Recorregut per les Estructures Clau de la Ciutat Romana d'Empúries

La Domus: Casa Romana del Segle I aC

Començarem el recorregut visitant una domus o casa romana construïda durant el segle I aC. Com moltes de les cases importants de la seva època, estava articulada al voltant d’un pati central, l’atri, al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís.

Funció de l'Atri

L’atri era un espai obert que complia dues funcions principals:

1. Recollida d'aigua: S'hi recollia l’aigua de pluja que queia a les teulades de l’edifici. Encara es poden veure les canalitzacions que portaven l’aigua a la cisterna subterrània, des d’on es distribuïa a les habitacions.
2. Il·luminació: Servia per donar llum a les estances disposades al seu entorn.

Les estances més properes a l'atri estaven destinades a l’ús dels propietaris i solien tenir el terra pavimentat amb mosaics (podem veure’n uns magnífics exemples si avancem una mica cap al nord).

La distribució de la casa incloïa:

• Habitacions per rebre convidats.
• Menjadors.
• Dormitoris (que devien estar al segon pis).

Les parets s’arrebossaven amb calç que es pintava, representant escenes de cacera, motius naturals i d’altres elements decoratius.

Les Termes Públiques (Thermae)

Després de visitar la domus, passarem a conèixer l’insula 30, que es troba just al davant de les cases i en direcció al fòrum. Aquí podrem observar com eren les termes públiques de la ciutat d’Emporiae.

Les thermae, a més de ser un lloc per prendre el bany, desenvolupaven una funció social crucial, ja que eren llocs de trobada, de reunió i fins i tot de negocis.

Zones de les Termes

Les termes disposaven sempre de tres zones diferents segons la temperatura de les sales:

• Frigidarium: L’estança freda.
• Tepidarium: La sala tèbia.
• Caldarium: La sala més calenta.

També hi podem observar la palestra o gimnàs exterior, diversos forns, piscines i les latrines públiques.

El Praesidium (Campament Militar)

Si ens dirigim cap al fòrum, veurem, abans d’entrar-hi, a la dreta, les restes del praesidium o campament militar. Hi podrem observar unes cisternes i les restes de murs d’aquesta primera construcció militar que més tard donaria origen a la ciutat romana.

Els carrers de les ciutats actuals s’assemblen bastant als que trepitjaven els romans, ja que també es construïen amb capes successives de pedra i grava i tenien voreres per als vianants.

El Fòrum: Centre Neuràlgic de la Ciutat

El fòrum era la part més important de la ciutat romana, el centre neuràlgic d’on partien els carrers principals i el lloc on se situaven els edificis més emblemàtics i monumentals.

Oferia l’aspecte d’una plaça porticada amb tres portes d’accés. Els edificis que contenia es classificaven en tres tipus:

• Comercials
• Administratius
• Religiosos

L'Estoa (Edifici Porticat)

L’estoa era un edifici porticat, probablement de dos pisos, on hi havia locals comercials. Era una mena de «mercat» de dimensions considerables.

Fou bastit al segle II aC, sobre l’antiga trama urbana de la ciutat. Actualment es poden observar:

• Les bases de les columnes que formaven la seva porxada.
• Les cisternes que hi havia a l’interior de l’edifici.

El Mosaic de la Sala de Banquets (Symposia)

En direcció al museu ens trobarem amb un mosaic (només visible a la primavera i a l’estiu) amb una inscripció en grec que es tradueix com: «Dolç estar recolzat» o «Que sigui dolç estar recolzat».

Probablement, correspon al terra d’una sala de banquets o symposia, i feia referència a la posició reclinada en llits en què es trobaven els participants en els banquets.

Cal destacar que no totes les habitacions ni totes les cases tenien mosaics. La majoria de cases tenien diversos pisos:

• La part baixa estava destinada normalment a tabernae (locals comercials).
• Als pisos superiors hi vivien diverses famílies.

En canvi, aquest mosaic devia pertànyer a un habitatge propietat d’una sola família d’una classe social més elevada.

La Basílica Paleocristiana (Segle IV dC)

Aprofitant les restes d’unes velles termes, es va edificar aquesta petita església durant el segle IV dC.

Es tracta d’una capella relacionada amb el cementiri cristià que l’envolta i que funcionava com a tal quan la Neàpolis va ser abandonada i la població es va replegar a Sant Martí d’Empúries.