Ramon Llull: Pare de la Llengua Catalana i Anàlisi de les seves Obres

Ramon Llull: Pare de la Llengua Catalana i la seva Prosa

Ramon Llull és considerat el pare de la llengua catalana, ja que va escriure un gran nombre d'obres en català, llatí i àrab, amb diferents objectius. La prosa de Ramon Llull és madura i reflexionada, atemporal, fet que permet que actualment ens hi puguem sentir identificats i entendre-la.

La creació de l'idioma escrit i l'ús de sinònims

Podem afirmar que Ramon Llull crea l’idioma escrit, ja que quan escriu no pot acudir a cap referència ni disposa de cap gramàtica en català. Avui en dia, qualsevol lexicògraf que vulgui crear un diccionari de sinònims ha d’acudir a l’obra de Llull, ja que aquesta es caracteritza per l’ús extensiu de sinònims.

Obres cabdals de Ramon Llull

El Llibre de l’orde de cavalleria: Virtuts cristianes

Dins de la seva producció, trobem el Llibre de l’orde de cavalleria, una de les obres més famoses, ja que dota el cavaller d'un sentit cristià. Ramon Llull posa punt final al comportament inadequat del cavaller i estableix que ha de tenir les virtuts del cristià, una sèrie de virtuts teologals i cardinals.

Per a poder ser cavaller, un altre cavaller l'havia de nomenar. Per això, Llull escriu el Llibre de l’orde de cavalleria, on descriu com hauria de ser un cavaller ideal. Aquesta obra va tenir un èxit important dins de l’Europa cristiana del moment. De fet, al segle XIII va ser traduïda al francès, llatí i occità. La seva importància va ser tal que fins i tot el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell el va prendre com a model, copiant-ne alguns capítols.

Llibre d’Amic e Amat: Espiritualitat i metàfores

En el Llibre d’Amic e Amat, Llull intenta expressar la relació entre Déu i l’home. És un text líric, d’un caràcter profundament espiritual, que expressa sentiments. Llull el crea a partir de 365 metàfores, amb l’objectiu que el cristià llegís una metàfora per dia i intentés reflexionar sobre la seva relació amb Déu.

Comparativa: Ramon Llull vs. Jaume Roig

Tot i que Ramon Llull i Jaume Roig comparteixen gènere i època, les seves aproximacions a la llengua són molt diferents:

• Jaume Roig: Va escriure sense reflexionar sobre la llengua. Utilitza oracions simples i repeticions, i li manca expressió.
• Ramon Llull: Fa una prosa molt elaborada i meditada. Utilitza oracions subordinades, demostrant una major complexitat sintàctica.

En essència, no tenen res a veure en la seva tècnica literària.