Ramon Llull: Biografia, Obra i Context Històric a la Corona d'Aragó

Ramon Llull: Biografia i Pensament

Ramon Llull va nàixer a Mallorca cap a l’any 1232 o 1233 i va morir entre 1315 i 1316 en un vaixell rumb a Mallorca. Va ser el primer escriptor de literatura catalana. Va estar vinculat amb la cort i va formar una família amb Blanca Picany. Es va casar l'any 1257 i va tenir dos fills (Domènec i Magdalena).

Als 30 anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat, moment en què va començar a escriure llibres. L’obra de Ramon Llull oscil·la entre la filosofia i la literatura. Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII. Va escriure sobre diversos temes, sobretot científics i teològics, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien aportar als lectors, ja fossin cristians o d’altres religions.

Fet Crucial en la Vida de Ramon Llull

Als 30 anys va tenir cinc aparicions de Crist crucificat. Crist el va convèncer que abandonés la vida cortesana i es dediqués en cos i ànima a estendre la religió cristiana. La crida de Déu li va implicar deixar la bona vida i dedicar-se a:

• Convertir els infidels mitjançant la persuasió.
• Escriure llibres.
• Demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

Va anar a peregrinar per Terra Santa i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab.

Els Tres Propòsits de Ramon Llull

Llull va tenir tres grans propòsits vitals:

1. Intentar convertir els infidels, i sobretot els musulmans.
2. Escriure un llibre (el millor llibre del món) contra els errors dels infidels.
3. Intentar convèncer el papa, els reis i els prínceps de fundar monestirs per a la formació de missioners.

Les Llengües en l'Obra Lul·liana

Ramon Llull va utilitzar quatre llengües en les seves obres amb una finalitat instrumental:

• Català: Per arribar al seu poble.
• Llatí: Per convèncer els intel·lectuals.
• Àrab: Per arribar als infidels.
• Provençal: A la seva joventut, per fer poesia trobadoresca.

Va escriure prosa, poesia i prosa narrativa.

Obres Destacades de Ramon Llull

Entre les seves obres més importants es troben:

1. Lògica del Gatzell
2. Llibre de Contemplació en Déu
3. Llibre d’Evast e Blaquerna
4. Llibre de Meravelles
5. Llibre de l’Ordre de Cavalleria
6. Llibre del Gentil e dels Tres Savis
7. Llibre dels Àngels (en la prosa narrativa)
8. Llibre de les Bèsties (sèrie de faules protagonitzades per animals)
9. Llibre de Santa Maria
10. Llibre de la Ciutat del Món

El Llibre d'Evast e Blaquerna inclou el famós Llibre d'Amic e Amat, que presenta un diàleg entre Déu i l'home. És un recull de 366 versicles, un per a cada dia de l'any.

El Context Històric: L'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana es divideix en dos períodes. La Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV) va ser un període en què la societat va experimentar molts canvis:

• Els reis cada vegada tenien més força davant dels altres nobles.
• Es van consolidar els nous estats.
• A les ciutats va nàixer una burgesia que va dinamitzar l'economia i va impulsar el desenvolupament comercial.

L'Església no va perdre la seva posició central en la societat. Van sorgir les universitats (París, Bolonya, Oxford). El llatí va ser la llengua de cultura arreu d'Europa, però les llengües romàniques i germàniques van ser utilitzades en molts àmbits: religiosos, acadèmics, administratius i literaris.

Expansió de la Corona d'Aragó

L'expansió de la Corona d'Aragó va començar al segle XIII cap a València i Mallorca. La resta de regnes cristians del nord peninsular van anar cap als territoris d'Al-Àndalus (sud).

L'any 1240 es va fundar el Regne de València, que va donar lloc a un nou estat cristià. Al principi, la població va continuar sent musulmana, però el control polític va passar a les mans dels conqueridors. Els catalans van ocupar les comarques de la costa i la major part de les comarques interiors, i els aragonesos van estendre les seves llengües. Per això hi ha comarques on es parla valencià i altres on es parla castellà de base aragonesa.

El Procés de Substitució Lingüística

Durant el domini musulmà, l'àrab va ser llengua de cultura i el poble parlava les llengües mossàrabs (llengües derivades del llatí parlades a Al-Àndalus). Quan Jaume I va arribar, va començar el procés de substitució lingüística, on l'àrab deixava de ser la llengua de cultura, posició que passaven a ocupar el llatí i el català. El català es va convertir en la llengua principal de la Corona d'Aragó. L'àrab no va desaparèixer del tot fins al segle XVII amb l'expulsió dels moriscos, descendents dels musulmans que van mantenir la seva llengua, religió i cultura.

L'Expansió Mediterrània

Una vegada feta la conquesta de Mallorca i València, va començar una nova etapa a la Corona d'Aragó, una expansió més enllà de les Illes Balears fins al segle XIV. Es va convertir en una de les potències econòmiques i polítiques del Mediterrani, incorporant les illes de Sardenya i Sicília, i Nàpols, situada a la península Itàlica. La Corona d'Aragó va experimentar una nova etapa de creixement econòmic, desenvolupament cultural i augment d'influència política.

Tenien una xarxa de rutes comercials on els vaixells anaven i venien de parts de València, Palma i Barcelona fins a Àfrica i Grècia. La Corona d'Aragó es va implicar en la defensa del Mediterrani per l'Imperi Turc. L'Imperi Bizantí (hereu de l'Imperi Romà d'Orient) era un mur de contenció dels cristians contra els àrabs. L'any 1453, Constantinoble va caure en mans dels turcs otomans, que van impulsar la construcció del seu imperi.

La Llengua i l'Administració

La constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l'administració, com ja passava a Catalunya i Mallorca. Destaquen tres textos legals:

1. Llibre del Repartiment: És un registre de la propietat en el qual es consigna a qui es donava cada tros de terra conquerida.
2. El Llibre dels Furs: És l'ordenament jurídic del Regne de València que va estar vigent fins als Decrets de Nova Planta (1707).
3. El Llibre del Consolat del Mar: Era un text legal que regulava el comerç pel Mediterrani, que era una de les principals activitats econòmiques de la Corona d'Aragó.