Ramon Llull: Vida i Obra de l'Escriptor Català

SXIII:

Ramon Llull va ser un noble i caballer fins als 30 anys, moment en què va començar a escriure poesia trobadoresca. Als 30 anys, va canviar la seva vida (va deixar la dona i els fills) i es va dedicar a formar-se, tenint tres objectius: escriure llibres, fer entendre que la veritable religió cristiana i convertir els infidels (el més important). Entre els 40 i els 80 anys, va fundar el monestir de Miramir, va viatjar i va ser missioner, escrivint contínuament. Va escriure més de 200 obres.

Ramon Llull com a Escriptor: Creador de la prosa literària catalana. Per ell, la literatura era una eina, no un art. Feia servir la literatura contra els infidels, i per això diuen que ell té valor literari; el seu objectiu no era fer art. Va escriure en quatre idiomes: occità (joventut), català (la seva llengua), llatí (per la gent de fora) i àrab (per la gent de fora que no sabia llatí). Va produir 268 textos, dels quals 240 es conserven i 28 s'han perdut. Va escriure en diversos gèneres: poesia (trobadoresca: occità, amorosa; autobiogràfica: estats d'ànim negatius), prosa filosòfica (presenta pensament, art lul·lià; obres: Ars Magna, Art Abreugada de Trobar Veritat i Arbre de Ciència), prosa mística, prosa didàctica i prosa narrativa.

SXVIII:

Prosa Històrica: 4 grans cròniques. Cronicons: textos en prosa escrits en llatí. Cantars de gesta: textos poètics en català i oral. Característiques comunes: valor literari i lingüístic, valor històric, contemporaneïtat del que narren, testimoniatge, protagonisme del rei o de la dinastia, to heroic del relat, presència de cantars de gesta prosificats. Objectius: servir d'exemple a futurs governants, justificar la política real, satisfer la vanitat reial i fomentar l'esperit nacional.

Crònica Jaume I (1240-1274): anomenada llibre de fets, amb forma autobiogràfica, ús del plural majestuós, to bèl·lic que fa que el rei aparegui com un heroi, estil i llengua col·loquial amb frases fetes, i sentit providencialista de la història.

Crònica de Bernat Desclot (1283-1288): coneguda com a llibre del rei en Pere, amb estil rigorós, precís, riquesa d'informació, objectiva i vàlida com a document històric. Autor: Bernat Escrivà? Fonts: experiència personal, cantars de gesta, documentació d'arxius i crònica de Jaume I. Obra molt coneguda amb diverses còpies i traduccions.

Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328): crònica de caràcter memorialista que dona testimoniatge del que ha viscut. Objectius: deixar constància dels seus serveis i mèrits envers els reis, demostrant la grandesa de la nació catalana. Text valuós històricament, és l'única font directa de l'expedició catalana a Orient amb els almogàvers. Sentit providencialista de la història. Està escrita per ser escoltada.

SXII fins SXIV: literatura trobadoresca. Trobadors en llengua occitana o provençal. Poesia de l'amor cortès. Cerverí de Girona o Ramon Vidal de Besalú.

SXIV fins a mitjans de SXIV: poetes no trobadors. Lirica de tradició trobadoresca escrita en occità catalanitzat. Jaume Marc, Pere Marc i Lluís d'Aveçó. Consistori de BCN.

Mitjans de SXIV fins SXV: escola poètica catalano-provençal: escriuen en català. Aprovençalat amb influència trobadoresca però també de l'humanisme italià, hi destaquen Andreu Febre i Jordi de Sant Jordi.

SXIV: és el segle paradoxal (medieval i humanístic). Medieval: Francesc Eximenis (ell escriu amb estil simple perquè s'entengui), amb caràcter didàctic i religiós. Va escriure en llatí i en català. Tres obres: El Cristià (el més llarg), Llibre dels Àngels (devocionari) i Llibre de les Dones (caràcter arqueològic). Humanístic: Bernat Metge (primer humanista de la península ibèrica): voluntat literària (conscient que crea art). Evolució literària: obres que ho demostren: Llibre de Fortuna i Prudència (el més antic), Història de Valter i Griselda (influència de Petrarca) i Lo Somni (aquí es veu que hi ha evolució literària).

SXV: literatura catalana: poesia --> Ausiàs March, novel·la cavalleresca --> Tirant lo Blanc (Joanot Martorell), novel·la burgesa --> L'Espill (Jaume Roig).