Recursos Energètics i Impacte Ambiental

Energia renovable → energia obtinguda de fonts naturals i són infinites (Hidroelèctrica, eòlica, solar, biomassa, geotèrmica i mareomotriu).

Energia no renovable→ aquelles fonts d’energia que es troben a la natura en quantitats limitades (carbó, petroli, gas natural i urani).

Minerals metàl·lics→ recurs natural NO renovable i reciclable dels quals s’extreuen els metalls (utilitzats per la metal·lúrgia, química, etc.).

Combustible fòssil→ font d’energia NO renovable (88% de l’energia consumida al planeta)

Roques industrials→ són d’utilitat a l’ésser humà (granit, pissarra, marbre)

Conca hidrogràfica→ àrea de terreny drenada per un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.

Aqüífers→ formació de terra subterrània saturada d’aigua que pot estar formada per grava, sorra, etc. Aquesta aigua emmagatzemada s’extreu per pous, mines, etc.

Efecte hivernacle→ el diòxid de carboni i altres gasos són necessàries en els cicles naturals del planeta. Però les seves emissions (per a indústries, cotxes, etc.) han incrementat la quantitat a l’atmosfera i ha alterat l’equilibri natural. La gran acumulació actua com el plàstic d’un hivernacle i deixa passar els raigs solars però reté part de la calor sense deixar que les radiacions tornin a l’espai.

Pluja àcida→ la crema de combustibles fòssils en centrals tèrmiques, provoca l’emissió d’òxids de carboni, sofre i nitrogen, que es dissolen en el vapor d’aigua de l’atmosfera i generen àcids. La seva precipitació en forma de pluja provoca problemes respiratoris en les persones, la destrucció de boscos sencers, l'acidificació del sòl llacs i rius, la corrosió d’edificis, etc. Aquesta precipitació es dóna tant en zones on s’esmenten els gasos com en àrees llunyanes a les emissions.

Marees negres→ fuites del petroli dintre del mar a causa d’un accident al transportar-lo.

Descarbonització→ reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils que contenen carboni.

EL CARBÓ

-Combustible bàsic de la 1a Revolució Industrial.

-Energia més constant i eficaç.

-No obligava a fer les fàbriques vora els rius.

-El seu consum disminueix a partir de 1950, a mida que augmentava l’ús del petroli.

-Amb la pujada del preu del petroli es retorna al carbó.

-Quan baixava el preu del petroli, el carbó perdia importància de nou.

-Hi ha grans reserves.

Problemes ecològics:

→ Alteració superfície terrestre.

→ Efecte HIVERNACLE.

→ PLUJA ÀCIDA: Contaminació àcida de llacs i rius.

→ Problemes de salut i seguretat en funció de l’origen i de la forma d’extracció.

→ Transport: cost elevat, per això s’aconsella el seu consum en zones properes a l’extracció

EL PETROLI

Després de la II Guerra Mundial, el petroli va afavorir el creixement econòmic dels països industrialitzats, pel seu baix preu i el seu gran poder energètic.

El petroli i els seus derivats produeixen el 40% de l’energia consumida al món.

Crisi del cru el 1973 (augment del preu)

Dependència del petroli: Ha enfortit als països de l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli)

Les variacions del preu dels carburants ha produït crisis econòmiques greus.

Espanya no té reserves importants d’hidrocarburs i la producció de petroli en comparació del consum és insignificant: forta dependència de l’exterior.

S’importa de: Rusia, Mèxic, Arabia Saudita, Nigèria, Angola...

A Espanya hi ha 9 refineries que fabriquen combustibles.

Algunes empreses espanyoles fan inversions i prospeccions a països productors de petroli i també controlen el refinatge i la distribució del petroli a Espanya (REPSOL, CEPSA, etc.)

Problemes ambientals més greus:

→ Accidents en el seu transport: marees negres

→ Accidents en l’extracció

→ Emissió CO2 en la combustió: EFECTE HIVERNACLE

EL GAS NATURAL

-És una barreja de gasos.

-És una font d’energia eficient i versàtil.

-Processament molt reduït.

Problemes:

-Causa menys impacte mediambiental.

-Productes derivats de la seva combustió:

-Diòxid de carboni i el vapor d’aigua que no són considerats contaminants encara que contribueixen a l’EFECTE HIVERNACLE

-Transport per canonades pot suposar risc.

-Espanya té reserves de gas natural, però per al proveïment depèn totalment de l’exterior.

-El gas natural entra a Espanya a través d’una xarxa de gasoductes que connecta amb el nord d’Àfrica fins a Algèria.

