La realitat substancial: la concepció metafísica d'Aristòtil
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,46 KB
2.2) La realitat substancial
La concepció metafísica de la realitat que sosté Aristòtil és molt senzilla. La realitat, allò que és i existeix, és el que Aristòtil anomena substància.
Les substàncies no són altra cosa que els individus concrets que ens envolten. A diferència de Plató, que només reconeixia com a autèntica la realitat ideal i considerava que els objectes sensibles són mera il·lusió, per a Aristòtil tot el que ens envolta són substàncies i constitueixen l'única i autèntica realitat. En les substàncies, s'hi poden trobar dues dimensions que es corresponen amb les dues realitats que postulava Plató. D'una banda, la matèria component físic i de l'altra la forma conjunt de qualitats específiques d'una cosa que fan que sigui allò que és. La realitat, matèria i forma constitueixen un compost inseparable i no com mantenia Plató, dos mons irreconciliables. Aquesta teoria que defensa la composició material i formal de tota substància s'anomena hilemorfisme.
virtuts, com l'amabilitat, veracitat, justícia...