Recursos Hídrics i Energètics a Espanya: Anàlisi i Reptes

1. Conques Hidrogràfiques i Recursos Hídrics

Conques Hidrogràfiques

Conjunt de terres i aqüífers que aporten la seva aigua al curs d’un riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca al llarg de l’any. S’ordenen en vessant cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.

Recursos Hídrics

Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat. A Espanya, algunes conques importants (Duero, Tajo i Ebre) mantenen un equilibri precari, mentre que d'altres (Guadiana, Xúquer, Pirineu Oriental i Canàries) són deficitàries i algunes (Guadalquivir, Segura i Balears) pateixen un dèficit important.

Conques i Vessants Hidrogràfics

• Cantàbric i gallec: Rius nombrosos, cabalosos i curts perquè les muntanyes són a prop de la costa. Destaquen el Sella, Navia i Sil (d'aigua neta), i el Nerbian i Miño (contaminats).
• Atlàntic: Conques molt extenses que desguassen a l'Atlàntic i acusen la sequera estival. Destaquen el Duero, el Tajo i el Guadiana.
• Mediterrani: Rius amb desnivell que formen conques. Els estius secs provoquen estiatges, i les pluges de tardor provoquen inundacions. Destaquen el Sénia i el Guadalop.

2. Polítiques Hidràuliques

Ús Agrícola i Ramader

El regadiu permet l'augment de la producció, la diversificació de conreus i la millora del nivell de vida dels agricultors. El principal problema és la contaminació de l'aigua per pesticides. Algunes solucions són el reg per aspersió, el bon estat dels canals, no regar a ple sol i l'explotació de cabals subterranis.

Ús Urbà i Industrial

La demanda és inferior al consum agrari. L'ús domèstic (prioritari per garantir la potabilitat) i l'ús industrial (processos de producció, refrigeració i neteja de màquines) presenten problemes com la restricció per sequera i la manca d'aigua. Algunes solucions són el control dels abocaments i el reaprofitament d’aigua.

Polítiques Hídriques

• Política de transvassament: La desigual distribució de l'aigua ha portat a grans transvassaments i obres hidràuliques, amb problemes com canvis en els aqüífers, pèrdua d'aigua i costos elevats en enginyeria i bombeig d’aigua.
• Dessalinització d'aigua de mar: Mitjançant plantes dessalinitzadores, requereix molta energia.
• Recuperació d'aqüífers: Les aigües subterrànies (que s'exploten per pous) pateixen dessecació de llacs i salinització a causa de grans perforacions, urbanització, agricultura i ramaderia.
• Sanejament de rius: Busca reduir el deteriorament de la qualitat de l'aigua, mitjançant el control d'abocaments industrials i la instal·lació de col·lectors.

3. Recursos Energètics a Espanya

Espanya és un país dependent energèticament, que necessita la importació de recursos energètics. Els objectius dels plans energètics inclouen el reforç de les energies tradicionals, la reducció del consum de petroli, l'augment del gas natural i les energies renovables, i polítiques d’eficiència i estalvi. Altres propostes són la millora de la xarxa ferroviària per reduir el transport per carretera.

Aigua com a Recurs Energètic

Les centrals hidroelèctriques aprofiten la força dels salts d’aigua. Els embassaments regulen el cabal del riu. Els principals problemes són el cost elevat i la inundació de valls fèrtils. A l’hivern hi ha molt aprofitament, fet que provoca l'esgotament de reserves per a l’estiu.

4. Energies No Renovables

Carbó

El carbó va ser important fins a l'arribada dels hidrocarburs. A Espanya és més barat aconseguir carbó d’altres països. Les zones productores són Asturlleonesa, Bélmez i Peñarroya. Les polítiques estatals protegeixen les empreses per reduir la dependència energètica. La Unió Europea va ajudar al manteniment de mines i va promoure la reducció de CO2 pels acords de Kyoto.

Petroli i Gas Natural

Petroli: La crisi del cru va posar en qüestió l'esgotament del recurs i va provocar un augment del preu dels carburants, fet que repercuteix en el sistema productiu. Espanya no té reserves d’hidrocarburs i els compra a l’exterior. Les empreses espanyoles fan aliances i participacions.

Gas natural: Font energètica que atén a la dificultat d'altres energies, amb menys contaminació. Espanya depèn de l’exterior i la demanda ha augmentat.