CONSUM:

→ Usos domèstics

→ Com a calefacció a les indústries

→ Per generar electricitat

→ Processament químic: combustibles de motors, plàstics, fibres sintètiques, insecticides.

ENERGIA HIDROELÈCTRICA

Aprofita la força de l’aigua per moure turbines i generar electricitat.

Localització proximitat de rius:

→ Grans embassaments: grans centrals

→ Petits embassaments: petites centrals

Inconvenients: → Cost inicial elevat → Inundació pobles, valls fèrtils, → Retenció de sediments, que no arriben als deltes.

ENERGIA EÒLICA

Aprofita la força del vent, que la converteix en energia elèctrica a partir dels aerogeneradors.

Hi ha 2 tipus d’infraestructures:

→ Minicentrals

→ Parcs eòlics

Localització: zones amb condicions òptimes de vent.

Les CCAA amb és instal·lacions eòliques són: Castella-Lleó, Galícia, Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó, Canàries i Catalunya.

ENERGIA SOLAR

Font d’energia gratuïta, neta i inesgotable.

- Es poden instal·lar a les teulades d’edificis o en grans extensions de camp.

- A Espanya hi ha poques instal·lacions d’aquest tipus.

- Permet que assentaments aïllats disposin d’energia sense connexió a la xarxa elèctrica general.

BIOMASSA

Utilització de matèria orgànica com a font d’energia:

→ Biomassa seca

→ Biocarburants a partir biomassa verda

ENERGIA GEOTÈRMICA

-Aprofita la calor de l’interior de la Terra per produir electricitat.

-A Espanya: a l’arxipèlag canari.

Jaciments geotèrmics d’alta temperatura s’utilitzen per a calefacció i el subministrament d’aigua calenta de balnearis o d’ús domèstic, i també per a calefacció d’hivernacles.

Preguntes:

Què vol dir recursos naturals? Vol dir qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir de la natura per cobrir les seves necessitats (aigua, sòl, minerals, etc.).

D’on extreiem l’energia? Es pot extreure a través de les fonts d’energia renovables i NO renovables.

Diferència entre recursos renovables, no renovables i energètics.

Renovables: es regeneren de manera natural i de forma indefinida.

NO renovables: es generen d’una manera tan lenta que les considerem finites.

Energètics: recursos dels quals obtenim energia i podem obtenir treball útil.

Sòl i aigua. Què caracteritza cadascú?

Sòl: → Capa externa de l’escorça terrestre: capa + externa de la superfície de la Terra. Sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida. Important per la ramaderia i l’agricultura. Problemes→ Desforestació i erosió, i Grans inversions de capital i energia. → Superfície o espai disponible: és on es desenvolupa la vida i les activitats humanes.

Aigua: menys del 3% és dolça. És un recurs escàs. És objecte de conflictes geopolítics. Aigua consumida en usos domèstics, regatge agrícola (majoria) i indústria. Les aigües són contaminades amb residus urbans, industrials i agrícoles, i per la contaminació difosa (pluja àcida, fertilitzants…). Les possibles solucions són elaborar i dur a la pràctica estratègies de gestió integrada. Solucions→ canviar sistemes de reg, no regar a ple sol, prohibir us de productes contaminants

Avantatges i inconvenients de recursos renovables i no renovables. Renovables: més car però infinit. NO renovables: més barat pero finit.

Consum i producció a Espanya.

Espanya importa 80% del seu consum energètic (petroli i gas). El 65% de l’energia elèctrica és produïda a partir del gas, l’energia nuclear i l’energia hidràulica. Hi ha 7 centrals nuclears en funcionament. El consum energètic és creixent.

Consum energètic per sectors:

→ Indústria: ha baixat per l’eficiència energètica i per la reducció d’indústries.

→ Transports: ha augmentat.

→ Ús domèstic: ha augmentat.

Aquest augment de consum ha portat a Espanya a fer una planificació energètica:

→ Reduir la dependència importació petroli.

→ Augmentar consum de gas.

→ Reforçar l’ús d’energia hidràulica.

→ Incrementar la producció de les energies renovables. (2014: 14,5%)

→ PLANS ENERGÈTICS NACIONALS.

→ PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA.

Som depenents o no ho som? Sí, som dependents, necessitem dels altres països per avançar.

Biodiversitat→ conjunt de les espècies animals i vegetals que existeixen a la Terra.

Bioma→ comunitat de plantes i animals propis d’un gran domini climàtic.

Paisatge abiòtic→ paisatge on la vegetació és mínima.

