Recursos hídrics i energètics a Catalunya i Espanya

Recursos hídrics a Catalunya

Els recursos hídrics de Catalunya són escassos i repartits desigualment, ja que depenen fonamentalment de les precipitacions. Els rius presenten un escàs cabal degut a les característiques del clima mediterrani, força sec i agreujat per una sequera estival pronunciada. L’aigua és un recurs molt escàs però el seu consum no ha parat de créixer. Sovint, en anys de sequera s’han patit restriccions ocasionals, especialment a l’estiu.

Sistemes d’aprofitament de l'aigua

Els sistemes d’aprofitament de l'aigua es basen en la construcció de preses i embassaments, complementats amb la construcció de canals i pous per aprofitar les aigües subterrànies. També per la posada en marxa de plantes desalinitzadores. Les activitats agrícoles i ramaderes són les que consumeixen el percentatge més gran d’aigua, per la importància dels regadius i de la ramaderia intensiva, seguits dels usos domèstics, industrials i turístics. Per millorar l’abastament es planteja l’ús de plantes dessalinitzadores, la recuperació d’aqüífers, la millora de canalitzacions i dels sistemes de rec, i la reutilització de l’aigua.

Política de transvasaments

(degut a la desigual distribució d’aigua): Per fer grans transvasaments moltes vegades calen obres que són perjudicials per al medi. A més la cessió de cabals d’un riu pot arribar a produir canvis als aqüífers, limitacions per utilitzar aigua a les conques fluvials i canvis en l’aportació de sediments.

La dessalinització de l’aigua del mar

Es mira de satisfer la demanda amb la instal·lació de plantes dessalinitzadores (resulta cara però està en alça).

La recuperació dels aqüífers

Les aigües subterrànies, la renovació de les quals pot requerir milers d’anys s’explota per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua. Ha sigut molt utilitzada i ha deixat zones desèrtiques. El risc és que per extreure aigua les perforacions han de ser d’almenys 600 m i la manca de pressió de l’aigua dolça trenca l’equilibri entre aquesta i l’aigua del mar, entra als aqüífers i provoca la salinització dels sòls (aigua no apte).

Els plans de sanejament dels rius

Finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i assolir un bon estat ecològic (produir vida).

Recursos energètics a Espanya

Espanya, un país amb dèficits de recursos energètics: A Espanya gran consum d’energia primària (industrialització..) país dependent energèticament.

L’aigua

Els forts desnivells que permeten utilitzar la força adquirida mitjançant salts d’aigua (centrals hidroelèctriques). El seu problema és el gran cost inicial que suposa i l’impacte mediambiental per a construir-lo.

El carbó

Amb la revolució industrial agafà importància (substitueix l’energia de la màquina de vapor). La qualitat baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a siderúrgia. A més el cost de producció és elevat a causa de les vetes estretes i al fet que està barrejat amb altres materials.

El petroli

Després de la Segona Guerra Mundial el petroli protagonitza el creixement econòmic dels països industrialitzats però actualment està esgotant-se molt ràpidament. Espanya no té grans reserves d’hidrocarburs i la seva producció en comparació amb la seva demanda és insignificant.

El gas natural

(metà + nitrogen + CO2 i età). És important a Espanya degut als problemes que suposen la resta. En tenim reserves però ens proveïm de l’estranger.