Ramon Llull, Cavalleria i Recursos Literaris Medievals (S. XIII)

El Llibre de l'Ordre de la Cavalleria de Ramon Llull

El Llibre de l’Ordre de la Cavalleria, escrit per Ramon Llull, és un breu tractat doctrinal destinat als membres de l’estament cavalleresc. Aquesta obra oferia models de comportament i instrucció per esdevenir el perfecte cavaller, alhora que els encaminava cap als objectius cristians.

Entre els recursos utilitzats, destaca l’oposició entre els vicis i les virtuts, que permet formalitzar el comportament correcte (virtuts) i els incorrectes (vicis com la supèrbia, la ira o l’enveja).

Estructura i Contingut dels Capítols

El tractat conté set capítols i un pròleg:

• Capítol 1: Orígens de la Cavalleria

  Explica els orígens mítics de la cavalleria, creada per restaurar virtuts com la caritat, la lleialtat i la justícia, davant la proliferació de vicis. Llull també remarca la necessitat que els aspirants a cavaller aprenguin l’ofici des de ben joves, incloent l'exercici d’armes i la cura dels animals.

• Capítol 2: Rol del Cavaller i l'Església

  Recomana unir esforços amb el clergat, defensar l’ordre social establert i no atacar els membres de l’Església. El cavaller havia d’evitar tota violència que s’oposés a aquests principis.

• Capítol 3: L'Examen del Cavaller

  Dedicat a l’examen que els cavallers havien de superar per confirmar el seu respecte a Déu i les seves aptituds físiques i mentals.

• Capítol 4: Ritual d'Adobament

  Exposa el ritual d’adobament i el contingut del sermó que s’havia de predicar durant l’acte.

• Capítol 5: Armament i Simbolisme

  Parla de l’armament, tant ofensiu com defensiu, i desenvolupa una detallada significació dels diferents components de l’armadura. Associa les diverses peces amb idees pels quals havien de lluitar. Per exemple: Espasa = Creu; Llança = Veritat.

• Capítol 6: Costums del Cavaller

  Descriu els costums que pertanyen al cavaller, construïts a partir de l’oposició entre virtuts i vicis.

• Capítol 7: L'Honor del Cavaller

  Un breu capítol dedicat a “l’honor qui es cové ésser feta a cavaller”.

Recursos Expressius i Cultura al Segle XIII

El regnat de Jaume I el Conqueridor va propiciar un gran desplegament cultural a dos nivells principals: les corts feudals i els monestirs.

L’ús literari del català es va estendre considerablement, i es van realitzar nombroses traduccions. La Corona d’Aragó es va convertir en un centre de diverses cultures (cristiana, musulmana, jueva). La cultura cristiana estava vinculada a les universitats i escoles conventuals. La primera universitat catalana va ser l’Estudi General de Lleida, fundat l'any 1300.

La Concepció Simbòlica de la Realitat

En aquella època, qualsevol aspecte de la realitat tenia un sentit simbòlic de caràcter moral o religiós. La concepció unitària del món, amb una estructura jeràrquica i piramidal, s’estenia a la percepció de la natura i s’interpretava en clau simbòlica.

Al segle XIII, es van començar a crear enciclopèdies per descriure el món, tot i que no es basaven en l’observació directa, com en l’Edat Mitjana. Obres com el Physiologus, del segle XII, van configurar l'imaginari col·lectiu des d'un punt de vista zoològic, amb animals presents en el món medieval, tant reals com fantàstics.

Recursos Literaris Clau

Es va introduir un nou mètode d’interpretació simbòlica i anàlisi de la realitat basat en la Bíblia: l’al·legoria. Mentre que les analogies simbòliques es percebien de manera intuïtiva, la interpretació de l’al·legoria requeria un esforç intel·lectual, ja que obligava a una lectura que havia de passar del pla literal al pla al·legòric. L’al·legoria va ser una eina eficaç per al doctrinament.

• L'Exemplum

  L’exemplum s'utilitzava per argumentar de manera didàctica una determinada posició.

• La Digressió

  La majoria dels autors de novel·les dels segles XII i XIII no estaven interessats a donar ni unitat ni simplicitat al text. La digressió és una interrupció del fil temàtic de la història, amb la finalitat d’anticipar fets posteriors.

• L'Amplificatio

  L’amplificatio és un recurs que permet elevar els actes i trets d’un caràcter per damunt de les dimensions reals, sovint amb finalitat de lloança.