Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme: Art del Segle XIX

Realisme

Courbet, "Els Picapedrers" (1849):

Reflecteix les condicions en què treballaven els obrers, condicions laborals properes a l'explotació.

Daumier, "Vagó de Tercera Classe" (1862-64):

Mostra l'interès de l'autor en les vides de la classe obrera parisenca. L'objectiu de Daumier en aquest quadre és denunciar la pobresa. Per això, el pintor francès dibuixa el vagó amb pocs bancs, brut, ple de gom a gom per aquells que no es poden permetre un bitllet de primera o segona classe.

Millet, "L'Àngelus" (1857-1859):

En ple treball al camp, dos pagesos han deixat les seves eines per posar-se a resar amb simplicitat, mentre que s'endevina tocar l'Àngelus en un campanar llunyà. Millet representa aquí una escena campestre. Aquesta posició atraurà l'atenció de la burgesia, ja que el món rural simbolitzava "el bo" en contraposició de la postura reaccionària del sector obrer. En la pintura, s'observa una clara inclinació per motius vinculats amb la natura i el paisatge. L'atmosfera de l'escena sembla boirosa, cosa que simplifica el volum de les figures i que genera una fusió entre els personatges i el paisatge natural. Gràcies a la posició dels pagesos en primer pla, l’obra té molta profunditat de camp, amb un punt de fuga, que és el campanar.

Torre Eiffel de París

L’enginyer va assolir el cim de les possibilitats arquitectòniques d’aquest material. Fa 305 metres d’alçada i 125 metres d’amplada. Amb 18.000 peces de ferro, 4 grans pilars i 4 arcs que es recolzen. Construït en forma de mecano de simple muntatge (peces prefabricades). 3 plataformes o pisos. Forma piramidal.

Alexandre-Gustave Eiffel, Torre Eiffel de París (1887-1889)

Rodin

"El Pensador" (1882)

La musculació té un clar precedent en Michelangelo per dos motius. El primer, per la tensió muscular que fa que es modelin els músculs, un per un. No hi ha un modelat continu. Segon, per la idea d’obra non finito, no acabada, com a valor estètic. Observeu que el modelat del cos no és continu sinó que multiplica els plans i força els reflexos de la llum en la superfície en un ritme de llum/ombra/llum distribuït per tota la superfície. Rodin va crear aquesta escultura representant l'ésser humà enfrontat al seu destí, capficat en les seves preocupacions. D’aquí que seguí una escultura centrípeta (moviment circular).

"El Bes" (1901-1904)

Rodin va crear un llenguatge escultòric nou basat en el modelatge i en les qualitats de les superfícies volumètriques, sobre les quals la incidència de la llum fa que canviï la percepció de l’espectador sobre el material. La tragèdia que els hi va tocar viure (eren personatges històrics), està narrada per Dante, en l'infern de la Divina Comèdia. Van ser cunyats en vida, tots dos varen ser assassinats per Malatesta (espòs d’ella), qui els va descobrir en un petó d’adulteri. Rodin va decidir representar-los en vida, en el moment en què es van enamorar i es van fer el petó.

Impressionisme

Monet, "Sol Ixent" (1872):

Monet va pintar la sortida del sol al port de Le Havre; tres barques hi naveguen entre l'espessa boira matinal i el fum de les fàbriques. La composició és equilibrada, marcada per una diagonal que insinuen les tres barques. Aquesta aporta profunditat a la pintura, i trenca amb l'horitzontalitat, que juntament amb les línies asimètriques de les fàbriques aporten dinamisme. Les figures s'esbossen esquemàticament. La pinzellada de Monet és solta, aïllada i es mou en diferents direccions. Predomina el blau del mar amb el taronja del cel, que són complementaris i es juxtaposen entre ells, creant un ambient atmosfèric.

Manet, "Dinar Campestre" (1863)

Postimpressionisme

Degas, "La Classe de Ballet" (1874):

Degas va representar de manera assídua ballarines, assajant o en repòs, cercant l’espontaneïtat des de perspectives diverses amb talls bruscos en la composició i plans insòlits per a la pintura de l’època. Les ballarines escolten els consells del mestre. En primer pla es situa una jove d’esquena i una altra pujada al piano, rascant-se l’esquena. Les altres noies es retallen sobre la paret verda i el gran mirall enclavat al ventall d’una porta.

Van Gogh, "La Nit Estrellada" (1889)