Realismo i Modernitat: Courbet i Manet al Museu d'Orsay

Enterrament a Ornans (1850)

Context i Característiques

Gustave Courbet. Oli sobre llenç, 3 x 7 metres. Museu d'Orsay.

El quadre es disposa com un enorme fris, una galeria de personatges. Al centre, davant d'un forat a terra, hi ha un buit que és l'espai on s'ha de situar el fèretre. Això crea un pas previ per a la vista abans d'entrar en l'espai on es desenvolupa la processó.

Predominen les línies horitzontals tant en el primer pla com en el paisatge del fons, que correspon a les muntanyes que formen el paisatge d'Ornans. L'obra no va ser pintada a l'aire lliure, tot i que el pintor sí que va prendre apunts del natural. Per tant, en els efectes lumínics i en el tractament del color, es redueix el clarobscur artificiós de la pintura d'estudi. D'altra banda, el color té també una finalitat narrativa.

Es presta atenció també a elements molt anecdòtics que són pintats amb molta cura, com el gos. No va ser un encàrrec.

Recepció i Crítica

Va ser rebuda amb moltes crítiques pels sectors més acadèmics, tant en els aspectes formals com en els iconogràfics. Des del punt de vista formal, es va considerar un quadre mal realitzat: no respectava les línies de composició tradicionals, no utilitzava bé el color ni el clarobscur, i fins i tot es va criticar la suposada lletjor dels personatges.

Les crítiques més dures es van centrar en el tema. A Ornans, els personatges eren coneguts, i fins i tot hi ha la possibilitat que l'enterrament fos d'un familiar seu, descartant la idea de criticar els personatges. Era un fet col·lectiu que Courbet coneixia de primera mà, un esdeveniment que obligava tota la comunitat a reunir-se i, per tant, posava l'accent en la participació de tots com a conjunt, com a unitat. Aquesta interpretació no exclou que Courbet fes una lectura que trencava amb les convencions establertes.

El Dinar campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)

Context i Característiques

Édouard Manet. Oli sobre llenç, 2 x 2,5 metres. Museu d'Orsay.

La composició construeix una forma piramidal, amb el vèrtex superior en un espai en blanc. Línies que emmarquen els personatges. Hi ha tres espais superposats: en primer pla, el bodegó pren protagonisme. A l'espai central, hi ha quatre personatges, i a la part superior, el paisatge.

Pinzellada que elimina el negre de la pintura. Més preocupació per l'articulació. La figura femenina del fons sembla massa gran; les figures són planes i juxtaposades. Tractament del paisatge: natural, amb ombres verdes. Punt lluminós al vèrtex del triangle.

La dona nua no atén els homes, sinó que mira l'espectador. No va ser un encàrrec.

Recepció i Crítica

Va ser considerada una provocació o una ofensa. És una escena quotidiana: un grup de burgesos passen una jornada al camp. Els personatges eren coneguts de Manet, i la dona nua era Victorine Meurent, la seva model.

La crítica actual interpreta aquesta obra com l'actualització i la contemporanització d'un tema molt present en la pintura clàssica: els anomenats concerts campestres.