Paisatge biòtic→ paisatge amb molta vegetació i menys fauna (paisatge natural).

Paisatge antròpic→ paisatge generat per l’activitat humana (paisatge cultural).

Parc nacional→ àrees on els economistes naturals estan poc alterats i tenen gran valor ecològic.

Parc natural→ el valor natural d’aquests és compatible amb activitats humanes.

Reserva natural→ espais en que es procura una protecció d’ecosistemes o elements biòlogics (tenen una valoració especial).

Empremta ecològica→ mesura de l’impacte ambiental que expressa la superfície mínima necessària per subministrar la matèria i l’energia bàsiques requerides per una determinada activitat. 

Pluja àcida→ la crema de combustibles fòssils en centrals tèrmiques, provoca l’emissió d’òxids de carboni, sofre i nitrogen, que es dissolen en el vapor d’aigua de l’atmosfera i generen àcids. La seva precipitació en forma de pluja provoca problemes respiratoris en les persones, la destrucció de boscos sencers, l'acidificació del sòl llacs i rius, la corrosió d’edificis, etc. Aquesta precipitació es dóna tant en zones on s’esmenten els gasos com en àrees llunyanes a les emissions.   

Consum responsable o sostenible→ consum de béns i serveis que no danyen el medi ambient ni la societat. 

Deforestació→ procés de desaparició dels boscos i masses forestals causada per l’activitat humana.

Preguntes:

Què és un paisatge dinàmic? El paisatge dinàmic canvia i es modifica amb el temps. Es produeixen interaccions entre components naturals i humans. 

Per què el paisatge canvia? El paisatge canvia degut a l’acció i activitat humana arribant a la degradació del paisatge. 

Qui el produeix? El produïm els humans.

Com es protegeix aquest paisatge, existeix alguna protecció? (UNESCO, etc.)

Els paisatges culturals s’han de protegir per a mantenir-los. Les organitzacions internacionals se n’han ocupat d’això. Una Convenció de la UNESCO va plantejar la importància del paisatge a través del concepte de lloc. Es va adoptar a Europa el Conveni Europeu del Paisatge. Espanya va elaborar un Pla Nacional de Paisatge Cultural (que diu que cal crear instruments per identificar, protegir i gestionar els paisatges). Al 1999 la UE va incloure els paisatges culturals dins del seu patrimoni cultural. Els considera un factor econòmic bàsic per al desenvolupament sostenible. 

Impactes ambientals, quins són els tres més importants? (Pluja àcida, canvi climàtic, capa d’ozó) Què són? Per què es produeixen? Característiques i conseqüències. 

Pluja àcida→ la crema de combustibles fòssils en centrals tèrmiques, provoca l’emissió d’òxids de carboni, sofre i nitrogen, que es dissolen en el vapor d’aigua de l’atmosfera i generen àcids. La seva precipitació en forma de pluja provoca problemes respiratoris en les persones, la destrucció de boscos sencers, l'acidificació del sòl llacs i rius, la corrosió d’edificis, etc. Aquesta precipitació es dóna tant en zones on s’esmenten els gasos com en àrees llunyanes a les emissions.  

Efecte hivernacle→ el diòxid de carboni i altres gasos són necessàries en els cicles naturals del planeta. Però les seves emissions (per a indústries, cotxes, etc.) han incrementat la quantitat a l’atmosfera i ha alterat l’equilibri natural. La gran acumulació actua com el plàstic d’un hivernacle i deixa passar els raigs solars però reté part de la calor sense deixar que les radiacions tornin a l’espai. 

Destrucció de la capa d’ozó→ L’ozó és un gas que es troba a les parts altes de l’atmosfera que actua com a filtre solar: protegeix la Terra de l’arribada dels raigs ultraviolats del Sol, els efectes dels quals són molt perjudicials per a la salut de les persones, animals i plantes. Alguns dels gasos que emet la indústria destrueixen la capa d’ozó. 

Riscos ambientals 

→ Principals a Espanya  Clima mediterrani: Inundacions i sequera.                  Desertificació risc més important.                      Risc hidrològic: riuades.                        Risc d’incendis.          Risc natural geològic: terratrèmols.                Riscos antròpcis: indústria, mineria, transport de mercaderies perilloses. 

→ Principals a Catalunya   Condicions meteorològiques: aiguats (sobretot), nevades, pedregades, temporals de vent.                        Condicions geològiques: terratrèmols, allaus, etc.

Riscos antròpics més freqüents: incendis forestals (sobretot), instal·lacions productives, transport de mercaderies perilloses.