La Raó en Kant: Límits, Antinomies i Ús Regulatiu

El Funcionament de la Raó: Límits i Ús Regulatiu

L'Expansió de la Raó i els seus Límits

El coneixement intel·lectual no es limita a formular judicis, sinó que també connecta uns judicis amb altres, formant raonaments. La Raó intenta trobar cada vegada judicis més generals, capaços d'incloure molts judicis particulars, i que serveixin de fonament per a aquests. La raó funciona de tal forma que vol trobar judicis, lleis i hipòtesis cada vegada més generals que afectin i expliquin un major nombre de fenòmens. Així es construeix la ciència.

La Raó ens empeny a cercar lleis i condicions cada vegada més generals i capaces d'explicar un nombre major de fenòmens. Mentre aquesta recerca es manté dins els límits de l'experiència, és útil i amplia el nostre coneixement. Però aquesta tendència de la raó duu inevitablement a anar més enllà de l'experiència, cercant l'incondicionat, la qual cosa provoca:

Les Idees Transcendentals i les seves Fal·làcies

• Antinòmies: Tots els fenòmens físics es volen explicar i unificar mitjançant teories metafísiques sobre l'existència del món.
• Paralogismes: Tots els fenòmens psíquics es volen explicar i unificar mitjançant teories metafísiques sobre l'ànima.
• Impossibilitat de Demostrar l'Existència de Déu: Els fenòmens psíquics i físics es volen explicar i unificar mitjançant teories metafísiques sobre una causa suprema d'aquests fenòmens, Déu.

Les idees transcendentals de la Raó no ens donen coneixement respecte als objectes, ja que no es poden aplicar a l'experiència. A més, s'ha demostrat que si les emprem per transcendir l'experiència i afirmar realitats transcendents, cometem fal·làcies.

L'Ús Regulatiu de la Raó segons Kant

Però Kant s'adona que si en la raó humana existeix un impuls, hi ha d'haver un motiu. Per tant, aquestes idees transcendentals han de tenir una utilitat, a la qual Kant anomena Ús Regulatiu. Aquest consisteix a disposar sistemàticament els coneixements assolits i unificar-los. És a dir, donen unitat i sistematització a:

Aplicacions de l'Ús Regulatiu

• La Psicologia: És pràctic actuar "com si" existís un subjecte permanent en el qual observem fenòmens psíquics.
• La Ciència en general: És pràctic actuar "com si" el món fos una totalitat de causes i efectes que s'estén indefinidament, la qual cosa fomenta la recerca de noves teories científiques que permeten explicar aquestes sèries causals.
• La Teologia: És pràctic actuar "com si" el món fos producte d'un creador intel·ligent, cosa que constitueix un impuls al desenvolupament del pensament científic, ja que s'entén la Naturalesa com un sistema intel·ligible.

És important destacar que la utilitat d'aquestes idees no implica que sigui correcte pensar que existeixen objectes que es corresponen amb elles.