Realitat vs. Virtualitat: Comprendre els conceptes

Què és la realitat?

Podem parlar de realitat quan ens referim als fenòmens físics, a cossos i coses que existeixen fora de nosaltres: un paisatge real, una cadira real, un tràfec real...

També podem parlar de realitat quan ens referim a fenòmens psíquics que podem explicar (una percepció, una imatge, una situació fantàstica...) perquè tenen realitat en nosaltres mateixos.

Podem parlar de realitat com a sinònim d’existència. Afirmem que una cosa és real quan volem dir que existeix.

Què és la virtualitat?

Virtual és un adjectiu que es refereix a allò que, de moment, només és en potència. Es diu d’allò que encara no és, que encara no existeix, però que molt probablement serà o esdevindrà.

Realitat Virtual

L'expressió realitat virtual descriu una simulació dinàmica i tridimensional amb contingut gràfic, acústic i tàctil. Permet crear situacions amb variables complexes, a partir de les quals es pot penetrar i participar en mons aparentment reals.

L’objectiu de la realitat virtual és crear un món possible, una realitat artificial tridimensional que permeti endinsar-nos en un món que trenca les barreres i els límits de la realitat física.

Definicions clau

• Realitat: Qualitat o estat de l'ésser real o vertader. Té a veure amb la veritat.
• Virtual: Adjectiu que s'aplica a l'efecte o el resultat d'una complexa intervenció tecnològica que permet tenir experiències reals utilitzant un equip especial que crea un món artificial.

Aspectes de la Socialització

La socialització implica:

• Maneres d'actuar, de sentir i de pensar pròpies del grup, la cultura o la civilització a la qual es pertany.
• La integració de la dimensió sociocultural en l'estructura de la pròpia personalitat.
• L'adaptació de l'individu a l'entorn social en el qual ha nascut i es desenvolupa, a un triple nivell: biològic, afectiu i de pensament.

Nivell biològic i psicomotor

La persona té un aparell sensòrio-motor que li permet relacionar-se i unes necessitats fisiològiques que han de ser satisfetes. Per adaptar-se a l'entorn social, cal condicionar neurofisiològicament aquestes funcions. Això s'aconsegueix a través de l'educació.

Nivell afectiu

La societat educa l'afectivitat i la manera de canalitzar-la, el mode d'afavorir o reprimir l'agressivitat, la tendresa, etc.

Nivell de pensament

La societat proporciona categories mentals, representacions, prejudicis, estereotips...