Realisme i Naturalisme a la Literatura Catalana

Realisme i Naturalisme

Realisme

Basat en la raó: Contraposat al subjectivisme, l'idealisme i la necessitat de fugida dels romàntics.

Objectius: Representació objectiva de la realitat contemporània (la que coneix l'autor i pot escriure amb exactitud).

Context social: Establiment de la burgesia com a classe dirigent i naixement d'una nova classe, l'obrera. Les novel·les descrivien les tensions entre aquests dos grups.

Mètode literari: Observació de la realitat i posterior escriptura.

Naturalisme

El realisme esdevé naturalisme. Émile Zola, el 1886, publica Le Roman Expérimental.

Teòric i màxim representant del moviment: Proposa aplicar el mètode científic a l'anàlisi del comportament humà i convertir així la novel·la en un estudi científic (transforma la literatura en ciència). Per tant, l'escriptor ha d'observar la realitat amb ulls de científic, aplicant el mètode d'anàlisi científica a la societat. El treball de l'escriptor s'ha de basar estrictament en l'observació i s'ha de mostrar distant, descrivint d'una manera analítica i amb molta cura.

Context social: Burgesia enlluernada pels progressos científics.

Influències:

• Positivisme: Desenvolupat per Auguste Comte. Parteix d'una visió del món basada en l'experiència directa de la societat, és a dir, vol aplicar el mètode científic per establir les lleis que regeixen l'univers, incloent-hi l'home.
• Determinisme: Taine va establir unes lleis que determinaven el comportament humà: la persona està sotmesa a la raça (l'herència), al medi i al moment històric; és a dir, el seu comportament és determinat per aquests tres factors.

Realisme a Catalunya

La Revolució Industrial arriba més tard a Catalunya i, per tant, el moviment també tindrà una implantació més tardana. La visió realista de la literatura arriba de la mà de Josep i Joan Sorcà, així com de Narcís Oller.

Objectius de la novel·la realista: Retratar la realitat de l'època, ja que es considera que és l'única que es coneix de manera directa i que es pot representar amb exactitud. Mostrar els canvis històrics i socials del moment (per exemple, l'ascensió i l'hegemonia de la burgesia i l'aparició del proletariat).

L'Escanyapobres

La intenció de l’autor és essencialment criticar la figura dels avars. La figura de l’avarícia està representada a través de la tècnica descriptiva utilitzada en el personatge de l’Oleguer. En el poble de Pratbell, la figura d’avar de l’Oleguer no estava ben vista i a ningú li feia gràcia que l’Oleguer es guardés els diners; en conseqüència, la vida social de l’Oleguer no era gens bona. Només tenia un amic, el notari. La novel·la realista vulgaritza, per dir-ho així, la imatge literària de l’avar.

L’autor, amb l'obra de L'Escanyapobres, vol mostrar la realitat de l’època al poble de Pratbell, així com la situació que patia la gent. L’obra se situa en plena Revolució Industrial, i això queda ben reflectit, ja que trobem una importància en l'interès per la circulació dels diners per tal de millorar l’economia d’aquell moment.

Als anys 50, al poble de Pratbell arriba una carretera que millora la qualitat de vida dels ciutadans, i en aquesta situació econòmica clarament capitalista, es necessita una fluïdesa dels diners. També podem dir que el capitalisme i el liberalisme econòmic es veuen perfectament reflectits a l’obra, ja que el protagonista ha obtingut molts diners, tot i que tothom desconeix l’origen d’aquests. D’altra banda, l’autor vol transmetre als lectors l’ambient que hi havia durant la Revolució Industrial. Vol transmetre la importància que tenien els diners en una època de gran canvi, on els diners eren la base de l’economia de la societat, alimentada pel capitalisme i el liberalisme econòmic. Durant el capitalisme desenfrenat, els diners assumeixen un paper d’impuls primari en les relacions socials i personals, i això ho podem veure en el personatge de l’Escanyapobres. L’autor ja no vol fer veure l’avarícia com un pecat qualsevol, sinó que la vol fer veure, molt més concretament, com una conseqüència.