Reaccions del Malalt davant la Malaltia: Ajustades i Desajustades

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

Reaccions del Malalt davant la Malaltia: Ajustades i Desajustades


  1. Tipus d'Afrontament

Centrats en la malaltia: Es centra en totes les ajudes possibles.

Centrats en l'emoció: Controlar les emocions negatives de la malaltia.

Cognitius enfront a conductuals: Esperar que les coses canviïn.

Actius enfront a passius: Actuar per disminuir el problema enfront a intentar evitar les conseqüències sense posar res a canvi.

Atencionals enfront evitatius: Atenció als símptomes i posar alternatives.

Adaptatius enfront a no adaptatius:

Adaptatius: Ajuden a disminuir el malestar de l'individu. Utilitzen estratègies:

  • Actives: Busquen solucions i s'informen sobre el seu problema.
  • Distracció de l'atenció: Es desvia l'atenció.

No adaptatius:

  • Culpar-se a un mateix o als altres.
  • Manipular per obtenir un nou guany.
  • Intentar cridar l'atenció.
  • Aïllar-se.
  1. Circumstàncies que Determinen l'Afrontament

Circumstàncies de la malaltia:

  • Gravetat de la malaltia.
  • Rapidesa en què apareixen.
  • Tractament.

Circumstàncies del pacient:

  • Sexe i edat.
  • Vulnerabilitat de la persona.
  • Experiències prèvies.
  • Suport social i familiar.
  • Creences religioses.
  1. Reaccions davant la Malaltia (ajustades)

Davant la pèrdua de salut, són freqüents els sentiments de tipus depressiu (tristesa, apatia, pèrdua de la capacitat de gaudir, presència de por…).

Els mecanismes de defensa són:

Fase de sorpresa:

  • La negació.
  • Defenses maníaca.

Fase d'adaptació:

  • Repressió: Es reconeix i s'accepta que s'està malalt.
  • Regressió: La persona adopta actituds i comportaments propis d'etapes anteriors.
  • Racionalització: La persona intenta acceptar la seva situació utilitzant raons de tipus lògic.

Por: Resposta emocional que es presenta davant de situacions que impliquen perill per a l'individu.

  1. Reaccions davant la Malaltia (desajustades)

Si els mecanismes de defensa fallen, apareix: angoixa, depressió, agressivitat.

Agressivitat: És una tendència de la personalitat caracteritzada per l'ús de la violència o el desig d'exercir-la, de manera conscient o inconscient.

➢ Vivència subjectiva de la malaltia.

➢ La desinformació.

➢ Les experiències anteriors amb la institució sanitària.

Depressió: És una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.

➔ Hi ha persones que, quan emmalalteixen, no accepten el seu estat i queden estancades en una sensació permanent de pèrdua, que acaba essent patològica i dóna lloc a una depressió. El pacient deprimit no mostra interès, està sempre trist i plora sovint.

Entradas relacionadas: