La Reconquesta i la Formació dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB
Regne d'Astúries i la seva Expansió
Després de la conquesta musulmana, nobles hispanovisigots es van refugiar a les muntanyes del nord, una zona difícil de conquerir. L'any 722, una incursió musulmana va ser rebutjada pels cristians. La Batalla de Covadonga marca l'origen de la Reconquesta. Pelai va ser el primer rei d'Astúries. El regne d'Astúries es va consolidar gràcies a diversos reis, entre els quals va destacar Alfons I, que va assolar les terres del Duero.
El Comtat de Castella
Va tenir gran importància per a defensar-se dels musulmans i van construir nombrosos castells.
Els Nuclis dels Pirineus Occidental i Central
Van sorgir altres nuclis cristians a l'àrea pirinenca. Van lluitar contra els musulmans però també contra els francs. La major part dels atacs cristians es van dirigir contra Saragossa. Les marques eren territoris fronterers. La zona occidental dels Pirineus, habitada per tribus basques, va mantenir la independència. Les tropes enviades per Carlemany van ser derrotades el 778 a la batalla de Roncesvalls, origen del Regne de Navarra.
La Marca Hispànica
Els musulmans van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers (732). L'Imperi Carolingi va intentar contenir el perill musulmà conquerint una sèrie de territoris. Aquesta zona fronterera es coneixia com la Marca Hispànica, sota el comandament de comtes. Els francs van conquerir Barcelona al segle IX i els comtats catalans van gaudir d'una autonomia creixent.
El Regne de Lleó
Al segle X, van traslladar la cort d'Oviedo a Lleó i es va denominar Regne de Lleó. Es va iniciar la repoblació de la Vall del Duero. Als segles XI i XII, el regne de Lleó es va expandir cap al Sistema Central. Més tard, alguns territoris es van convertir en territoris independents. Lleó i Castella s'unirien al segle XIII.
El Regne de Castella
Al segle X, els comtes castellans van augmentar la seva autonomia. Ferran González va unificar diversos territoris. El Cid. Al llarg de dos segles, Castella porta el pes de l'avanç cristià, motor de la Reconquesta. Alfons VI va unificar Castella i Lleó, i després va conquerir Toledo. Aquesta conquesta va provocar la invasió almoràvit. El 1212, a la batalla de Las Navas de Tolosa, va tenir lloc la victòria sobre els almohades. Els castellans van tenir l'ajuda d'Aragó i Navarra.
El Regne de Navarra
Sanç III el Major va ser el monarca més poderós. A la seva mort, el 1035, va dividir el regne entre els seus fills. A partir d'aquest moment, l'avanç castellà i aragonès va deixar Navarra sense frontera amb els musulmans.
El Regne d'Aragó
Aragó va lluitar contra els musulmans del Regne Taifa de Saragossa. Al segle XII, Alfons I el Bataller va unir Aragó i Navarra per a després separar-los definitivament. El 1118, Saragossa es va convertir en la seva capital. El regne d'Aragó es va convertir en un dels més poderosos.
Els Comtats Catalans
Els comtes de Barcelona es van independitzar del regne franc al segle X, amb Borrell II. Els comtes de Barcelona van ampliar els seus dominis amb la Catalunya Nova en direcció a Tarragona. El 1137, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, hereva del tron d'Aragó, es van casar. Els dos territoris van tenir un sobirà comú.