Recollida de Mostres d'Orina i Immobilització en Pediatria

Recollida de Mostres d’Orina per Micció Espontània

Tècnica utilitzada en nins continents i adults, sempre que estiguin conscients. Es necessitarà la col·laboració del pacient i la realització de la tècnica correcta perquè la mostra sigui asèptica.

Material Necessari

• Aigua i sabó
• Sèrum fisiològic o aigua estèril
• Gases estèrils
• Recipient de mostra estèril
• Guants d’un sol ús

Procediment

1. Preparar el material.
2. Explicar a la mare i/o pare el procediment a realitzar. També podem parlar amb el nin adaptant les nostres explicacions a la seva edat i nivell de comprensió.
3. Rentat de mans amb aigua i sabó.
4. Col·locació de guants si col·laboram en la tècnica.
5. Realitzar amb la solució sabonosa, un bon rentat dels genitals. Al nin, retirant bé el prepuci cap enrere i realitzant la higiene amb moviment circular del meat cap a l’exterior. A les nines separant els llavis i fent-ho de davant a enrere.
6. Aclarir amb sèrum fisiològic.
7. Assecar amb gases estèrils.
8. Demanar al nin que orini, recollint la quantitat d’orina necessària a la meitat del raig d’orina quan el flux d'orina és màxim.
9. Tancar el recipient evitant contaminacions accidentals.
10. Etiquetar la mostra.
11. Enviar la mostra al laboratori amb la petició corresponent.
12. Recollida del material utilitzat.
13. Rentat de mans.
14. Registrar el procediment i les incidències en la història d’infermeria.

Recollida amb Collector d’Orina

Material i Equip

• Recursos humans: Infermera i/o Auxiliar d’Infermeria.
• Recursos materials:
  • Aigua i sabó
  • Guants d’un sol ús
  • Sèrum fisiològic o Aigua estèril
  • Gases estèrils
  • Bossa adhesiva perineal oberta o tancada
  • Xeringa
  • Contenidor estèril

Procediment

1. Identificar el nin/a.
2. Explicar a la mare i/o pare el procediment que realitzarem. També podem parlar amb el nin, adaptant les nostres explicacions al seu nivell de comprensió.
3. Rentat de mans amb aigua i sabó.
4. Posar-se els guants.
5. Comprovar que no s’ha produït micció recentment (bolquer sec).
6. Col·locar el nin en decúbit supí, si és nina en posició ginecològica.
7. Realitzar amb aigua i sabó un bon rentat de ruixat, en el nin retirant bé el prepuci cap enrere, en la nena separant els llavis i fent-ho de dalt a baix.
8. Aclarir amb aigua estèril.
9. Eixugar amb gases estèrils.
10. Retirar la part inferior del paper protector de la bossa. Si la bossa és amb tap, tancar els taps.
11. Separar les cames de l’infant amb la finalitat d’allisar els plecs de la pell.
12. Col·locar l’obertura de la bossa al voltant del meat.
13. Retirar la resta de paper protector i ajustar la bossa fent pressió sobre la pell.
14. Col·locar el nin semiincorporat o en braços dels seus pares, si és possible, per tal de facilitar el flux d’orina a la bossa.
15. Un cop obtinguda l’orina necessària es desenganxa la bossa amb suavitat. Si la bossa està tancada s’extreu el contingut amb una xeringa i una agulla. Si es tracta d’una bossa oberta, es buidarà el contingut amb una xeringa per l’orifici situat a la base.
16. Dipositar l’orina en el contenidor estèril.
17. Tancar el recipient evitant contaminacions accidentals.
18. Etiquetatge de la mostra.
19. Enviar la mostra al laboratori amb la petició corresponent.
20. Recollida del material utilitzat.
21. Rentat de mans.
22. Registrar el procediment en la història d’infermeria.

Immobilització en Pediatria

La immobilització en pediatria consisteix en impedir que el nin es mogui. S’intenta bloquejar el mínim d’articulacions i membres possibles, amb l’objectiu que ens permeti realitzar la tècnica amb garantia d’èxit. És molt necessari per part de la infermera que realitzarà la tècnica, valorar, d’una banda, la importància d’una bona immobilització i, d’una altra, la possibilitat de canviar-la en qualsevol moment a fi de poder aplicar la tècnica que es vol realitzar.

Material i Equip

Per immobilitzar un nin només cal el personal sanitari adient segons el pes i l’alçada de l’infant. El personal sanitari ha de saber com subjectar amb les seves mans l’infant, tenint en compte la força i la pressió que exercirà per subjectar-lo i evitar lesions. La persona i/o persones que realitzaran la tècnica evitaran portar polseres, anells, rellotge i d’altres objectes que puguin lesionar el nin.

Per tal de facilitar la tasca, actualment existeixen diferents dispositius que cal conèixer, malgrat que els més utilitzats són els de fabricació pròpia del servei. Els més habituals són els següents:

• Faixa: és una tela reforçada amb un velcro a cada costat que envolta el nin i el subjecta de forma molt efectiva.
• Llençol: és un dispositiu de fabricació pròpia. Consisteix en envoltar el cos del nin, fent una lleugera pressió, imitant la subjecció de la faixa.
• Infraestructura adequada: llitera regulable en altura i cadira.
• Fèrules: les emprarem per immobilitzar l’extremitat en la qual hem canalitzat una via perifèrica. Adaptarem la fèrula en funció de la part del cos que vulguem immobilitzar (es pot confeccionar amb depressors de fusta o alumini tallats a mida); l’envoltarem amb cotó (softban), evitant que no sobresurti cap punta que pugui danyar la pell o les prominències òssies, i per acabar la folrarem amb bena de gasa. El resultat no és un mecanisme rígid, s’ha d’adaptar a l’articulació, deixant que aquesta adopti la seva posició fisiològica, si més no ha d’evitar el moviment. Per fixar la fèrula a l’extremitat emprarem esparadrap hipoal·lergogen amb reforç per evitar el contacte directe amb la pell.

Consideracions Abans i Després d’Administrar Medicació

Abans d’administrar medicació, demanar: l’existència d’al·lèrgies, el nom del pacient, la medicació que s’ha d’administrar, la dosi, la via i l’hora d’administració. Sempre que l’edat ho permeti, informar el nin i la família del procediment que s’ha de realitzar. La infermera que prepara la medicació és qui l’ha d’administrar. La medicació ha de preparar-se i s’ha d’administrar en el mateix moment. Les restes de medicament no utilitzat s’han de rebutjar. Qualsevol medicació que entrem a l’habitació ha de ser identificada prèviament. Si s’administra més d’un tipus de preparat, per qualsevol via, s’ha de fer per separat. La preparació de la medicació s’ha de fer amb les normes d’asèpsia adequades i respectant els volums de dilució acceptats pel nin i el fàrmac. S’ha d’oferir als pares la possibilitat que siguin ells qui administrin la medicació, sobretot en els casos de via oral. En cas de pacients crònics, com els diabètics, la tècnica (administració subcutània d’insulina) la farà el nin o els pares, la infermera s’encarregarà de revisar la tècnica i reforçar coneixements. Informar dels efectes secundaris i vigilar-los. Efectuar una valoració de l’eficàcia de la medicació. Vigilar la possible aparició de signes i símptomes d’anafilaxi. Registrar dosis, hora i incidències.

En cas d’Anafilaxi

1. Primer, aturar la medicació.
2. Avisar el metge corresponent d’immediat.
3. Aconseguir un accés venós permeable.
4. Seguirem el protocol de xoc anafilàctic.