Receptors sensorials, ull, oïda i aparell locomotor: Guia completa

Receptors sensorials i aparell locomotor: Guia completa

Els receptors són estructures formades per cèl·lules nervioses, especialitzades a captar estímuls i transformar-los en impulsos nerviosos.

Tipus de receptors

Existeixen dues maneres d’organitzar-los: segons l’estímul que capten o segons el lloc on es troben.

Segons l’estímul que capten:

• Quimioreceptors: sensibles a les substàncies químiques.
• Mecanoreceptors: capten els estímuls mecànics.
• Fotoreceptors: sensibles a la llum.
• Termoreceptors: sensibles als canvis de temperatura.
• Nociceptors: sensibles a les pressions intenses.

Segons el lloc on se situen:

• Interns: es troben a l’interior de l’organisme: vísceres, etc.
• Externs: estan situats a l’exterior del cos. Reben estímuls de l’exterior del cos.

Funcionament de l’ull

La llum penetra a l’ull per la còrnia, que actua de lent convexa i desvia els raigs de llum a un sol punt.

La pupil·la controla la quantitat de llum que entra a l’ull.

Els raigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la còrnia i per l’humor aquós arriben al cristal·lí. El cristal·lí adapta la seua curvatura, la qual permet enfocar les imatges (acomodació).

La imatge formada a la retina és captada pels fotoreceptors, aquests la converteixen en impulsos nerviosos, que són conduïts pel nervi òptic fins l’escorça cerebral.

La nostra visió s’anomena binocular.

Funcionament de l’oïda

El pavelló de l’orella capta els sons i els transmet a través del canal auditiu extern. El timpà vibra quan rep els sons i transmet aquesta vibració, a través de la cadena d’ossets, als líquids que omplen el cargol, on es troben unes cèl·lules mecanoreceptores sensibles a la vibració sonora. Aquestes cèl·lules transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que són transmesos pel nervi auditiu al cervell.

Receptors del tacte, olfacte i gust

• Tacte: epidermis i dermis.

L'epidermis és la capa exterior de la pell.

La dermis és la capa interior en la qual es troben els corpuscles com ara:

Els de Meissner (sensibles al contacte), els de Vater-Pacini (sensibles a la pressió), els de Krause (sensibles al fred) o els de Ruffini (sensibles a la calor).

• Olfacte: la pituïtària roja i la groga.

La pituïtària roja: ocupa la part inferior, posseeix nombrosos vasos sanguinis que calfen l’aire.

La pituïtària groga: ocupa la part superior, conté nombrosos receptors olfactius, que formen el bulb olfactori.

• Gust: les papil·les gustatives, que detecten quatre sabors bàsics: dolç, salat, àcid i amarg.

L’aparell locomotor

L’aparell locomotor s’encarrega de dur a terme les respostes motores, elaborades pel sistema nerviós. Serveix de suport intern a l’organisme i en facilita els moviments i desplaçaments.

L’aparell locomotor en les persones està constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular.

• Sistema esquelètic: constitueix la part passiva de l’aparell locomotor. Està format per l’esquelet, una armadura interna mòbil integrada pels ossos i les estructures complementàries, com les articulacions i els lligaments.
• Sistema muscular: constitueix la part activa de l’aparell locomotor. Està format pels músculs i els tendons.

Tipus de músculs

Els músculs estan formats per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars. Aquests òrgans poden contraure’s i relaxar-se, de manera que varien de longitud i permeten el moviment.

Hi ha tres tipus de músculs:

• Músculs llisos: la seua contracció és lenta i involuntària, estan formats per fibres musculars llises. Són els músculs que recobreixen les parets de diferents òrgans del cos.
• Músculs cardíacs: la seua contracció és ràpida i involuntària, estan formats per fibres musculars estriades. Formen la zona muscular del cor.
• Músculs esquelètics: els seus moviments són ràpids i voluntaris, formen part de l’aparell locomotor. Els músculs esquelètics estan formats per fibres musculars estriades. Cada fibra està envoltada per una capa molt fina de teixit conjuntiu, que rep el nom d’endomisi. Les fibres s’agrupen i formen feixos musculars, envoltats per una membrana de teixit conjuntiu, que rep el nom de perimisi. Al seu torn, cada feix muscular és envoltat per una altra capa de teixit conjuntiu que rep el nom d’epimisi.

Tipus d'ossos

Els ossos són òrgans vius, que es nodreixen i creixen. Estan compostos per calci, fòsfor i col·lagen.

Els tres tipus d’ossos que existeixen són:

• Ossos curts: tenen forma cúbica o arrodonida. Estan formats per teixit ossi esponjós, limitat per una escorça prima de teixit ossi compacte.
• Ossos plans: tenen forma de plaques. La seua funció sol ser protectora. Estan formats per dues capes, una de teixit ossi compacte (interna i externa) i entre les dues una capa d’os esponjós.
• Ossos llargs: tenen forma allargada i cilíndrica. Fan la funció de sosteniment i moviment.

Diferència entre lligament i tendó

La diferència és que el lligament uneix ossos amb ossos i el tendó uneix ossos amb músculs.

Què és una articulació?

Les articulacions són estructures que uneixen els ossos contigus i impedeixen que se separen.

Hi ha tres tipus d’articulacions:

• Immòbils: no permeten el moviment de l'os respecte dels altres, estan units com si fossen un puzle i les seues unions també es poden anomenar sutures.
• Semimòbils: uneixen frontalment els ossos, però permeten un lleuger moviment. Entre els ossos que s’uneixen hi ha cartílag i lligaments.
• Mòbils: permeten una gran varietat de moviments entre els ossos que la formen, els ossos no entren en contacte, hi ha cartílag, i d’ací ixen els lligaments que uneixen un os amb un altre.

Hàbits saludables respecte a la prevenció de lesions

• Fer exercici físic regularment.
• Seguir una dieta equilibrada.
• Portar un calçat adequat.
• Adoptar postures adequades.
• No carregar un pes excessiu a l’esquena.

Què és la vigorèxia?

La vigorèxia és un trastorn mental caracteritzat per una forta obsessió d’aconseguir un cos musculós.

Les persones que la pateixen, a més d’una excessiva pràctica esportiva, porten una dieta desequilibrada, amb la manca de greixos i un excés de glúcids i proteïnes. D’altra banda, sol anar acompanyada d’un consum descontrolat d’anabolitzants, que augmenten la massa muscular a costa d'uns efectes secundaris.