Rames de la Filosofia i Pensament Filosòfic Antic

Rames de la Filosofia

La filosofia es divideix en diverses branques que aborden diferents aspectes de la realitat i l'experiència humana:

• Metafísica: Es planteja preguntes sobre la realitat, qüestionant què és veritable i què no.
• Gnoseologia: S'interroga sobre l'adquisició de coneixements.
• Axiologia: Estudia la naturalesa dels valors.
• Lògica: Busca determinar la forma correcta de validar un raonament.
• Antropologia filosòfica: Estudia la natura i les característiques de l'ésser humà.
• Ètica: Busca determinar quina conducta ha de seguir un ésser humà per ser lliure i conscient.
• Estètica: Estudia les formes i les emocions.
• Epistemologia: Classifica i ordena el coneixement científic.
• Filosofia política: Tracta sobre l'organització de la societat i la interacció dels individus.
• Filosofia de la ment: Estudia la part psicològica de la ment.
• Filosofia històrica: Estudia els esdeveniments històrics des d'una perspectiva filosòfica.
• Filosofia del llenguatge: Estudia el llenguatge de l'ésser humà.
• Filosofia social: Relacionada amb l'aspecte polític.

El Paper de la Filosofia en la Història

La filosofia té un paper important en la història, ja que influeix en les circumstàncies canviants (pensaments, perspectives, creences, etc.).

Quan sorgeix la filosofia, aquesta parla sobre la natura, però Sòcrates va plantejar certes qüestions sobre l'ésser humà. S'interessava més per l'ètica i la política. Ell creia que la filosofia s'havia de transmetre mitjançant el diàleg (gir antropològic s. V aC).

Pensament Grec

Característiques principals:

• La natura és ordenada: Actua de forma racional.
• L'univers existeix des de sempre: És regular i té una repetició periòdica.
• L'ésser humà és part de la natura: Per entendre'l, cal analitzar les tendències naturals.
• L'ètica està encaminada a orientar-nos per tenir una vida bona i feliç.
• La felicitat només es pot aconseguir en societat: L'ètica i la política estan unides, no es poden separar.
• Viure en societat és part de la naturalesa humana: L'ésser humà només es pot desenvolupar i viure, convivint amb els altres.

La filosofia antiga es desenvolupa després de la mort d'Alexandre el Gran (s. IV aC), coneguda com a hel·lenisme.

La Metafísica i el Problema del Canvi

Descartes considerava que les coses que veiem i sentim són enganyoses, ja que, de vegades, podem confondre els somnis i la realitat (qüestionant la veritable realitat).

Exemple: El glaç, la boira, la neu i l'aigua semblen diferents, però sabem que tot és el mateix.

• Metafísica: Es planteja preguntes sobre la realitat, qüestionant què és veritable i què no.
• Arkhé: Anomenat pels presocràtics, és el principi del qual es produeix tot el que existeix i tot el que veiem.

Els antics filòsofs creien que l'autèntica realitat només es pot comprendre amb la raó, que pot aclarir allò que és veritable.

Els grecs es plantejaven la qüestió dels canvis i les transformacions: si eren reals o aparents.

Plató va plantejar noves preguntes.

Aristòtil va ser el primer a exposar de manera sistemàtica totes les preocupacions filosòfiques (primer tractat sistemàtic sobre la metafísica).

• Heràclit: Destaca l'esdeveniment ('arribar a ser'). Utilitza la metàfora del "foc" (el foc còsmic canvia, però ningú no el crea) i del "riu" (no et banyes al mateix riu dues vegades, perquè tu i el riu heu canviat). Considera la naturalesa com una lluita de contraris que condueix a l'harmonia.
• Parmènides: Visió estàtica. Distingeix entre "allò que existeix" (ésser: tot el que hi ha, permanent, etern, immutable) - l'autèntica realitat - i "allò que no existeix" (no-ésser). Afirma que tot és, i que no existeix la no-existència.

Aristòtil va oferir una explicació sobre el problema del canvi, diferenciant entre l'ésser en potència (el que pot arribar a ser) i l'ésser en acte (el que és ara mateix).

El canvi es produeix quan un ésser en potència es modifica i passa a ser un ésser en acte. Exemples: Una eruga és una papallona en potència; una gla és un roure en potència.