaç

La Paraula i la Veu a la Ràdio

La Locució Radiofònica

Característiques del Mitjà Cec

1. Treballem amb la imaginació individual de l'oient.
2. El so a la ràdio és molt irracional (ex. La veu depèn de l'entonació i el ritme; transmetrem una cosa o una altra). Ironies, sarcasmes… Gràcies al so podem despertar sensacions i provocar emocions i sentiments. Pel que fa a la veu, els oients volen participar de la comunitat; per aquest motiu, el públic vol veus conegudes.
3. Proximitat, intimitat.
4. Receptor actiu: ha d'elaborar el missatge perquè l'oient s'ho pugui imaginar.

   Enfront del receptor passiu de la televisió.

5. Informació clara i explícita, per tant, frases curtes, alternades amb alguna de llarga. Redundància.

• 06:00-09:00h: Franja horària en què més gent, però menys estona, escolta la ràdio.
• 11:30-13:00h: Franja de màxima audiència a Espanya. És quan hi ha més publicitat i, per tant, és més car posar anuncis.

Target o Grup Objectiu: Persones a les quals dirigim primordialment la publicitat. Poden ser els consumidors actuals o potencials. Es defineix a partir de les característiques sociodemogràfiques i psicogràfiques.

Recepció del Missatge Radiofònic

Sempre fent altres coses al mateix temps. La forma d'escoltar-la marca la forma dels continguts. No és invasiva; per això, et permet realitzar activitats simultànies i no t'aclapara. En ser un mitjà pròxim, et dóna companyia.

Accessibilitat de la Ràdio

1. Es pot escoltar des de qualsevol lloc.
2. Facilitat de la pròpia tecnologia.
3. Comoditat.
4. El paper de l'audiència: aquesta pot participar telefònicament.
5. Omnipresència: mitjà de transmissió ràpid.
6. Barat: a l'hora de produir-la i també al moment d'adquirir l'aparell.
7. Immediatesa: és molt fàcil actualitzar la informació a la ràdio. Tant en emetre la informació com en rebre-la.
8. Efímera (informació): punt en comú amb el directe de la televisió. La informació no és retornable, és fugaç, no es pot aturar.
9. Directe (mitjà): la imatge es crea dins el cap de l'oient a partir del so; per aquest motiu, té un impacte personal.
10. Selectiva: en directe, quan estem escoltant la ràdio, només ens parla d'una línia de material, és a dir, l'oient no selecciona res. En canvi, a la televisió es pot decidir veure i escoltar, veure i no escoltar o a la inversa.

"La tele es opaca y la radio está llena de luces."

Iñaki Gabilondo

El Llenguatge Radiofònic

El llenguatge radiofònic és el conjunt d'elements que s'utilitzen en el mitjà per crear imatges auditives a la ment dels oients. Per crear aquestes imatges s'utilitzen els 4 elements: paraula, veu, música i efectes sonors.

La Locució: Transformar Text en So

La locució consisteix a transformar els textos en so. Per tant, els missatges radiofònics han de ser clars.

Intel·ligibilitat en la Locució

La intel·ligibilitat té 5 variables:

1. Vocalització: consisteix a pronunciar correctament totes les vocals que apareixen al llarg del discurs parlat.
2. Articulació: pronunciar de forma clara i precisa totes les consonants.
   • Una mala dicció dificulta la comprensió del missatge.
   • Per tal de corregir vicis hem de:
     • prendre consciència dels errors que cometem.
     • dedicar un temps a la gimnàstica bucal per tal d'augmentar la claredat i l'elasticitat.

   Això ho podem aconseguir fent exercicis com:

   • Dir/llegir un text amb un llapis a la boca.
   • Obrir i tancar la boca fins al límit.
   • Fer un massatge amb la llengua per totes les cavitats bucals.
   • Llegir un text exagerant totes les síl·labes.
   • Llegir un text simulant diferents situacions i sentiments.
3. Entonació: és el resultat de les variacions de to que es van produint mentre parlem. A la ràdio, depèn del tipus de text que estem locutant. S'ha d'evitar la linealitat entonativa; la locució ha de resultar atractiva i no ser avorrida.
4. Ritme: és la velocitat amb la qual imprimim el discurs. També, en aquest cas, ha d'estar en concordança amb l'esdeveniment per atraure i mantenir l'atenció dels oients. Ens serveix per recrear estats d'ànim o comunicar diferents sensacions.
   • Grup fònic: unitat verbal sonora amb significat propi.
5. Actitud (del locutor): quina disposició té. De quina manera fa front a la tasca que se li proposa.

Consells per a un Bon Locutor

Coses que ha de fer el bon locutor:

• Demanar temps per preparar el text, si és possible.
• Seure recte per tenir una bona respiració.
• Hi ha d'haver un pam entre la boca i el micròfon.
• Demanar auriculars per sentir-se a un mateix.
• Disposar els papers a la taula per no fer sorolls.
• Tenir un bolígraf a mà.
• Portar aigua.

• El locutor ha d'estar connectat amb allò que diu (ha de saber de què parla).
• Sentit d'autoritat (segurs de nosaltres mateixos).