La Ratlla Verda de Matisse: Anàlisi d'una Obra Fauvista

La Ratlla Verda

Fitxa Tècnica

La Ratlla Verda és una pintura d'Henri Matisse, creada l'any 1905. Pertany a l'estil Fauvista, un moviment artístic que, juntament amb el Cubisme i l'Expressionisme, forma part de les "Primeres Avantguardes". La tècnica utilitzada és oli sobre tela. L'obra es troba a Copenhaguen, la capital de Dinamarca.

Context Històric

Els inicis del segle XX a Europa es van caracteritzar per la intensitat dels moviments socials, l'impuls dels ideals socialistes, la consolidació del poder de la burgesia i una gran llibertat creativa per als artistes. Fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914), el món intel·lectual europeu era especialment actiu i experimental.

En aquest context, Matisse, juntament amb André Derain i Maurice Blaminck, va desenvolupar un estil de pintura conegut com a "fauve", que significa "fera". Els pintors fauvistes van demostrar que el color per si mateix tenia capacitat expressiva en una obra, fent innecessària una estructura prèvia construïda amb dibuix. Per aconseguir-ho, van exagerar els valors tonals del color de la natura i van abandonar completament la perspectiva geomètrica i el recurs del clarobscur per suggerir volum.

Els pintors fauvistes van exposar per primera vegada al Saló de Tardor l'any 1905. Un crític de l'època va comentar sobre la pintura fauve: S'ha llençat un pot de pintura de colors al rostre del públic. La disgregació del grup fauve sembla estar relacionada amb l'aparició, l'any 1907, del primer quadre cubista pintat per Picasso: Les demoiselles d'Avignon, que, segons alguns autors, Matisse va veure al taller del pintor espanyol.

Característiques Estilístiques

• Temàtica: Retrat frontal de la senyora Matisse.
• Composició: Matisse ha alliberat el model de qualsevol element accessori, simplificant-lo al màxim fins a arribar a l'essencial. El tret distintiu de la composició és la pinzellada verda brillant que defineix el front i el nas, dividint la tela en dues meitats. Aquesta ratlla verda, tot i semblar artificial a primera vista, no està situada de manera arbitrària. Marca en el rostre de la senyora Matisse la separació entre l'espai il·luminat i l'ombra. El costat dret, pintat amb tons freds (verd i blau), simula la part fosca, mentre que els colors càlids de l'esquerra (vermell i violeta) representen la meitat il·luminada.
• Línia i Color: La línia ha desaparegut per complet. No hi ha dibuix pròpiament dit; els contorns són pinzellades grosses que separen els colors. La figura presenta un modelat pla, similar a una màscara, limitant el protagonisme de la llum. La pinzellada és pastosa i ampla, i a través d'ella es divideixen els diferents plans compositius sense necessitat de recórrer al dibuix o a la línia.
• Perspectiva: El fons, mancat de qualsevol perspectiva, combina i contrasta amb nitidesa tres colors diferents. La seva funció és accentuar el protagonisme de la dona i trencar amb la representació convencional del fons.

Iconografia

Contràriament al que era habitual fins al moment, els elements pictòrics, especialment el color, són els veritables protagonistes del quadre, per damunt fins i tot de la model. Destaca la influència de Gauguin (postimpressionista) en l'ús del color, ja que aquest pintor considerava que pintar un quadre significava construir amb el color. També s'observa la influència de Van Gogh, amb la seva paleta d'empastaments gruixuts. Matisse va introduir el concepte de la no-imitació en l'ús del color. El seu atreviment cromàtic li va valer el reconeixement com a artista principal del moviment fauvista.